El m¨°dul ¡®Philae¡¯ aterra a la superf¨ªcie d¡¯un cometa

A les 17.03 hora peninsular espanyola, exactament a l¡¯hora prevista, la sonda Philae ha marcat una fita sense precedents en la hist¨°ria de l¡¯exploraci¨® de l¡¯espai: ha aterrat a la superf¨ªcie del cometa 67P/Txuriamov-Gerasimenko despr¨¦s de viatjar pel sistema solar a 510 milions de quil¨°metres.

¡°Philae ens ha parlat, ha aterrat... som a la superf¨ªcie del cometa¡±, ha dit des del centre de control de la sonda a Col¨°nia, Alemanya, un emocionat Stephan Ulamec, cap de l¡¯equip de la sonda de descens, pocs minuts despr¨¦s de rebre el primer senyal. ?s nom¨¦s un senyal, per¨° el fet que hagi estat capa? de transmetre¡¯l, de dir ¡°s¨®c aqu¨ª¡±, ¨¦s important perqu¨¨ significa que ha arribat a la superf¨ªcie en bones condicions.

El m¨°dul ¡®Philae¡¯ se separa de ¡®Rosetta¡¯ en el seu cam¨ª a la superf¨ªcie del cometa

El director general de l¡¯ESA, Jean Jacques Dordain, no menys emocionat, no ha estalviat passi¨®. ¡°?s un gran pas per a la civilitzaci¨®¡±. Amb sentit de l¡¯humor ha afegit, els primers minuts despr¨¦s de l¡¯aterratge, que ¡°el problema de l¡¯¨¨xit ¨¦s que sembla f¨¤cil¡±, per¨° no ho ¨¦s. ¡°Cal molt coneixement, molta dedicaci¨®, per aconseguir-ho¡±, va dir alhora que destacava la labor de m¨¦s de dues d¨¨cades ¡°dels experts europeus i en col¡¤laboraci¨® amb els nostres socis¡±.

La sonda es va desprendre set hores abans de la nau Rosetta, que est¨¤ fent voltes al cometa, i va comen?ar el descens fins a la superf¨ªcie, fins a un lloc batejat com a Agilkia. Mai fins ara no s¡¯havia intentat el descens d¡¯un robot en un cometa, fins que aquesta missi¨® de l¡¯Ag¨¨ncia Europea de l¡¯Espai (ESA) s¡¯ho va proposar fa m¨¦s de 20 anys. El senyal de l¡¯aterratge va arribar al centre de control de l¡¯ESA a Alemanya i als dos centres de la nau (a Tolosa, Fran?a) i de la sonda de descens (a Col¨°nia, Alemanya). Al centre cient¨ªfic de l¡¯ag¨¨ncia, ESAC, a prop de Madrid, m¨¦s de 200 persones que omplien de gom a gom la sala principal van esclatar en un llarg i euf¨°ric aplaudiment, igual com als centres de control. Era una operaci¨® d¡¯alt risc que ha acabat amb ¨¨xit. Poc despr¨¦s, l¡¯equip confirmava que els arpons que porta la nau per subjectar-se a la superf¨ªcie del cometa no havien funcionat, de manera que la nau nom¨¦s s¡¯hi ha subjectat amb cargols. L¡¯equip va a intentar tornar-los a disparar.

Durant cinc de les set hores de descens, s¡¯han rebut a la Terra dades i fotografies de la Philae. La gran expectaci¨® era, despr¨¦s de l¡¯aterratge, la imatge panor¨¤mica que el m¨°dul ha d¡¯agafar nom¨¦s arribar a la superf¨ªcie. En aquests moments el cometa viatja pel sistema solar a 55.000 quil¨°metres per hora. La Rosetta, amb la Philae enganxada, va sortir de la Terra fa 10 anys i ha completat un viatge de 6.400 milions de quil¨°metres, fins a arribar al 67P/Txuriamov-Gerasimenko.

¡°?s una missi¨® molt ambiciosa: la primera destinada a trobar un cometa, la primera a acompanyar-lo cap al Sol i ara la primera a aterrar-hi¡±, va declarar Martin Kessler, cap d¡¯operacions cient¨ªfiques de l¡¯ESA, a ESAC, a Villanueva de la Ca?ada, a prop de Madrid.

Des de les 16.30, el senyal d¡¯aterratge podia rebre¡¯s en qualsevol moment i tots els centres de l¡¯ESA estaven pendents de les pantalles. En realitat, el contacte amb la superf¨ªcie del cometa s¡¯havia produ?t gaireb¨¦ mitja hora abans, per¨° els radiosenyals triguen 28 minuts a rec¨®rrer els 510 milions de quil¨°metres fins a la Terra.

Philae, a m¨¦s de la minuciosa preparaci¨® de la dif¨ªcil operaci¨® per part dels enginyers i cient¨ªfics de la missi¨®, ha tingut sort. ¡°A Agilkia hi ha roques i desnivells, i aix¨° que era el punt m¨¦s f¨¤cil dels possibles per a l¡¯aterratge. Necessitem sort per no caure en un pendent o en una roca gran¡±, havia explicat pocs minuts abans Miguel P¨¦rez Ay¨²car, enginyer d¡¯operacions de la Rosetta a l¡¯ESAC. La cosa s¡¯havia complicat des de primeres hores de la matinada, quan els encarregats de control de la Philae van constatar que no s¡¯encenien els petits propulsors de la nau que havien d¡¯ajudar en el moment de contacte amb la superf¨ªcie. La resta de la maniobra va sortir com estava previst. El m¨°dul es va separar, va rotar, va desplegar les potes durant el descens¡­ dues hores despr¨¦s es va restablir el contacte amb la Rosetta i de la nau amb la Terra. Van comen?ar a arribar les primeres fotos i dades. Especialment aplaudida va ser la de la nau Rosetta fotografiada des de la sonda Philae just despr¨¦s de separar-se, i la de la Rosetta a la Philae, ja amb les potes desplegades, a una certa dist¨¤ncia.

Per¨° la missi¨® Rosetta no es limita a aquesta reeixida operaci¨® d¡¯aterratge. La nau continua al voltant del cometa, estudiant-lo, i ho far¨¤ durant mesos. ¡°Tenim m¨¦s d¡¯un any per davant de ci¨¨ncia acompanyant el 67P/Txuriamov-Gerasimenko¡±, va explicar l¡¯astrof¨ªsic espanyol ?lvaro Gim¨¦nez, director cient¨ªfic de l¡¯ESA. I ara, a m¨¦s, la sonda Philae ha de comen?ar a captar dades cient¨ªfiques tamb¨¦ des de la superf¨ªcie.