El triomf de la fama

L'ambient era singular, una barreja impossible? Suposem un triangle amb Pedralbes en un v¨¨rtex, Ciutat Badia en un altre i el Marem¨¤gnum un dissabte nit en el tercer. La intersecci¨® dels tres ambients es va donar la nit d'ahir al Palau Sant Jordi en el seu format "aix¨° ho omplim per decret"; ¨¦s a dir, telons restant espai i cadires a la pista, va arribar a les 12.000 persones. I ¨¦s que el Sant Jordi comen?a a ser com una nit electoral, tots guanyen, tots omplen. Tot i aix¨°, la capacitat de convocat¨°ria d'Enrique Iglesias no ¨¦s gens menyspreable, hi havia almenys tantes persones com acudits s'han fet sobre la seva persona, que abans de l'inici del concert i en forma de publicitat promocionava col¨°nia ¡ªsota el seu demolidor efecte una morena estupenda posava cara de babau¡ª i rom ¡ªpel que sembla si el beus apareixes en un iot just sota un barret blanc i un penya-segat. Per si hi havia dubte sobre un dels ganxos del protagonista dels anuncis, un cartell llumin¨®s sobre l'escenari indicava Sex And Love,un binomi no particularment original per¨° sempre efectiu, especialment per a macos, famosos i fatxendes.

Mentre una jove vestida de blanc i de llarg creuava la platea, Enrique retardava l'inici del seu concert. Potser seguia la cua fora, en el punt on els adults signaven fent-se responsables d'introduir menors de 16 anys al local. Havia de ser inquietant tal c¨¤rrega. Per fi, quan eren les 21.30 h, amb puntual mitja hora de retard, es va iniciar el xou. El p¨²blic va abandonar les cadires de pista i es va arremolinar als laterals del provocador que, partint de l'escenari, entrava a la platea. Uns operaris van conv¨¨ncer els fans d'abandonar el lloc, i els minuts van continuar discorrent sense que Enrique fes acte de pres¨¨ncia, tot i que part de les llums del recinte s'havien apagat.

Per fi, a les 21.45 h la banda va fer molt de soroll i Enrique va brollar al centre de l'escenari; gorra, samarreta lila, pantalons informals i cal?otets blancs, almenys el rivet. Va sonar I'm a freak, una confessi¨® que sona inexacta, per enlla?ar-la amb I like how it feels i seguir amb Finally found you, tamb¨¦ a tot drap. Aqu¨ª va cridar un ¡°Venga!¡± una mica desvalgut, to Iglesias pare, que malgrat tot va estremir el p¨²blic, que va embogir quan Enrique, secundat en la veu per una coral russa m¨¦s enllaunada que el chatka, va caminar pel provocador apropant-se a la brogent massa. Un punteig de guitarra acompanyat d'un orgue va abaixar el to, que despr¨¦s va repuntar amb No me digas que no, primera pe?a cantada en castell¨¤. La bola ja rodava.

La veu del cantant emergia del baluern com un periscopi de submar¨ª

Una picada d'ullet flamenca va introduir el celeb¨¨rrim Bailamos ¡ªpronunciat "Bailam¨®s" per aix¨° de la m¨¨trica¡ª i la t¨°nica va seguir: un baluern de mil fora-d'hores a mata-degolla sepultant la t¨¨nue veu ultraequalitzada d'Enrique, que emergia del rebombori de tant en tant, com el periscopi d'un submar¨ª. Ja en l'escenari situat a la meitat de la platea va arribar el moment balada amb El perdedor i despr¨¦s l'instant "quina artista m¨¦s estupenda vaig con¨¨ixer a Las Vegas", cantant amb India Mart¨ªnez El loco. La situaci¨® "deixeu que els fans s'acostin a mi" es va verificar amb un d'ells acompanyant-lo en Cuando me enamoro desafinant una mica m¨¦s que Enrique. I aix¨ª fins al final, per¨° ja amb samarreta blanca, versi¨® deconstru?da de La chica de ayer i els ¨¨xits Hero i Bailando. Va tancar amb I like it? una hora i mitja de xou. Un espectacle inenarrable. El millor del pop ¨¦s, sens dubte, el seu p¨²blic.