Lliures sobre un Mur

Per a molts joves europeus el mur de Berl¨ªn ¨¦s una cosa borrosa que surt als llibres d'hist¨°ria. Tot i aix¨°, fa nom¨¦s 25 anys Europa assistia at¨°nita i emocionada a l'escena de centenars de persones encimbellades a la part alta d'un odi¨®s pared¨® que simbolitzava la divisi¨® del continent i l'opressi¨®, durant d¨¨cades, de les ¨¤nsies de llibertat de nombrosos pa?sos de l'Est.

La democr¨¤cia no s'ha de donar mai per descomptada. Ho saben prou b¨¦ milions d'europeus de l'Est que van viure un 1989 entre l'esperan?a del final d'un sistema dictatorial atro? i la por al fet que es repetissin les escenes del 1956 a Hongria o el 1968 a Txecoslov¨¤quia, quan els tancs sovi¨¨tics van esclafar manifestacions populars que reclamaven llibertat. No va anar aix¨ª. Els europeus de llavors van veure com, finalment, es passava una p¨¤gina de la hist¨°ria; que el tel¨® d'acer del que va parlar Churchill queia per sempre i que Alemanya i Europa es preparaven per viure una nova era.

Es pot fer balan? d'aquests 25 anys des de molts punts de vista. Com en tota hist¨°ria humana, en el per¨ªode recorregut hi ha llums i ombres, ¨¨xits i fracassos. Per¨° queden algunes veritats irrebatibles: l'Alemanya de l'Est es va integrar a la Rep¨²blica Federal i va recuperar la democr¨¤cia, com la resta de nacions sotmeses a la Uni¨® Sovi¨¨tica, que al seu torn tamb¨¦ va desapar¨¨ixer per donar pas a una R¨²ssia i altres pa?sos ja lliures o en el dif¨ªcil cam¨ª de la construcci¨® democr¨¤tica.

Despr¨¦s d'un segle com el passat, marcat per la mort i la destrucci¨® ¡ªfa precisament cent anys va comen?ar la I Guerra Mundial¡ª, la caiguda del mur de Berl¨ªn serveix d'inspiraci¨® per a la democr¨¤cia i el projecte europeu com a garantia de pau. Aquesta gran hist¨°ria d'¨¨xit anomenada Uni¨® Europea ¡ªque no passa ara per un moment d'esplendor¡ª l'han forjat tamb¨¦ ciutadans finalment lliures a la part alta d'aquest Mur.