Ars longa, vita breuis

Ars longa, vita breuis fins i tot per a un fil¨°leg eminent que fins ben endavant de la seva cursa vital de noranta-quatre anys ha donat fruits a la ci¨¨ncia dins el seu art i fora. El 8 de novembre del 2007 s¡¯adre?¨¤ com a nou doctor honoris causa de la Universitat de les Illes Balears al claustre d¡¯aquesta universitat. Record¨¤ a la salutaci¨® la seva llarga relaci¨® amb la restauraci¨® dels estudis universitaris a les Illes Balears. Certament que ell era flamant rector de la Universitat de Barcelona al moment de la creaci¨® de la nova universitat, de la mateixa manera que Josep Laporte ho era de la UAB ¨Cles dues universitats de Barcelona tenien centres a Palma que se sumaren per formar la UIB¨C. La relaci¨®, per¨°, venia de lluny: de la formaci¨® a les seves aules de molts de fil¨°legs d¡¯origen insular, i del contacte amb aquells que treballaven en la descripci¨® del catal¨¤ des de les Illes Balears. Sorprengu¨¦ en aquella ocasi¨® l¡¯esment que f¨¦u a la prevenci¨® de Francesc de B. Moll sobre les maniobres dirigides a l¡¯establiment de la universitat insular. Dues postures igualment comprensibles i defensables s¡¯havien encontrat: la de qui sent la necessitat que els universitaris surtin de casa per formar-se en grans centres cient¨ªfics i la de qui veu l¡¯oportunitat de prendre l¡¯opci¨® hist¨°rica de crear un nou centre. Res que no ens soni a debat extraordin¨¤riament actual a la nostra societat. Amb Hip¨°crates hem comen?at i amb Hip¨°crates s¡¯entretenen avui Govern Balear, UIB i altres actors socials d¡¯¨¤mbit i interessos m¨¦s difusos.

La darrera vegada que vaig veure el doctor Badia va ser a la televisi¨®. El 10 de mar? del 2012 va apar¨¨ixer a un reportatge de TV3 sobre la constituci¨® de l¡¯Assemblea Nacional Catalana. Durant un segon i mig nom¨¦s, Antoni M. Badia apareixia assegut a la pista del Palau Sant Jordi al costat d¡¯un altre hist¨°ric del catalanisme c¨ªvic i cultural, Jordi Carbonell. Que serveixi aquest detall per indicar un tret de la personalitat de Badia que potser queda difuminat per mor de les seves pr¨°pies conseq¨¹¨¨ncies. El tret t¨¦ a veure amb la tenacitat i la valentia; la conseq¨¹¨¨ncia n¡¯¨¦s l¡¯extensi¨® i la diversitat de la seva obra, una obra cient¨ªfica, certament, per¨° inseparable d¡¯una postura c¨ªvica que va anar fruitant en la mesura que la situaci¨® del pa¨ªs ho permetia i al mateix ritme del creixement de les institucions democr¨¤tiques.

A la comunicaci¨® ?Tres problemes del catal¨¤ d¡¯avui?, escrita per a un congr¨¦s sobre catal¨¤ i proven?al que tingu¨¦ lloc a Chicago el 1961, Badia assenyalava com a tals la insufici¨¨ncia dels mitjans d¡¯ensenyament i difusi¨®, la pressi¨® immigrat¨°ria i la dist¨¤ncia entre la llengua liter¨¤ria i la llengua col¡¤loquial. De manera intel¡¤ligent, lligava aquest darrer problema als dos primers, i ¨¦s f¨¤cil entendre el text com una reclamaci¨® d¡¯institucions que permetessin la presa de decisions sobre el pa¨ªs des del pa¨ªs. Al coneixement erudit del seu objecte d¡¯estudi sumava, doncs, una postura c¨ªvica orientada amb intel¡¤lig¨¨ncia pr¨¤ctica cap a uns efectes socials en un m¨®n canviant, per¨° encara, i de fet fins ara mateix, sotm¨¨s al lligam d¡¯unes regles externes.

Aquesta visi¨® del joc i de les din¨¤miques que hi donen suport explica tamb¨¦ la postura de Badia respecte del seu camp d¡¯estudi: ell evoluciona amb el temps no nom¨¦s en extensi¨®, sin¨® tamb¨¦ en perspectiva. Els seus inicis s¨®n els propis del programa de recerca que amb precedents il¡¤lustres arreu del pa¨ªs, s¡¯havia gestat, sobretot, a Mallorca al voltant del canvi de segle XIX-XX i que havia eclosionat al I Congr¨¦s Internacional de la Llengua Catalana (1906). El programa cient¨ªfic que havia dissenyat i impulsat Antoni M. Alcover, basat en l¡¯estudi diacr¨°nic de la llengua i la comparaci¨® amb els altres parlars rom¨¤nics, certament ¨¦s continuat per Francesc de B. Moll a l¡¯obrador del Diccionari. Tanmateix, la persist¨¨ncia del programa fins a l¡¯actualitat pr¨¤cticament (en conviv¨¨ncia amb altres que apareixen m¨¦s tard) ¨¦s el testimoniatge d¡¯un big bang inicial que assol¨ª la formaci¨® de Badia i que ell impuls¨¤ des de l¡¯acad¨¨mia. La Gram¨¢tica hist¨®rica catalana, publicada el 1951, ¨¦s la seva obra cabdal en aquest terreny.

Mentre aquestes ones s¡¯expandien, altres maneres de mirar-se la llengua arribaven de fora i igualment s¡¯expandien, i sovint amb l¡¯amplificaci¨® que hi imprimia Badia i Margarit. La Gram¨¢tica catalana de 1962 ¨¦s una obra d¡¯orientaci¨® sincr¨°nica i comparada que constitueix una mostra de la capacitat d¡¯observaci¨® i discerniment d¡¯un autor que fa l¡¯esfor? de deixar de banda la diacronia per acostar-se al lector culte, per¨° no necess¨¤riament format en filologia. Als anys seixanta i setanta Badia s¡¯acostava als postulats de la ling¨¹¨ªstica estructuralista per analitzar el sistema fonol¨°gic del catal¨¤. Ja a una altra banda v¨¤rem donar compte de les pol¨¨miques sobre l¡¯estatus de les africades, dels diftongs i de la vocal neutra. En tots els casos Badia demostra un coneixement profund de la llengua.

No satisfet amb l¡¯estudi del codi, s¡¯endinsa a finals dels seixanta en l¡¯estudi del sistema social sobre el qual reposa el catal¨¤, i el 1969 publica La llengua dels barcelonins: resultats d¡¯una llengua socioling¨¹¨ªstica. D¡¯ell prov¨¦ tamb¨¦ l¡¯impuls al lligam entre l¡¯estudi dels h¨¤bits socials i els usos del codi. L¡¯any 1994, en un intent notable en aquest camp concret, publica la Gram¨¤tica catalana. Descriptiva, normativa, diat¨°pica, diastr¨¤tica. Es tracta d¡¯una intenci¨® que va dur a la pr¨¤ctica des de la presid¨¨ncia de la Secci¨® Filol¨°gica de l¡¯Institut d¡¯Estudis Catalans amb la Proposta d¡¯un est¨¤ndard oral de la llengua catalana, encara en fase de compleci¨®.

Les vides llargues tenen de tot; les obres llargues, tamb¨¦. Mantenir la intenci¨® i l¡¯impuls no ¨¦s f¨¤cil. Els qui ho fan s¨®n pocs. S¨®n criticables, com tothom, per¨° s¨®n imprescindibles com ning¨². Hi ha moltes maneres de fer un pa¨ªs; la de Badia n¡¯¨¦s una de dif¨ªcil, a l¡¯abast nom¨¦s d¡¯aquell qui sap com correspondre-hi.