Amagar-se darrere les masses

"El proc¨¦s no ¨¦s una q¨¹esti¨® d'elits pol¨ªtiques o de partits, sin¨® de tot el poble de Catalunya posat dempeus" ¨¦s ¡ªparaula amunt o avall¡ª una de les frases m¨¦s repetides per aquestes latituds des de fa temps. El que crida l'atenci¨® ¨¦s que els qui m¨¦s la pronunciar s¨®n, paradoxalment, representants pol¨ªtics, ¨¦s a dir, persones en les quals la ciutadania ha delegat el seu vot per¨° que ara semblen voler abdicar de tota responsabilitat i ser vistes com a personatges secundaris de la representaci¨®.

Qualsevol que segueixi la pol¨ªtica catalana amb atenci¨® constatar¨¤ que, potser per arg¨²cies estranyes de la ra¨® hist¨°rica, el que passa a Catalunya en els ¨²ltims deu anys coincideix de manera gaireb¨¦ sorprenent amb el full de ruta dissenyat per Carod Rovira fa ja una d¨¨cada, inclosa la data del refer¨¨ndum de 2014 . No costaria gens analitzar les diferents etapes al llarg d'aquesta d¨¨cada en les quals les forces pol¨ªtiques hegem¨°niques de cada moment (primer el PSC de Maragall, despr¨¦s la CiU de Mas) van considerar que aquell disseny de futur podia resultar d'utilitat per als seus interessos particulars. Del proc¨¦s estatutari, i de la seva din¨¤mica reivindicativa inassumible, oberta llavors per ERC, ja se n'ha parlat prou perqu¨¨ ara calgui insistir-hi gaire m¨¦s. Tamb¨¦, per¨°, s'hi podrien assenyalar coses semblants respecte al moment en qu¨¨, molt abans de la sent¨¨ncia del TC sobre l'Estatut, Converg¨¨ncia va decidir fer seu, promoure i donar suport a l'esl¨°gan ¡°dret a decidir¡± i, tamb¨¦, a la plataforma del mateix nom (la PPD, germen inequ¨ªvoc de l'actual ANC, dedicada en un primer moment nom¨¦s a reclamar el control catal¨¤ sobre totes les infraestructures).

En qualsevol cas, el que importa ¨¦s mostrar que, sense posar en q¨¹esti¨® el suport popular amb qu¨¨ pugui haver comptat el sobiranisme, no ¨¦s en absolut certa ni la imatge espont¨¤nia del proc¨¦s ni, menys encara, la innoc¨¨ncia dels pol¨ªtics que hi donen suport. M¨¦s aviat al contrari, all¨° que no ofereix el m¨¦s m¨ªnim dubte ¨¦s la voluntat d'aquests d'apar¨¨ixer com a perfectes irresponsables que es limiten a estar pendents del que diguin les masses o, per utilitzar l'expressi¨® literal d'Artur Mas, ¡°acompanyant el poble de Catalunya¡±.

Per¨° el que d¨¨iem en general sobre el full de ruta serveix tamb¨¦ per a les diferents etapes que s'han succe?t. Etapes que s'han anat marcant per part de les forces pol¨ªtiques i els seus responsables (cosa perfectament leg¨ªtima, sempre que no s'oculti) o b¨¦ per entitats com l'ANC (la seva legitimitat per fixar objectius al govern de Catalunya ¨¦s perfectament dubtosa), per¨° en cap cas el poble catal¨¤ reunit en assemblea ni cap altre procediment semblant, com sovint es vol donar a entendre.

Sigui com sigui, Artur Mas s'ha mostrat incapa? de gestionar, com pretenia al principi, els nous objectius independentistes amb la vella metodologia pujolista del peix al cove. Com a conseq¨¹¨¨ncia, ha acabat per despenjar de la paret del seu despatx el tim¨® de l'avi i cedir la iniciativa pol¨ªtica als autors de l'invent. Aquests han optat per continuar amagats darrere de les masses i, fora de focus, anar corregint el rumb de la navegaci¨®, accelerant-la. En el poc temps que ha transcorregut entre la convocat¨°ria inicial de la consulta i aquest ¡°proc¨¦s participatiu¡± d'avui (que no ¨¦s consulta, atenci¨®, per m¨¦s que aix¨ª ho indiqui la papereta), el missatge ha comen?at a variar substancialment. Hi ha qui ha determinat, i no es priva de dir-ho en p¨²blic, que ¡°hem superat el dret a decidir", sense que s'acabi de saber a qui designa exactament aquesta primera persona del plural. De la mateixa manera que tamb¨¦ hi ha qui declara (com feia dijous passat Oriol Junqueras) que continua vigent, m¨¦s forta que mai, la unitat... al voltant de la independ¨¨ncia.

Sens dubte, els qui actuen aix¨ª tenen pressa. Diran que no ho amaguen, per¨° no seria del tot veritat. La pressa que tenen no es deu a all¨° que manifesten en veu alta sin¨® a una altra cosa que, de nou, amaguen, i ¨¦s la por al fet que el terratr¨¨mol electoral que s'apropa a Espanya no passi de llarg a Catalunya, i que alguna de les forces emergents no accepti el paper de comparsa ¡ªo d'escol¨¤, o palmero, com preferiu¡ª del sobiranisme que, malauradament, altres forces, de passat molt respectable, han assumit ¨²ltimament amb una docilitat incre?ble.

Un altre dia pagar¨¤ la pena reflexionar sobre si t¨¦ sentit parlar de la responsabilitat dels pobles (tenint en compte que n'hi ha hagut tants que s'han equivocat severament al llarg de la hist¨°ria, mentre esgrimien el seu dret a prendre les seves pr¨°pies decisions). Per¨° mentre no entrem en aquesta q¨¹esti¨®, conformem-nos a exigir als responsables pol¨ªtics que estiguin a l'altura, si no de la tasca que se'ls ha encomanat (presentar a la ciutadania propostes pol¨ªtiques clares), almenys del seu nom (responsables), i deixin d'amagar-se dins del refugi de les multituds.

Manuel Cruz ¨¦s catedr¨¤tic de Filosofia Contempor¨¤nia a la Universitat de Barcelona.