El populisme arrela a Europa

El c¨°mic itali¨¤ Beppe Grillo alerta Europa d'una contesa molt particular. ¡°No estem en guerra amb l'Estat Isl¨¤mic ni amb R¨²ssia, sin¨® amb el Banc Central Europeu¡±, sentenciava aquesta setmana, micr¨°fon en m¨¤, al Parlament Europeu. El l¨ªder del Moviment 5 Estrelles, un dels millors exemples de com el descontentament ciutad¨¤ revoluciona la pol¨ªtica, arremet contra Alemanya i demana un refer¨¨ndum perqu¨¨ It¨¤lia decideixi si surt de l'euro. Per¨° Grillo no est¨¤ sol. La llavor populista arrela cada vegada m¨¦s al continent i es propaga per dues vies: el creixent suport popular als moviments que van contra corrent i el contagi que provoquen en els grans partits, fins i tot en els governants.

Els grups que exploten aquest malestar per oposar els desitjos del poble als de la classe dirigent sumen gaireb¨¦ una quarta part dels escons de l'Eurocambra. Diferents opcions eur¨°fobes, populistes i antiimmigraci¨® han guanyat pes a Alemanya (Alternativa per Alemanya), ?ustria, els pa?sos n¨°rdics (Dem¨°crates de Su¨¨cia) i gaireb¨¦ en qualsevol lloc amb eleccions, amb els casos paradigm¨¤tics de Fran?a i el Regne Unit, on els nacionalistes i anti-UE Front Nacional i UKIP van ser les forces m¨¦s votades a les eleccions europees. ¡°El comportament, especialment a l'extrema dreta, ¨¦s una vergonya per al Parlament. Hem de mostrar-ho als ciutadans¡±, suggereix Manfred Weber, president del Partit Popular Europeu a l'Eurocambra. Aquest l¨ªder de la fam¨ªlia a la qual pertanyen molts governants europeus, avisa sobre l'efecte arrossegament d'aquests discursos: ¡°El pitjor ¨¦s intentar copiar-los; els enforteix¡±.

Per¨° aix¨° ¨¦s precisament el que passa. Un bon exemple l'ha propiciat aquesta setmana una sent¨¨ncia del Tribunal Europeu de Just¨ªcia, que alleuja els que creuen que les prestacions que rebin ciutadans europeus a un altre pa¨ªs comunitari delmen els recursos p¨²blics. L'alegria mostrada pels Governs alemany i brit¨¤nic per un error que denegava ajudes a una dona romanesa establerta a Alemanya perqu¨¨ no buscava feina mostra fins a quin punt la temptaci¨® populista magnifica el problema.

¡°L'ascens d'aquests grups ¨¦s l¨°gic per la combinaci¨® d'una greu crisi econ¨°mica i els desafiaments que enfronta la democr¨¤cia representativa. No ¨¦s dif¨ªcil ser pessimista: l'atmosfera pol¨ªtica, no nom¨¦s a Europa, s'enverina amb l'ascens dels populistes, en paral¡¤lel a les picades d'ullet dels grans partits a algunes de les seves propostes a causa del menyspreu que sembren els partits tradicionals entre uns votants cada vegada m¨¦s desesperan?ats¡±, apunta l'analista Branko Milanovic.

Els grans partits se senten vigilats per forces que els consideren part d'una casta allunyada dels ciutadans. Podem, el partit que ha encunyat aquest terme, t¨¦ una intenci¨® de vot directa propera al 17%, segons l'¨²ltima enquesta del Centre d'Investigacions Sociol¨°giques. ¡°Els partits d'esquerra tradicional els acusen de populisme, per¨° la q¨¹esti¨® ¨¦s si haur¨ªem de pensar en el populisme com una cosa pejorativa o simplement com una estrat¨¨gia pol¨ªtica particular. Crec que ¨¦s una estrat¨¨gia pol¨ªtica que s'hauria de provar¡±, argumenta Lasse Thomassen, expert de la Universitat de Londres.

Com Milanovic, Thomassen distingeix entre el populisme de dretes, habitualment nacionalista i que acusa la immigraci¨® dels problemes del mercat laboral, i el d'esquerres, que engloba una amalgama de grups que solen compartir el seu menyspreu cap als m¨¦s rics, inclosos els pol¨ªtics ¡°que entenen la pol¨ªtica com una forma d'enriquir-se, segons aquest punt de vista¡±.

Les creixents mostres de populisme a Europa han multiplicat l'inter¨¨s dels acad¨¨mics, que adverteixen, tot i aix¨°, de l'ambig¨¹itat de l'etiqueta. ¡°Aquesta categoria ¨¦s com una gran cistella on fiquem tot all¨° que no ens agrada. Grups com Alba Daurada a Gr¨¨cia o Jobbik a Hongria no s¨®n populistes, sin¨® antidemocr¨¤tics. Jo diria que els populismes s¨®n els que orienten el seu discurs cap a la part emotiva del cervell, com pot fer el Tea Party als EUA¡±, explica Takis Pappas, investigador de la Universitat de Sal¨°nica.

La falta d'horitzons que ha generat la crisi alimenta totes aquestes formacions. ¡°Cal un canvi en les pol¨ªtiques: sortir de l'austeritat i crear llocs de treball. D'aquesta manera augmentar¨¤ la confian?a dels ciutadans. Els populismes no proposen solucions, nom¨¦s una negaci¨® de la classe dirigent europea i nacional¡±, reflexiona Gianni Pittella, president del grup socialdem¨°crata a l'Eurocambra.

Catherine Fieschi, directora de Counterpoint ¡ªlaboratori d'idees brit¨¤nic¡ª, recorda que d'aquests moviments ¡°ja n'hi havia a Europa des de molt abans de la crisi: als vuitanta a Fran?a i a Holanda, per no parlar dels anys trenta¡±. Per Fieschi, molts s¨®n t¨°xics: la c¨²pula d'Alba Daurada va ser empresonada per associaci¨® criminal, i el Jobbik hongar¨¨s veu en els jueus ¡°un risc per a la seguretat nacional¡±. Per¨° el que ¨¦s fonamental ¨¦s la llavor que planten a la ciutadania. ¡°En gaireb¨¦ tots els casos insisteixen que no estem governats per la dreta o l'esquerra, sin¨® per pol¨ªtics que nom¨¦s es preocupen de les seves butxaques. I la crisi els ha donat un ¨ªmpetu incre?ble¡±, tanca aquesta experta. La paradoxa ¨¦s que pot ser que nom¨¦s aquest fenomen sigui capa? de despertar les democr¨¤cies liberals de la somnol¨¨ncia que arrosseguen des de fa temps.