L¡¯informe final de Cultura assegura que el claustre de Palam¨®s ¨¦s fals

Com va passar el juliol del 2012, un mes despr¨¦s de donar-se a con¨¨ixer l'exist¨¨ncia de les galeries d'estil rom¨¤nic en una finca privada de Palam¨®s, la Generalitat tornar¨¤ a assegurar que l'anomenat claustre de Palam¨®s ¨¦s una recreaci¨® historicista de comen?aments del segle XX i, per tant, fals. Si fa un any i mig la Conselleria de Cultura que dirigeix Ferran Mascarell va dir que en la construcci¨® hi havia elements del segle XII originals, per¨° que no sabia quins ni quants, ara ha arribat a la conclusi¨® que la totalitat de les pedres s¨®n falses i que corresponen a una obra moderna. Aquesta ¨¦s la principal conclusi¨® de l'informe que ha elaborat Eduard Carbonell, catedr¨¤tic d'Hist¨°ria de l'Art de la Universitat de Girona, despr¨¦s de l'enc¨¤rrec de fer un nou estudi que va rebre del mateix conseller Mascarell l'agost del 2013. Un text que est¨¤ en possessi¨® de la conselleria des de mitjan octubre.

Carbonell donar¨¤ a con¨¨ixer el resultat el dimecres 19, hores abans que comencin unes jornades en qu¨¨ participaran els investigadors i les persones que l'han ajudat en el dictamen. Entre ells no hi ha Gerardo Boto, el professor d'Hist¨°ria de l'Art Medieval de la Universitat de Girona que va donar a con¨¨ixer l'exist¨¨ncia de la construcci¨®, que, a m¨¦s, assegura des del juny del 2013 que les arcades no s¨®n altres que les del claustre rom¨¤nic de la catedral de Salamanca. Tampoc hi participar¨¤ el ge¨°leg de la Universitat de Barcelona M¨¤rius Vendrell que mant¨¦, despr¨¦s d'obtenir 20 mostres de les pedres per analitzar-les, que les restes de p¨¤tines i erosi¨® s¨®n seculars i no dels anys trenta i quaranta del segle XX, quan el claustre es va muntar en un solar de Ciudad Lineal de Madrid.

Segons el programa de les jornades que se celebraran al Palau Moja, seu de Cultura, hi assistiran, a m¨¦s d'Eduard Carbonell ¨Cque obrir¨¤ les jornades i intervindr¨¤ en dues comunicacions m¨¦s, una sobre l'entorn de la construcci¨® del Mas del Vent i una altra sobre l'adquisici¨® i instal¡¤laci¨® de les arcades¨C Alfonso Mu?oz, director de l'Institut Cultural d'Espanya (IPCE); el ge¨°leg del mateix centre Jos¨¦ Vicente Navarro; els conservadors de l'IPCE Ana Laborde i del MNAC ?lex Masalles, que parlaran de la pedra i els materials del claustre; Jos¨¦ Merino de C¨¢ceres, el principal defensor de la falsedat d'aquestes pedres que n'analitzar¨¤ l'arquitectura; Manuel Casti?eiras que analitzar¨¤ l'edifici des del punt de vista de la hist¨°ria de l'art; Maria Jos¨¦ Mart¨ªnez, col¡¤laboradora de Merino que parlar¨¤ del col¡¤leccionisme i el tr¨¤fic d'obres d'art a Espanya; el periodista Jos¨¦ Mar¨ªa Sadia i la conservadora de fotografia de l'IPCE Isabel Argerich i l'arxiver Mariano Casas que abordar¨¤ la relaci¨® amb Salamanca. Les jornades les clausurar¨¤ el director general de Patrimoni de la Generalitat, Joan Pluma, el migdia del dijous dia 20.

Les jornades, programades despr¨¦s de la presentaci¨® de l'informe, no aportaran res de nou, m¨¦s enll¨¤ de justificar l'informe, de manera que no es tracta d'unes jornades acad¨¨miques en les quals el debat o els arguments dels ponents aportin dades a les conclusions. Els investigadors convidats per Carbonell, aix¨° s¨ª, hauran de provar de manera contundent la tesi de falsedat defensada unes hores abans i que contradiuen als arguments defensats per Boto i Vendrell.

Aquests investigadors han aportat una bateria d'arguments a favor de l'origen medieval de l'edifici; com les actes capitulars que asseguren que es va desmuntar el 1783 per problemes d'estabilitat, amb la idea de tornar a muntar-lo; que el 1785 es va decidir aixecar-ne un de neocl¨¤ssic, i que el 1923 aquestes pedres es van intentar vendre. Tamb¨¦, que les mesures de les galeries del Mas del Vent coincideixen amb les dedu?des del claustre de Salamanca i que estan fetes amb m¨²ltiples del peu capitol¨ª medieval i no en metres, com asseguren els partidaris de la falsedat de les pedres. A m¨¦s, en les dovelles no muntades hi ha una numeraci¨® incisa id¨¨ntica a la del segle XVIII que coincidiria amb el moment del desmuntatge del claustre de Salamanca, segons han explicat i publicat Boto i Vendrell.

La inc¨°gnita ser¨¤ saber si el proper dictamen sobre el claustre afectar¨¤ el seu grau de conservaci¨® i protecci¨®. La Generalitat, despr¨¦s d'assegurar que no el protegiria el juliol del 2012, va rectificar l'agost del 2013 i va anunciar que incoava un expedient de la construcci¨® com a B¨¦ Cultural d'Inter¨¨s Nacional, BCIN, el m¨¤xim que li permet la llei, de manera que les galeries no podien ser desmuntades, traslladades ni alterades pel seu propietari, el su¨ªs Kurt Engelhorn, sense el perm¨ªs de la Generalitat, a m¨¦s d'obligar-lo a obrir-lo al p¨²blic uns dies al mes i als investigadors que ho sol¡¤licitin, cosa que fins llavors no havia fet.?