¡®Arabella¡¯ torna al Liceu en un psicol¨°gic muntatge de Christof Loy

El 7 de gener del 1962, el Liceu estrenava a Espanya Arabella, l'¨²ltima de les sis ¨°peres de Richard Strauss amb llibret del seu amic, el novel¡¤lista, Hugo von Hofmannsthal, que va morir poc despr¨¦s d'enviar-li el gran mon¨°leg de la protagonista que tanca el primer acte. Vetllada per a la hist¨°ria, ja que amb aquest t¨ªtol efectuava el seu debut al coliseu de la Rambla una jove soprano destinada a la gl¨°ria l¨ªrica: Montserrat Caball¨¦. Malgrat aquesta estrena tan prometedora, aquesta exquisida obra ha tingut una curta carrera al Liceu: nom¨¦s 11 representacions, l'¨²ltima el 1989, amb la gran Lucia Popp en el paper titular. Avui, despr¨¦s de 25 anys d'abs¨¨ncia, torna en un muntatge de l'?pera de Frankfurt signat pel director d'escena alemany Christof Loy. En el fossat, substituint Antoni Ros Marb¨¤, que ha de reposar despr¨¦s de patir episodis de taquiar¨ªtmia, assumir¨¤ la direcci¨® musical el director austr¨ªac Ralf Weikert.

Estrenat el 2009, el muntatge de Loy, minimalista en l'escena i prec¨ªs en el dibuix dels personatges, es mou ¡°entre la realitat i l'abstracci¨®¡± per explorar la psicologia del personatge principal, la jove Arabella. ¡°Els dos primers actes mostren la realitat, en un ambient recognoscible, per¨° en el tercer acte desapareix tot el que ja se sap dels personatges per endinsar-nos en un espai abstracte i neutral, a mig cam¨ª entre el passat i el present, en el qual els personatges van penetrant, la qual cosa ens permet analitzar-los m¨¦s a fons i penetrar en la seva psicologia, en el seu m¨®n m¨¦s ¨ªntim¡±, va explicar Loy en la presentaci¨® del muntatge, del qual s'oferiran cinc funcions fins al 29 de novembre.

Ambientada en la Viena de finals del segle XIX, la trama, en el to de sofisticada com¨¨dia l¨ªrica que tan agradava a Strauss i al seu m¨¦s fidel llibretista, gira entorn d'Arabella, l'¨²ltima carta que li queda al seu pare, el comte Waldner, arru?nat pels seus deutes de joc, per salvar-se de la fallida amb un bon matrimoni. No falten embolics, enganys i personatges transvestits ¡ªZdenka, germana de la protagonista, ¨¦s obligada a fer-se passar per noi per alleujar les c¨¤rregues econ¨°miques de la fam¨ªlia¡ª, per¨° al final les dues germanes aconseguiran casar-se per amor.

Com tots els grans papers straussians, Arabella exigeix t¨¨cnica impecable, bellesa vocal i eleg¨¤ncia en el frase, qualitats que atresora la soprano alemanya Anne Schwanewilms, gran especialista en aquest repertori. ¡°Arabella ¨¦s una dona avan?ada a la seva ¨¨poca que sap moure's en un ambient gens f¨¤cil per a ella. Sent la responsabilitat de salvar la seva fam¨ªlia de la ru?na amb un bon matrimoni, per¨° ¨¦s capa? de perdonar i de cr¨¦ixer com a persona sense trair els seus sentiments¡±, explica.

Amb el paper de Zdenka, torna al Liceu la soprano valenciana Of¨¨lia Sala, una de les grans bases d'un notable repartiment en el qual la resta de personatges importants va a c¨¤rrec de veus alemanyes; el bar¨ªton Michael Volle i el tenor Will Hartmann encarnen, respectivament, Mandryka i Matteo, mentre que la mezzosoprano Doris Soffel i el baix Alfred Reitel interpreten al comte Waldner i la seva esposa.

Partitura de gran refinament, ho exigeix tot a les veus i a l'orquestra. ?s una obra especialment dif¨ªcil d'interpretar, complexa i molt exigent per a l'orquestra i per als cantants, per¨° tenim sort: l'orquestra est¨¤ treballant a fons i no puc imaginar un repartiment millor que aquest que tenim al Liceu¡±, assegura Weikert, que va debutar al coliseu l¨ªric barcelon¨ª el 1982 dirigint un muntatge de Giulio Cesare, de H?ndel, amb Montserrat Caball¨¦ i Justino D¨ªaz. Entre les seves grans nits liceistes, totes en la d¨¨cada dels vuitanta, hi figuren tamb¨¦ Falstaff, amb Joan Pons, i Carmen, amb Agnes Baltsa i Josep Carreras.