Lea T, una transsexual que trenca motlles com a imatge de bellesa

Continua sent dif¨ªcil escapar de la dictadura imposada per segles de tradici¨® sobre la difer¨¨ncia de g¨¨neres. B¨¦ ho saben les mares que miren de fugir del rosa i el blau amb els quals el m¨®n del consum segueix etiquetant nens i nenes en societats suposadament progressistes. Al m¨®n de l'alta costura, en canvi, fa anys que hi ha indicis de canvi. L'arribada de diferents models transsexuals com Andreja Pejic o Conchita Wurst al m¨®n de les passarel¡¤les i les revistes de moda obliga a q¨¹estionar-se tant els c¨¤nons de bellesa com els de g¨¨nere. I encara que hi ha qui afirma que simplement ¨¦s una maniobra de les marques per cridar l'atenci¨® sobre els seus productes i vendre m¨¦s, la veritat ¨¦s que per als transsexuals desfilar a Mil¨¤ o arribar a la portada de Vogue ¨¦s una empenta important cap a l'acceptaci¨® social.

En aquesta carrera feta de petits passos cap a la toler¨¤ncia aliena, la setmana passada es va avan?ar una miqueta m¨¦s: Lea T, la primera model transsexual que va irrompre al m¨®n de la moda el 2010 a trav¨¦s d'una campanya sonada de Givenchy, ser¨¤ des del gener vinent el rostre de la l¨ªnia de productes capil¡¤lars Chromatics de Redken. Aix¨° significa que la seva cara angulosa i la seva espectacular cabellera miraran directament els ulls de les clientes de les perruqueries de mig m¨®n ja que Redken ¨¦s una multinacional nord-americana que ven els seus productes a dotzenes de pa?sos, centenars de milers de supermercats i inverteix milions en publicitat.

?s la primera vegada que una empresa de les dimensions de Redken s'atreveix a posar la seva marca en mans d'una model transsexual, que tamb¨¦ ¨¦s una ferma defensora i portaveu dels drets de la comunitat LGBT. I la seva hist¨°ria personal, a m¨¦s, reflecteix la dif¨ªcil situaci¨® que han de travessar els que neixen amb un sexe diferent del que senten que tenen.

Lea T va n¨¦ixer sent Leandro el 1981 a Belo Horizonte (Brasil), en el si d'una fam¨ªlia molt cat¨°lica i bastant famosa. El seu pare ¨¦s l'exjugador brasiler de futbol Toninho Cerezo, una celebritat nacional que ha renegat p¨²blicament de Lea diverses vegades i que fins i tot ha arribat a dir que nom¨¦s t¨¦ tres fills en lloc de quatre. ¡°Mai hem parlat del tema directament. No li agrada tocar-lo. Quan ens veiem parlem de trivialitats¡±, va confessar Lea T en una de les seves primeres entrevistes a la revista Vanity Fair It¨¤lia. ¡°Quan era petita el meu pare em mirava i deia que hi havia alguna cosa estranya en mi. Despr¨¦s tota la fam¨ªlia va comen?ar a resar perqu¨¨ no fos gai. Hauria estat el menor dels mals per a una fam¨ªlia estrictament religiosa¡±.

Anys despr¨¦s, quan es va adonar de les seves inclinacions sexuals, va voler renegar-ne per¨° no va poder. Va ser Riccardo Tisci, el director creatiu de Givenchy, qui va ajudar Leandro a convertir-se en Lea T animant-la a vestir-se de dona ¡°perqu¨¨ sentia la seva forta feminitat¡±, va recordar a la mateixa revista. Despr¨¦s de contractar-la com a assistent, la va utilitzar com a model entre bambolines i quan va decidir llan?ar la seva col¡¤lecci¨® del 2010, de caire androgen, li va demanar a Lea T que fos la protagonista de la seva campanya, convertint-la de facto en la primera model transsexual d'una gran firma de moda. L'edici¨® francesa de Vogue, quan encara estava dirigida per l'atrevida Carine Roitfeld, va ajudar a catapultar-la a la fama en mostrar-la totalment despullada. Des de llavors no ha deixat de treballar, li va fer un pet¨® a la boca a Kate Moss a la portada de la revista Love. No obstant aix¨°, Lea T creu que la seva transsexualitat no la far¨¤ plenament feli?. El 2010 afirmava: ¡°No em puc permetre el luxe d'enamorar-me. La majoria dels transsexuals que aconsegueixen xicot oculten la seva veritable identitat a les seves parelles. Viuen en la hipocresia, que ¨¦s una varietat de la solitud. Naixem i creixem sols. Despr¨¦s de l'operaci¨® tornem a n¨¦ixer. Per¨° sols una altra vegada. I morim sols. ?s el preu que hem de pagar¡±.

Recentment una enquesta feta als Estats Units pel Centre Nacional per a la Igualtat dels Transg¨¨nere afirmava que la meitat dels enquestats havien intentat su?cidar-se almenys una vegada, mentre que molts es declaraven v¨ªctimes de viol¨¨ncia hom¨°foba. Que el rostre de Lea T es converteixi en una icona de bellesa pot ser que ajudi, encara que nom¨¦s sigui una miqueta, a canviar aquesta situaci¨®.