¡°No cal m¨¤gia per desitjar la persona que no toca¡±

El bosc d'A?aidsummer night's dream, de Shakespeare, on regna aquesta lluna ¡°p¨¤l¡¤lida de f¨²ria¡± que ¡°banya l'aire de malalties¡± (Tit¨¤nia dixit) no ¨¦s el lloc amable, de conte infantil, poblat de fades i tan car a les funcions escolars de fi de curs. ?s un lloc on l'adjectiu ¡°fe¨¨ric¡± desplega tots les seves connotacions terribles i on passen coses greus i fosques. Aix¨ª ho ent¨¦n Joan Oll¨¦ i aix¨ª ho ha plasmat al seu muntatge de l'obra?El somni d'una nit d'estiu?que no considera precisament somni sin¨® ¡°malson¡±.

L'espectacle, amb traducci¨® de Joan Sellent i un repartiment de 18 actors que barreja int¨¨rprets veterans com Merc¨¨ Ar¨¢nega (Tit¨¤nia), Llu¨ªs Marco (Ober¨®), Xicu Mas¨®, Enric Maj¨® o Joan Anguera, amb molt joves, s'estrena dimecres a la Sala Gran del Teatre Nacional de Catalunya (TNC). Oll¨¦, d¨¨bil per un refredat que el feia parlar ahir amb to gutural com si port¨¦s posat el cap de Bottom (aqu¨ª denominat Troca i encarnat per Xicu Mas¨®), va assenyalar el gran respecte, fins a la intimidaci¨®, que li mereix Shakespeare (¨¦s el segon que munta, despr¨¦s d'un Romeu i Julieta) ¡°que sempre ¨¦s mil vegades m¨¦s intel¡¤ligent i modern que tu i amb el qual saps que abans de comen?ar tens la batalla perduda¡±.

Va explicar que El somni ¡°que no¡± (vaja, que no li agradava) i que Puck ¡ªl'entremaliat esperit servent d'Ober¨®, el rei de les fades¡ª ¡°sempre m'havia fet cangueli¡±. Despr¨¦s d'acceptar l'enc¨¤rrec de Xavier Albert¨ª, director del TNC, de muntar la pe?a, va trobar diverses lectures il¡¤luminadores ¡ªprincipalment Shakespeare, los fuegos de la envidia, de Ren¨¦ Girard (Anagrama, 1995)¡ª que li van fer pensar que s'havia equivocat fins llavors amb l'obra. Girard, va dir, la qualifica d'¡°aut¨¨ntica explosi¨® de genialitat¡±, amb apassionants consideracions sobre el ¡°desig mim¨¨tic¡±, el sexe, la infidelitat i l'amor. Hi havia tamb¨¦, va recordar Oll¨¦, els comentaris elogiosos de Jan Kott i Peter Brook. El director va descobrir, doncs, que El somni ¡°¨¦s molt b¨¨stia¡± i ¡°el malson d'un m¨®n d'amor¡± en el qual ¡°tots el demanen per¨° mentre no arriba imiten els gestos, la paraula, els desitjos de l'altre¡±. Els amants, va continuar, fugen de la ciutat, de l'Atenes de les lleis, a la llibertat de la selva, per¨° troben que all¨¤ tamb¨¦ hi ha unes lleis, estranyes, i aquest lloc que salva els amants els fa alhora viure un malson brutal, que gaireb¨¦ acaba amb sang¡±. A Puck, va apuntar, ¡°li va la marxa¡± i ¡°les seves entremaliadures fan veritable pupa als humans¡±.

¡°Shakespeare ¨¦s precursor de Freud i Lacan¡±, adverteix el traductor Joan Sellent

Sobre les flors m¨¤giques amb les quals el geni torna bojos d'amor els personatges (i fan que Tit¨¤nia s'enamori del Bottom amb cap d'ase), va reflexionar que no creu que siguin diferents ¡°d'un gint¨°nic a Luz de Gas a les cinc de la matinada¡±; i va oferir una frase memorable: ¡°No cal m¨¤gia per desitjar la persona que no toca¡±.

Oll¨¦ va recordar que Shakespeare va escriure l'obra per a les noces d'un amic i amb la pretensi¨® de deixar tothom content, per¨° no va poder evitar les c¨¤rregues de profunditat i dosi de ver¨ª.

De la seva banda, Sellent, que ha treballat el vers amb els actors, va explicar que El somni ¡°sembla una com¨¨dia rom¨¤ntica de fades i follets, per¨° si grates presenta moltes arestes fosques¡±. Sobre aquest tema va citar algun tiratge po¨¨tic de Tit¨¤nia, que denota crueltat i tenebrositat. ¡°Shakespeare ¨¦s precursor de moltes coses¡±, va advertir, ¡°i tamb¨¦ de Freud i Lacan¡±. Va afegir que Puck pot ser ¡°l'inconscient, les jugades que ens fa¡±. El traductor va voler destacar el ¡°gran respecte, escrupol¨®s, i l'amor a la paraula¡± que caracteritza el muntatge. L'escenografia ¨¦s de Sebasti¨¤ Brossa, Andr¨¦s Corchero ha col¡¤laborat en el moviment i Oll¨¦ ha seleccionat, per la refer¨¨ncia atenesa, m¨²sica de Manos Hadjdakis, oscarizat per Nunca en domingo, de Jules Dassin (en la qual Melina Mercouri cantava la inoblidable Los chicos del Pireo), a m¨¦s de col¡¤laborador de Maurice B¨¦jart.

Merc¨¨ Ar¨¢nega va destacar de Tit¨¤nia que no ¨¦s mare encara que el conflicte amb Ober¨® es produeix pel nen que ella ha robat; que est¨¤ avorrida ¡°de 400 anys de matrimoni¡± (!) i que el seu mon¨°leg del primer acte ¡°¨¦s un al¡¤legat ecol¨°gic sobre les desgr¨¤cies de la naturalesa que fins i tot parla del canvi clim¨¤tic¡±.

L'espectacle s'acompanyar¨¤ de diverses activitats i projeccions al TNC (exposici¨® al vest¨ªbul sobre Shakespeare a Catalunya) i a la Filmoteca (la pel¡¤l¨ªcula de Max Reinhardt del 1935).