Espanya tamb¨¦ ¨¦s Catalunya

Cada vegada sembla m¨¦s complicat trobar una soluci¨® al problema que Espanya t¨¦ a Catalunya, malgrat que no estem parlant de res m¨¦s que de la cohesi¨® nacional consagrada per la Constituci¨® i per diversos segles d'hist¨°ria en com¨². A mesura que s'han anat complint etapes del proc¨¦s, sense que sigui la menor el passat 9-N, l'escenari central que ha anat agafant for?a en les previsions inclou unes eleccions plebiscit¨¤ries, abans, durant o despr¨¦s d'unes municipals amb el mateix sentit, seguit d'una declaraci¨® unilateral d'independ¨¨ncia, tant a c¨¤rrec del Parlament de Catalunya com d'una gran majoria de Ajuntaments catalans. I aix¨° deixa poques alternatives diferents a la suspensi¨® de l'autonomia, aplicant el hi ha previst a la Constituci¨®. I tot aix¨°, al seu torn, acompanyat de mobilitzacions populars rellevants al carrer, amb el conseg¨¹ent impacte medi¨¤tic i internacional. Una situaci¨® enormement dif¨ªcil de gestionar, en la mateixa Catalunya i a tot Espanya.

Estem conven?uts que aquesta eventualitat no pot ser satisfact¨°ria per a una part molt significativa de ciutadans, frustrats i impotents davant fets consumats i veient que, entre tots, no hem estat capa?os d'explorar alternatives a aquest indesitjable desenlla?. Si seguim estirant la corda, l'¨²nica cosa certa ¨¦s que, en algun moment, es trencar¨¤, tirant per terra moltes il¡¤lusions, molta feina comuna i grans possibilitats obertes cap al futur. I una vegada trencada la corda, la marxa enrere ser¨¤ m¨¦s costosa per a tots.

Encara som a temps de dibuixar un escenari diferent. Un escenari de futur millor que aquell al qual semblem abocats. Un futur sense falsos somnis, com la idea d'una independ¨¨ncia id¨ªl¡¤lica, aconseguida sense costos, que provoca una esquin?adora fractura interna en la societat catalana i una altra molt dolorosa fractura externa amb la resta d'espanyols. Per¨° tamb¨¦, sense el somni de pensar que aix¨° passar¨¤ sol i podrem tornar, tamb¨¦ sense costos, a la casella d'inici. Tant una alternativa com una altra s¨®n falses solucions, perqu¨¨ s¨®n inviables, a un problema que existeix i la realitat del qual hem de recon¨¨ixer d'entrada: hi ha una part molt important de la societat catalana sensiblement inc¨°moda amb el model actual de relacions amb la resta d¡¯Espanya i, sobre la base d'aquesta insatisfacci¨® profunda, exigeix canviar-lo de forma substancial. Sense caure ara en retrets mutus, en an¨¤lisis de psicologia personal o col¡¤lectiva i en debats sobre la veracitat de certes consignes reeixides sobre les relacions econ¨°miques entre les dues parts o no, ens limitem a constatar com una dada que el problema existeix i que ¨¦s real; per¨° que, no obstant aix¨°, les iniciatives de soluci¨® que s'han proposat, fins ara, no nom¨¦s no el resolen, sin¨® que l¡¯agreugen. Si volem obtenir resultats diferents al que s¡¯ha aconseguit fins ara, haurem de fer coses diferents.

Com es va fer a la Transici¨®, ¨¦s l'hora d'aconseguir grans acords des de la lleialtat

I posar sobre la taula l'¨²nica cosa que no ¨¦s negociable per a l'altra banda, no sembla un adequat m¨¨tode de negociaci¨®, sin¨® m¨¦s aviat de confrontaci¨®. Esgrimir com a banderes exclusives el ¡°ens n¡¯anem¡± o el ¡°no hi ha res que calgui canviar¡± ¨¦s, precisament, el que ens ha portat al perill¨®s escenari central actual on el m¨¦s probable que pot passar ¨¦s el xoc de trens.

Proposem una reformulaci¨® simult¨¤nia dels objectius, perqu¨¨ puguin incorporar zones compartibles, entorn de les quals es pugui articular un acord. Res diferent del que, col¡¤lectivament, vam saber fer a la Transici¨®; des de posicions oposades, arribar a un objectiu com¨²: fer d¡¯Espanya un pa¨ªs democr¨¤tic homologable i capa?, per tant, d'integrar-se en el projecte com¨² europeu.

I aquest objectiu com¨² i compartit no pot ser cap altre que seguir junts, compartint aspiracions, il¡¤lusions, afectes i, tamb¨¦, interessos. I per a aix¨° cal parlar, sense fets consumats inacceptables. Per¨° tamb¨¦ amb mentalitat oberta. Perqu¨¨ no anhelem res m¨¦s que Catalunya segueixi, volunt¨¤riament i amb il¡¤lusi¨® i des de l'afecte compartit, sent Espanya. I perqu¨¨ aquesta reformulaci¨® d'objectius sigui cre?ble, ha d'obrir-se expl¨ªcitament la possibilitat d'una reforma de la Constituci¨® que inclogui la singularitat catalana, com ja es reconeixen altres fets diferencials, encara que sense privilegis incompatibles amb la igualtat de drets dels ciutadans; seguida d'un nou Estatut que, ara s¨ª, pugui incorporar avan?os en l'autogovern compatibles amb aquesta nova Constituci¨®, des de la lleialtat m¨²tua entre Governs i institucions.

Reformular els objectius? comporta superar l'actual bilateralisme mut

No seria acceptable dir que la reordenaci¨® del sistema auton¨°mic actual o la reforma de la Constituci¨® siguin q¨¹estions que vinguin imposats, en exclusiva, per la pressi¨® del nacionalisme catal¨¤, davant el qual se cediria amb un plantejament com aquest. En absolut. Des de fa anys s¡¯insisteix, des de diverses inst¨¤ncies, en la necessitat de procedir a una revisi¨® del model auton¨°mic espanyol perqu¨¨ funcioni millor, aix¨ª com a una adaptaci¨® de la nostra Constituci¨® a noves realitats esdevingudes des de la seva aprovaci¨®. El que proposem aqu¨ª, en l¨ªnia amb altres propostes provinents d'¨¤mbits acad¨¨mics, ¨¦s aprofitar les dues necessitats objectives per buscar, expl¨ªcitament, una soluci¨® actual al problema actual.

Reformular els objectius en el sentit assenyalat comporta una modificaci¨® important del m¨¨tode, comen?ant per superar l'actual bilateralisme mut. Parlar, per dur a terme una negociaci¨® honesta i dirigida a arribar a acords que satisfaci tothom i que permeti arribar a una soluci¨® que garanteixi 40 anys m¨¦s de conviv¨¨ncia fruct¨ªfera entre el conjunt d¡¯Espanya i una Catalunya, sense la qual, l¡¯Espanya moderna no ¨¦s concebible. Tot aix¨° implica una renovaci¨® del pacte constitucional: un nou consens pol¨ªtic i social que ha de ser tan ampli o m¨¦s que el que, en el seu moment, es va obtenir. I que ha d'anar m¨¦s enll¨¤ d'un acord estrictament pol¨ªtic, ja que, en la mesura en qu¨¨ alteri la Constituci¨®, haur¨¤ de ser votat en refer¨¨ndum per tots els espanyols i, en la mesura en qu¨¨ encarni un nou Estatut, haur¨¤ de sotmetre's a refer¨¨ndum dels catalans. I davant l'opini¨® democr¨¤tica i lliure dels ciutadans, dins de la llei i el respecte a les regles, no caben camins alternatius.

No ¨¦s gens f¨¤cil el cam¨ª proposat. Neix de la necessitat absoluta de grans acords, des de la lleialtat, i pensant en el conjunt dels ciutadans espanyols i, entre els quals, els catalans, tots els catalans. Per¨°, sens dubte, qualsevol altre cam¨ª ens condueix, inexorablement, al trencament. ?s l'hora de la pol¨ªtica. Tant de bo hi siguem a temps. Nosaltres pensem que s¨ª.

Josep Piqu¨¦ va ocupar carteres ministerials entre el 1996 i el 2003 en governs del PP. Jordi Sevilla va ser ministre d¡¯Administracions P¨²bliques del 2004 al 2007 en un Govern del PSOE i en l'actualitat ¨¦s membre del f¨°rum +Democracia.