La ¡®Philae¡¯ intenta perforar el terra del cometa mentre esgota la bateria

Els cient¨ªfics i els enginyers de la sonda Philae estan treballant contra rellotge per obtenir totes les dades cient¨ªfiques que el robot est¨¤ agafant a la superf¨ªcie del cometa 67P/Txuriamov-Gerasimenko i, alhora, busca estrat¨¨gies que puguin allargar-li una mica la vida al lloc on va anar a parar despr¨¦s del descens de dimecres passat. El principal problema, han explicat avui els experts de l'Ag¨¨ncia Europea de l'Espai (ESA), continua sent que, com que est¨¤ a l'ombra, la major part dels seus panells solars amb prou feines carreguen les bateries de la Philae. La sonda va arribar amb prou energia per funcionar durant dos dies i mig i el l¨ªmit es complir¨¤ en les properes hores. Per aprofitar al m¨¤xim el temps disponible, els responsables de la missi¨® han decidit activar el perforador que porta el robot, un dispositiu per fer un forat al terra (fins a 25 cent¨ªmetres) i agafar mostres que s'analitzen a bord, cosa que pot donar dades crucials sobre la composici¨® del cometa. Fins a la propera comunicaci¨® amb la Philae (sempre a trav¨¦s de la nau Rosetta en ¨°rbita del cometa), fixada per a aquesta nit, no se sabr¨¤ qu¨¨ ha passat, ha explicat Stefan Ulamec, responsable de la sonda de descens. A m¨¦s, ¡°encara no sabem exactament on ¨¦s la Philae¡±, ha declarat. Per¨° ja s'han posat en funcionament els 10 instruments cient¨ªfics de la sonda.

El m¨°dul de descens va tenir una arribada accidentada a la superf¨ªcie del 67P/Txuriamov-Gerasimenko, a 510 milions de quil¨°metres de dist¨¤ncia de la Terra. Va aterrar al punt previst, amb gran exactitud de tota la maniobra espacial, despr¨¦s d'un descens de set hores des que es va desprendre de la Rosetta. Per¨° en arribar al terra no es van disparar els arpons que l'havien de fixar all¨¤ i la sonda va rebotar fins a dues vegades (en el primer salt es va elevar fins a un quil¨°metre i es va despla?ar un altre quil¨°metre). Al tercer aterratge es va quedar al terra, amb nom¨¦s dues de les tres potes en contacte amb la superf¨ªcie, i al costat de parets rocoses que li fan ombra. Per aix¨°, els panells de la sonda no estan rebent prou llum solar per carregar les bateries.

En aquesta situaci¨®, ha explicat Ulamec, s'ha decidit activar el perforador, malgrat el risc que suposa de desestabilitzar la sonda, que no est¨¤ ancorada al terra. ¡°Ara mateix no sabem si [aquest instrument] ha pogut agafar mostres o no¡±, ha assenyalat el responsable de la sonda, del centre Aeroespacial Alemany DLR. Caldr¨¤ esperar al radiocontacte d'aquesta nit per tenir una resposta, ha recalcat, per¨° tamb¨¦ ha advertit que potser s'esgoten les bateries abans. Altres instruments de la Philae, com l'espectr¨°metre, estan funcionant i s'han rebut dades.

Amb la informaci¨® que ha enviat la Philae i la de la Rosetta, els experts estan intentant precisar el lloc on ha anat a parar la primera. El que ¨¦s clar ¨¦s que el lloc ¨¦s desfavorable pel problema de l'ombra. ¡°Tenim molt poca il¡¤luminaci¨®¡±, ha declarat Valentida Lommats, del DLR. Per aix¨°, ha explicat que estan estudiant la possibilitat de rotar una mica la sonda perqu¨¨ el panell m¨¦s gran de la Philae rebi una mica m¨¦s de llum solar. ¡°Aix¨° ens donaria una mica m¨¦s d'energia¡±. Ara un dels panells rep llum una hora i 20 minuts al dia (el dia cometari dura 12,4 hores) i un altre, 20 minuts, quan s'havia comptat amb sis o set hores d'il¡¤luminaci¨® di¨¤ria. ¡°Creuem els dits¡­ a veure quant temps funcionen les bateries!¡±, assenyalava Lommats.

Pel que fa a la nau Rosetta, ¡°est¨¤ funcionant molt b¨¦, ¨¦s s¨°lida com una roca i est¨¤ mantenint perfectament les comunicacions amb la Philae, amb un contacte molt estable¡±, ha dit Andrea Accomazzo, director de vol del centre de control ESOC, de l'ESA, a Darmstadt (Alemanya).

Els experts estudien la possibilitat de rotar una mica la sonda perqu¨¨ rebi una mica m¨¦s de llum solar

Malgrat els problemes que han sorgit en l'aterratge, els experts consideren un gran ¨¨xit l'operaci¨® del descens de la Philae, i no nom¨¦s els europeus, sin¨® tamb¨¦ els especialistes de la NASA, que han contribu?t en la missi¨® amb diversos instruments cient¨ªfics de bord. ¡°Tothom est¨¤ encantat. Felicitats!¡±, han dit dos cient¨ªfics de l'ag¨¨ncia nord-americana durant una roda de premsa sobre la Rosetta, celebrada a ESOC i transmesa per Internet.

¡°Tenim la Philae i el cometa i funcionant¡±, ha recalcat Accomazzo. I Ulamec: ¡°S¨ª, ha funcionat malgrat tot¡±.