Ecos del Vietnam a l¡¯Iraq i S¨ªria

En l'operaci¨® dels Estats Units contra l'Estat Isl¨¤mic (EI) a l'Iraq i S¨ªria hi ha ressons de la guerra del Vietnam. Hi ha paral¡¤lelismes en les decisions militars del president, en la seva estrat¨¨gia i en les pressions del seu entorn. Per¨° l'objectiu i el context s¨®n molt diferents. L'enemic no ¨¦s el comunisme, sin¨® el gihadisme isl¨¤mic. I ara la primera pot¨¨ncia ¨¦s reticent a grans aventures militars despr¨¦s d'una d¨¨cada de guerres a l'Afganistan i l'Iraq. Guerres ¡ªcom Vietnam¡ª llargues, costoses i sense vict¨°ria.

A mitjan juny, davant el r¨¤pid avan? de l'EI al nord de l'Iraq, el president Barack Obama va enviar 275 soldats a protegir l'ambaixada nord-americana a Bagdad i 300 assessors militars per ajudar les forces iraquianes en la seva lluita contra el grup gihadista. Fa 10 dies, el dem¨°crata Obama va autoritzar el desplegament en els propers mesos de 1.500 militars addicionals a l'Iraq, la qual cosa elevar¨¤ el contingent fins al voltant de 3.000. El mandatari insisteix que cap tindr¨¤ funci¨® de combat, malgrat que el Pent¨¤gon avisa que pot ser necessari.

El maig del 1961, el llavors president, el dem¨°crata John F. Kennedy, va aprovar l'enviament al Vietnam del sud de 400 boines verdes per entrenar les forces locals en la seva ofensiva contra les guerrilles del Viet Cong. En aquest moment, ja hi havia uns 800 assessors nord-americans que havia desplegat en els anys 50 el seu predecessor, Dwight D. Eisenhower.

A finals del 1961, el contingent dels EUA al Vietnam ascendia a 3.200 militars. El 1962, a 11.500; el 1963, a 16.300, i el 1964, a 23.000. No tenien funci¨® de combat. Fins que el juliol del 1965, el successor de Kennedy, el dem¨°crata Lyndon Johnson, va aprovar el desplegament de 100.000 tropes de combat. El pic arribaria el 1969, amb 540.000 soldats al pa¨ªs asi¨¤tic. Els EUA van treure totes les tropes del Vietnam el 1973. La guerra va causar 58.000 vides nord-americanes.

Gordon Goldstein ¨¦s autor de Lessons in disaster (Lli?ons en el desastre), un llibre de refer¨¨ncia sobre la presa de decisions en les administracions Kennedy i Johnson respecte al Vietnam. ¡°Crec que Obama ¨¦s molt conscient dels riscos d'escalar la batalla contra l'EI amb tropes de combat, igual que Kennedy va resistir l'escalada al Vietnam¡±, assenyala Goldstein en un q¨¹estionari per correu electr¨°nic. Sempre existeix la por que una intervenci¨® s'allunyi del seu objectiu inicial. Es coneix com a slippery slope (pendent rellisc¨®s).

L'analista en relacions internacionals creu que tots dos presidents comparteixen un ¡°sentit de prud¨¨ncia sobre conflictes t¨¨rbols amb riscos i costos poc clars¡±. I veu m¨¦s similituds: al marge d'incrementar el nombre d'assessors, tots dos s'oposen fermament a enviar tropes de combat encara que Kennedy no ho va manifestar p¨²blicament, i aix¨° els fa xocar amb els seus alts c¨¤rrecs militars, que advoquen per la posici¨® contr¨¤ria.

Crec que Obama ¨¦s molt conscient dels riscos d'escalar la batalla contra l'EI amb tropes de combat, igual que Kennedy va resistir l'escalada al Vietnam" Gordon Goldstein, autor del llibre 'Lessons in disaster'

Entre Johnson i Obama, Goldstein creu que la comparaci¨® ¨¦s m¨¦s ¡°prematura i temptativa¡±, per¨° que tots dos tenen un ¡°gran desafiament en com¨²: les seves estrat¨¨gies inicials d'intervenci¨® no van ser reeixides i es van veure for?ats a improvisar¡±. El gener del 1965, Johnson va reconsiderar el seu pla quan els seus m¨¤xims consellers militars li van dir, en un memor¨¤ndum intern, que els EUA es trobaven en una ¡°cru?lla¡± al Vietnam: o escalaven r¨¤pidament el plantejament amb operacions de combat o sortien del pa¨ªs. El mes seg¨¹ent, Johnson va autoritzar bombardejos al Vietnam del nord, que van durar tres anys i van tenir poc efecte. I al cap de cinc mesos, va desplegar tropes de combat.

En anunciar el 19 de juny l'enviament dels primers assessors a l'Iraq, Obama va descartar una intervenci¨® a¨¨ria immediata. Per¨° el 7 d'agost, l'amena?a de l'EI sobre el personal nord-americ¨¤ i d'un genocidi a una minoria religiosa el va fer canviar d'opini¨®: l'endem¨¤, els EUA van iniciar els seus bombardejos a posicions gihadistes al nord de l'Iraq. Al cap d'un mes i mig, despr¨¦s de la decapitaci¨® de dos nord-americans per part dels extremistes, Obama va autoritzar l'ampliaci¨® dels atacs al conjunt de l'Iraq i a les posicions de l'EI a S¨ªria.

Els bombardejos han frenat els avan?os dels gihadistes, per¨° no els han mogut dels seus feus. Dijous, el cap de l'Estat Major Conjunt, el general Martin Dempsey, va tornar a dir que poden ser necess¨¤ries tropes de combat per acompanyar les forces iraquianes a reconquistar ciutats. I fa dues setmanes, el secretari de Defensa, Chuck Hagel, enviava un memor¨¤ndum a la Casa Blanca en qu¨¨ advertia de la falta d'estrat¨¨gia a S¨ªria respecte al r¨¨gim de Baixar al-Assad, que tamb¨¦ ¨¦s enemic de l'EI i dels EUA. Paral¡¤lelismes amb l'Administraci¨® Johnson.

Per Peter J. Crowley, que va ser portaveu del Departament d'Estat entre 2009 i 2011, i ara integra l'Institut de Diplom¨¤cia P¨²blica de la Universitat George Washington, les difer¨¨ncies amb Vietnam ¡°sobrepassen¡± les similituds. L'Iraq est¨¤ m¨¦s present. Crowley creu que els EUA van aprendre ¡°lli?ons importants¡± de la intervenci¨® en aquest pa¨ªs entre 2003 i 2011, i ser¨¤ molt reticent a tornar a involucrar-s'hi de ple. Subratlla, a m¨¦s, que l'EI est¨¤ ¡°molt menys capacitat¡± que el Viet Cong, i que, llevat que tingui lloc un atemptat gihadista als EUA, no hi haur¨¤ suficient ¡°suport pol¨ªtic¡± per enviar tropes de combat a l'Iraq o S¨ªria.