La ciutat, la tribu i la utopia

Ara fa 24 anys es va celebrar a Barcelona el primer congr¨¦s de ciutats educadores, germen de l'associaci¨® del mateix nom que es va crear quatre anys m¨¦s tard. Ara, el congr¨¦s ha tornat a la ciutat que el va veure n¨¦ixer i entre les q¨¹estions que s'hi han abordat, una d'essencial: qu¨¨ significa avui ser una ciutat educadora? Tot i que d'en?¨¤ d'aleshores han canviat moltes coses, hi ha algunes que sens dubte romanen, perqu¨¨ s¨®n a la base de tot. Hi persisteix, per exemple, una idea del fil¨°sof nord-americ¨¤ John Dewey que va fer seva la pedagogia activa: l'educaci¨® ha de preparar per a la vida. I el que millor prepara per a la vida ¨¦s la vida mateixa.

El pedagog Fiorenzo Alfieri, exconseller de Tor¨ª i un dels impulsors del moviment, recorda com al principi les escoles van portar a la pr¨¤ctica aquesta idea mirant de reproduir dins seu les condicions de la vida. L'escola havia d'incorporar la cultura, l'oci, el contacte amb la naturalesa i per aix¨° va introduir el teatre, va organitzar col¨°nies i fins i tot va crear horts al pati. Aviat es va veure que amb l'escola no n'hi havia prou per reproduir les condicions de la vida. Es va plantejar llavors que la ciutat ¡ªels teatres, les biblioteques, l'urbanisme¡ª es pos¨¦s al servei del sistema educatiu en aquesta tasca d'educar per a la vida.

Com Alfieri a Tor¨ª, molts altres gestors van aplicar a les seves ciutats pol¨ªtiques basades en la idea que tot pot educar ¡ªo deseducar¡ª i que per educar b¨¦, s'hi ha d'implicar tota la tribu. Aquesta continua sent la principal divisa d'una ciutat educadora, com s'ha vist a les moltes experi¨¨ncies presentades al congr¨¦s. Per¨° tot canvia. Tamb¨¦ la ciutat. Si hagu¨¦s de definir els temps en qu¨¨ vivim, diria que estan marcats per l'experi¨¨ncia, en certa manera angoixant, de canvi accelerat. I el que m¨¦s r¨¤pidament canvia ¨¦s, precisament, el coneixement. De manera que ara preparar per a la vida significa preparar per estar en condicions d'aprendre constantment i al llarg de tota la vida. Preparar per poder adaptar-se a un m¨®n altament competitiu i inestable, en el qual no hi ha horitzons definits, sin¨® incerteses.

Una ciutat educadora ¨¦s la que combat la solitud urbana i el cansament del m¨®n hiperactiu teixint xarxes de complicitat i comprom¨ªs

Aix¨° ¨¦s el que marcar¨¤ la frontera entre la inclusi¨® i l'exclusi¨® social. I aqu¨ª arribem al moll de la q¨¹esti¨®. Una ciutat que educa ¨¦s, sobretot, una ciutat que inclou. I per aix¨° fa falta, com assenyala Joan Manuel del Pozo, professor de filosofia i s¨ªndic de greuges de la Universitat de Girona, m¨¦s comprom¨ªs i menys delegar en uns altres les pr¨°pies responsabilitats; fa falta enfortir l'espai p¨²blic i el sentit de comunitat.

Ser ciutat educadora requerir¨¤ a m¨¦s un esfor? de resist¨¨ncia a l'onada privatizadora que ens envaeix i a la cultura de l'individualisme nihilista que s'obre pas d'acord amb els postulats de l'economicisme neoliberal que van colonitzant el discurs p¨²blic. Bona part de les mobilitzacions ciutadanes dels ¨²ltims temps s¨®n resist¨¨ncies. I, com ha assenyalat la fil¨°sofa Marina Garc¨¦s, no ¨¦s casualitat que s'expressin amb idees com stop desnonaments o slow moviment. En el rebuig hi va impl¨ªcita la demanda d'un altre model de societat, de ciutat, de desenvolupament.

Una ciutat educadora ha de posar tots els seus recursos al servei d'un objectiu: construir ciutadania. La pedagoga Ang¨¦lica S¨¢tiro, presidenta de l'associaci¨® Creamundos BCN, condensa en unes poques idees, tremendament suggeridores, la seva proposta, que es resumeix en una paraula: utopia. La ciutat educadora, diu, ha de ser concebuda com una utopia que es posa a l'horitz¨® per continuar avan?ant. Un ideal sempre renovat del que vol arribar a ser. Un ideal emancipador, que adopta una mirada problematizadora en el sentit de mirar per actuar, de voler veure els problemes per gestionar-los i permetre que sorgeixin noves energies. En resum: ¡°La ciutat educadora convoca i provoca l'acci¨®¡±. Poques vegades he sentit tantes met¨¤fores juntes i tan suggeridores, per¨° una la defineix amb claredat: ¡°La ciutat educadora ¨¦s una ciutat embarassada de moltes ciutats¡±. ?s a dir, que accepta com a fills propis a tots els seus integrants i s'enriqueix amb la diversitat.

Una ciutat educadora ¨¦s, per S¨¢tiro, la que combat la solitud urbana i el cansament del m¨®n hiperactiu teixint xarxes de complicitat i comprom¨ªs. I ¨¦s aquella que fomenta la creativitat que sorgeix del frec, del contacte, de la trobada, i ¨¦s capa? d'inventar el futur a partir del No i ¨¦s capa? de convertir l'exclusi¨® en inclusi¨® perqu¨¨ als marges hi ha molta energia i molta creativitat malgastada. La creativitat i la innovaci¨® social com a element d'inclusi¨®.

Barcelona ha estat una de les impulsores del moviment de ciutats educadores. Com moltes altres, pateix ara transformacions perilloses. La privatitzaci¨® de l'espai p¨²blic, la segmentaci¨® social, l'augment de la desigualtat amenacen de trencar la seva cohesi¨® social. Haur¨¤ de repensar de nou la seva funci¨® educadora.