Sobiranisme: fulgor i estancament

Hi ha dues maneres de mesurar el balan? de la consulta alternativa del 9-N: la intensitat emocional i el resultat num¨¨ric. Cap de les dues ¨¦s exacta, ni tan sols la segona, perqu¨¨ es tracta d'una convocat¨°ria informal i freturosa de verificabilitat i altres garanties.

La intensitat emocional, la determinaci¨®, el voluntarisme dels participants, ¨¦s a dir, el seu fulgor c¨ªvic, va aconseguir cotes alt¨ªssimes, sobretot entre aquells que es van manifestar a favor de la independ¨¨ncia (resposta s¨ª-s¨ª). ?s un triomf qualitatiu de la protesta, s¨°lid i sostingut a trav¨¦s d'una mobilitzaci¨® indesmaiada, nom¨¦s perceptible per contacte directe. Per¨° que el Govern espanyol hauria hagut d'incorporat en la seva an¨¤lisi. Sense compar¨¨ixer, sense escoltar, sense un m¨ªnim inter¨¨s, si m¨¦s no curiositat ja que no empatia, aix¨° resulta impossible. I llavors tendeix a prevaler la renyina legal sobre la conversa pol¨ªtica, l'amena?a que problematitza sobre la soluci¨® que desenquista.

L'altra cara de la moneda ¨¦s el fiasco de l'esdeveniment com a succedani de refer¨¨ndum. Per m¨¦s m¨¨rits organitzatius que comporti en circumst¨¤ncies inc¨°modes, congregar nom¨¦s un 36% del cens ¨¦s un resultat que es desqualifica a si mateix a l'efecte de preveure escenaris futurs de la voluntat popular catalana global. Un ter? dels cridats a manifestar-se en les improvisades urnes no ¨¦s per descomptat una majoria refor?ada (i menys en incloure el no). La que reclamava el 1998 el Tribunal Suprem canadenc com a requisit per atorgar legitimitat al refer¨¨ndum del Quebec i negociar els termes d'una secessi¨®; ni tampoc el 66,6% del vot (en aquest cas parlamentari) que exigeix l'Estatut per a la seva pr¨°pia reforma; ni tan sols la doble majoria (participaci¨® del 50%; vots favorables del 55%) aplicada al refer¨¨ndum de Montenegro el 2006.

Les principals tripes del recompte s¨®n bastant menys emf¨¤tiques per als convocants

Si es presumeix (amb versemblan?a) que tots els independentistes hi van acudir, se suposa (voluntariosament) que el c¨°mput va ser correcte, i es considera (malgrat les difer¨¨ncies abismals de format) que ¨¦s possible alguna projecci¨®, les principals tripes del recompte s¨®n bastant menys emf¨¤tiques per als convocants. En el millor dels casos, el sobiranisme s'estancaria, respecte a les eleccions auton¨°miques anticipades del 2012. Els 1,78 milions de votants de llavors (computem CiU, ERC i l'independentisme radical) augmenten en nom¨¦s 25.000, fins a 1,80 milions de s¨ª-s¨ª (amb el 96% escrutat ahir), un increment de l'1,4%. Per a un cens que va pujar de 5,4 milions a 6,2 milions de ciutadans, l'augment ¨¦s del 15%. Si les situacions fossin aproximadament comparables, el sobiranisme (la inclusi¨® d'Uni¨® en el c¨¤lcul es compensa relativament amb la no-inclusi¨® d'Iniciativa) hauria perdut posicions relatives. Per¨°, un cop en paus, si pot aventurar-se que la majoria dels ¡°nous censats¡±, els residents estrangers, no van afluir en les urnes, la reculada es convertiria en mer estancament.

En tot cas sembla clar que dins del sobiranisme ha augmentat l'independentisme, com a conseq¨¹¨¨ncia del decantament de Converg¨¨ncia cap a aquest en els dos ¨²ltims anys. El sobiranisme s'hauria estancat i fins i tot podria haver retrocedit lleument, per¨° ¨¦s m¨¦s radical, m¨¦s actiu, m¨¦s omnipresent. Perqu¨¨ amb prou feines hi ha res m¨¦s enll¨¤.

En abs¨¨ncia d¡¯alternatives s¨°lides, la gran capacitat mobilitzadora del moviment sobiranista es multiplica

El seu mer manteniment no ¨¦s un consol per a autonomistes i federals. En abs¨¨ncia d'alternatives s¨°lides, clares i ben liderades ¨Ccom la de Gordon Brown a Esc¨°cia¨C, la gran capacitat mobilitzadora del moviment sobiranista es multiplica, ho omple tot. Si d'alguna manera es concentra en el proper Parlament, pot aconseguir una majoria, aquesta vegada (a difer¨¨ncia del 2012) ja decididament secessionista. Expl¨ªcitament confirmada. Fins i tot encara que fos pels p¨¨ls, aix¨° faria petites les inc¨°gnites d'avui.