¡°La trag¨¨dia grega d¨®na m¨¦s satisfaccions que Shakespeare¡±

Diverses generacions de fil¨°legs van omplir el 30 de setembre l¡¯Aula Magna de la Universitat de Barcelona en l¡¯acte d¡¯homenatge (i de jubilaci¨®) de l¡¯hel¡¤lenista Carles Miralles (Barcelona, 1944), per a molts el mestre Miralles, que es van endur un regal doble en forma de llibre: Som per mirar, textos de diferents col¡¤legues i amics amb estudis sobre passions compartides: els l¨ªrics arcaics, el g¨¨nere ¨¨pic, per¨° tamb¨¦ Eliot, Llull o Carner.

Miralles, castigat recentment per una malaltia cardiovascular, encara investiga ¡°si m¡¯ajuden: per fer recerca no tinc prou mans¡± i per aix¨° t¨¦ comprom¨¨s un comentari de les trag¨¨dies d¡¯?squil per a l¡¯Accademia dei Lincei de Roma (¡°tenim molt avan?at el volum d¡¯Els suplicants¡±). President de la Comissi¨® de Lexicografia de l¡¯Institut d¡¯Estudis Catalans (IEC), en realitat ¨¦s un savi, dels pocs que queden i, com a tal, modest i preocupat per la bellesa del m¨®n i del que fins fa quatre dies han estat els seus alumnes.

Pregunta. Despr¨¦s de gaireb¨¦ 50 anys de doc¨¨ncia, nota menys inter¨¨s avui en els estudiants?

Resposta. He tingut la sort de tenir els mateixos estudiants el primer any que l¡¯¨²ltim. Som cursos petits, i ens dediquem a obrir un llibre i llegir-lo. El canvi que he notat ¨¦s que hi ha estudiants que saben coses concretes, el que saben ¨¦s molt poc equilibrat. No crec que els ajudem gaire a la facultat, i per extensi¨® a la universitat, on no s¡¯ofereix una visi¨® de conjunt, i si els estudiants se la volen fer, tenen al davant un mur de lleng¨¹es. Si vols estudiar el text d¡¯un poeta grec, tindr¨¤s tres monografies en angl¨¨s, dues m¨¦s en alemany i un estudi en llat¨ª sobre la transmissi¨®... Per¨° la filologia seriosa ¨¦s magn¨ªfica, ¨¦s una eina de gran precisi¨®... La filologia t¨¦ dues coses, l¡¯ambici¨® de totalitat i l¡¯ofici: el professor no ¨¦s un colonitzador de l¡¯alumne, per¨° s¡¯ha de potenciar la relaci¨® entre els dos perqu¨¨ tots dos, en el fons, s¨®n estudiants.

¡°Els estudiants saben

P. Qu¨¨ el va fascinar del grec?

R. L¡¯alt¨ªssima qualitat i dist¨¤ncia de la poesia grega antiga. ?s impressionant poder entrar en una trag¨¨dia grega, llegir-la i calcular com est¨¤ feta. ?s un exercici que d¨®na encara m¨¦s satisfaccions que una trag¨¨dia de Shakespeare.

P. Comparteix les tesis de Jordi Llovet sobre el imparable declivi de les humanitats?

R. El declivi de les humanitats ha estat un tema de fons constant des dels anys seixanta. Estan en declivi la cultura i la lectura en general. Si la gent mant¨¦ l¡¯inter¨¨s per la lectura i per la cultura, arriba, per for?a, a Gr¨¨cia. I Gr¨¨cia ¨¦s fant¨¤stica no nom¨¦s perqu¨¨ tots els temes hi acaben confluint, sin¨® perqu¨¨ ofereix un model d¡¯una cultura que neix, arriba a un punt clim¨¤tic i despr¨¦s declina. Molts militars anglesos i alemanys es van interessar per Tuc¨ªdides perqu¨¨ els ajudava a resoldre problemes de les seves pr¨°pies guerres.

P. Es considera un humanista?

R. Jo vull poder ajudar la gent que s¡¯hi interessa i poder fer-ho b¨¦. Una part del que anomen¨¤vem humanitats m¨¦s aviat ens hauria de fer vergonya, perqu¨¨ ha anat a parar al mercantilisme. L¡¯humanisme era com una religi¨® laica i la sort de la religi¨® ¨¦s tamb¨¦ la sort de les humanitats: els fidels cauen com fulles. Europa trobar¨¤ a faltar els cl¨¤ssics.

P. Aspiren, d¡¯alguna manera, al coneixement universal?

R. Un humanista ¨¦s alg¨² que ha de tenir una visi¨® global. Durant una ¨¨poca es va pensar que ho eren els soci¨°legs, despr¨¦s els economistes, i m¨¦s tard vam entrar en una ¨¨poca on es parlava dels comunic¨°legs.

P. La filologia est¨¤ menystinguda des de les institucions?

R. El fil¨°leg, com a professional, est¨¤ menystingut. Per¨° per menystenir la filologia caldria que la gent sab¨¦s qu¨¨ vol dir i no tinc clar que se s¨¤piga ni que la trobin a faltar. Tu et pots divorciar, per¨° per trobar a faltar la dona t¡¯hi has d¡¯haver casat abans. En aquest pa¨ªs, a difer¨¨ncia de Fran?a o It¨¤lia, els fil¨°legs sempre han estat desaprofitats, fins i tot en el m¨®n de l¡¯edici¨®. I aix¨°, que sempre ha existit, ara s¡¯ha accentuat m¨¦s que mai. Si la llengua deixa de ser el centre, el fil¨°leg no serveix per a res. Per¨° si el fil¨°leg ¨¦s el centre, ell va amb la llengua. Ara b¨¦, els fil¨°legs han de tenir idees i saber vendre-les, no pot quedar enganxat en la correcci¨® de paraules. Al fil¨°leg l¡¯ajudaria poder ser un humanista, per¨° la realitat ¨¦s que nom¨¦s qui t¨¦ un mitj¨¤ per guanyar-se la vida pot dedicar-se a aquestes anomalies. Cap poeta, per exemple, ¨¦s de professi¨® poeta, ni en les cultures m¨¦s grans. Ni cap editor de llibres que se¡¯ls miri ¨¦s ¨²nicament editor de llibres.

P. Nuccio Ordine, a La utilitat de l¡¯in¨²til, separa la cultura de ¡°la for?a corrosiva del benefici¡±...

R. En gran part, una cultura ¨¦s el manteniment rigor¨®s d¡¯aquests aspectes que semblen insignificants. Les institucions se n¡¯haurien de cuidar. No hi ha cap pa¨ªs, que no faci pena, que no tingui una pol¨ªtica cultural. Aqu¨ª el m¨¦s semblant que vam tenir a una pol¨ªtica cultural va ser amb Max Cahner.

P. Creu que la televisi¨® podria servir per canalitzar determinats ¨¤mbits de la cultura?

R. S¨ª, comen?ant per definir qu¨¨ ¨¦s un fil¨°leg. Els programes de llengua estan pensats per fer riure. Qu¨¨ passaria si sort¨ªs alg¨² explicant que una paraula s¡¯escriu d¡¯una forma determinada perqu¨¨ hi ha un problema que el catal¨¤ ha resolt de manera diferent a la resta de lleng¨¹es rom¨¤niques... Ho ha provat mai ning¨²?

P. ?s compatible la cultura cl¨¤ssica amb l¡¯actual societat multipantalla?

R. A mi les pantalles no em molesten. En la base de les humanitats hi ha una comunicaci¨® personal. Un humanista, com un fil¨°sof antic, ¨¦s alg¨² que t¨¦ una escola, una gent que els segueix, i aquesta relaci¨® no pot fallar, per m¨¦s pantalles que hi hagi pel mig.

P. No creu que hi ha massa dist¨¤ncia entre l¡¯Acad¨¨mia i la llengua del carrer?

R. La Secci¨® Filol¨°gica de l¡¯IEC ha provat d¡¯articular i d¡¯invertir en la llengua est¨¤ndard, la llengua que ens permet la comunicaci¨® per televisi¨®, fer una classe o anar a comprar un tall de vedella. En aquest ¨¤mbit s¡¯ha fet molta feina. Per¨° en general la delicada situaci¨® de la llengua fa que sempre s¡¯exageri molt sobre ella.

P. En una Catalunya independent, el catal¨¤ milloraria?

R. Hauria. Per¨° la llengua catalana no equival a la sociologia ni als problemes de la llengua. A l¡¯entorn de la llengua s¡¯hauria de consolidar la cultura.

P. Com a especialista tamb¨¦ en literatura catalana, calen m¨¦s esfor?os per valoritzar els nostres literats a l¡¯estranger?

R. Tots els programes de l¡¯Any Riba els vaig fer jo per¨° tota l¡¯¨²ltima part, a m¨¦s, la vaig fer materialment, anant a buscar la gent en cotxe amunt i avall. Qu¨¨ acaben sent tots aquests Anys? Una cosa acad¨¨mica, nom¨¦s. I, en canvi, el que cal ¨¦s que a Par¨ªs, per exemple, s¨¤piguen ubicar Carles Riba. Si Paul Val¨¦ry t¨¦ prestigi ¨¦s perqu¨¨ encara avui el llegeixen i el posen on cal a la hist¨°ria de la literatura francesa.

?