Badia i Margarit per a no ling¨¹istes

Arran de la seva mort, Antoni M. Badia i Margarit ha rebut els m¨¤xims elogis de les autoritats pol¨ªtiques i del m¨®n acad¨¨mic. El president de la Generalitat, Artur Mas, deia en el seu comunicat de diumenge que "el nostre pa¨ªs li deu, com a tantes persones de la seva generaci¨®, que en els moments m¨¦s dif¨ªcils pos¨¦s el seu immens talent al servei de la investigaci¨® i el conreu de la nostra cultura, i el seu comprom¨ªs insubornable amb el manteniment de la nostra identitat". Per als no iniciats, potser cal fer una mica d'explicaci¨® sobre quins van ser els fruits d'aquest immens talent posat al servei de la investigaci¨® i el conreu de la nostra cultura.

Per comen?ar, cal dir que Badia i Margarit va ser un ling¨¹ista dels que ja no existeixen. Aix¨ª com avui predomina la hiperespecialitzaci¨®, Badia va treballar en camps tan diferents de la ling¨¹¨ªstica com la gram¨¤tica o ling¨¹¨ªstica hist¨°rica, la hist¨°ria de la llengua (que ¨¦s una cosa diferent), la dialectologia, la gram¨¤tica descriptiva i la socioling¨¹¨ªstica.

Al comen?ament de la seva llarga i fruct¨ªfera carrera Badia de seguida va destacar en gram¨¤tica hist¨°rica. L'any 1951 va publicar (en castell¨¤) la seva Gram¨¢tica hist¨®rica catalana, una obra fonamental per entendre com el llat¨ª parlat al nord-est de la pen¨ªnsula Ib¨¨rica es va convertir en una cosa anomenada llengua catalana i la seva evoluci¨® posterior a partir de les m¨²ltiples influ¨¨ncies rebudes. Podr¨ªem dir que aquesta l¨ªnia d'investigaci¨®, com una mena de baixa cont¨ªnua, va perdurar fins a la seva jubilaci¨®. Per posar un sol exemple podem dir que trenta anys despr¨¦s de la Gram¨¢tica hist¨®rica Badia va publicar un controvertit assaig, La formaci¨® de la llengua catalana, en qu¨¨ va llan?ar l'agosarada hip¨°tesi (que no va fer gaire fortuna, tot cal dir-ho) que el factor explicatiu de la difer¨¨ncia cong¨¨nita que presenta el catal¨¤ entre els parlars occidentals i orientals no ¨¦s altre que l'arabitzaci¨®.

Per¨° Badia mai va ser un ling¨¹ista hist¨°ric i prou. L'any 1962 va publicar a l'editorial Gredos de Madrid una monumental (per l'¨¨poca) Gram¨¢tica catalana. Aquesta gram¨¤tica no era una simple mostra d'erudici¨®; el redactor an¨°nim de la solapa del llibre (Badia mateix?) explica que l'autor de l'obra "con un constante y ordenado plan de trabajo, ha puesto en ella su inteligencia y su coraz¨®n. Y nos presenta una gram¨¢tica que es descriptiva, al exponer el estado de la lengua de hoy, normativa por encauzarnos hacia la preceptiva de la gram¨¢tica oficial, y tambi¨¦n, aunque no intencionada, s¨ª eminentemente pr¨¢ctica". Curiosament, aquestes paraules de presentaci¨® de la seva primera gram¨¤tica haurien servir perfectament per descriure tamb¨¦ la seva ¨²ltima: la Gram¨¤tica de la llengua catalana. Descriptiva, normativa, diat¨°pica, diastr¨¤tica, publicada l'any 1994, quan Badia ja havia complert els 74 anys. (Aix¨° de diat¨°pica fa refer¨¨ncia a la variaci¨® dialectal, i el terme diastr¨¤tic fa refer¨¨ncia a la varietat de registres.) Potser cal recon¨¨ixer que aquesta nova mostra d'intel¡¤lig¨¨ncia i cor no va acabar de tenir l'efecte perseguit, si aquest era esdevenir la gram¨¤tica catalana de refer¨¨ncia. Quan va sortir, les gram¨¤tiques d'un sol home ja no es portaven: l'any 1994 faltava molt poc perqu¨¨ sort¨ªs l'encara m¨¦s monumental Gram¨¤tica del catal¨¤ contemporani, escrita per un nombr¨®s equip d'especialistes sota la batuta no d'un, sin¨® de quatre directors. Tamb¨¦ cal dir que en aquella ¨¨poca els mitjans de comunicaci¨® i altres actors ling¨¹¨ªstics ja comen?aven a anar prou ben servits de llibres d'estil i manuals afins per necessitar una gram¨¤tica en el sentit tradicional del terme.

En tot cas, per copsar com costa de fer una gram¨¤tica, nom¨¦s cal veure el cas de la gram¨¤tica oficial de l'Institut d'Estudis Catalans, una responsabilitat de la Secci¨® Filol¨°gica, que casualment Badia presidia quan va publicar la seva obra. L'any 1995, quan es va presentar la primera edici¨® del diccionari de l'Institut (m¨¦s conegut com a DIEC) se'ns va dir que el seg¨¹ent pas era la gram¨¤tica i que sortiria al cap de tres anys. Si les nostres fonts no ens enganyen, ara sabem que la gram¨¤tica haur¨¤ sortit no tres sin¨® vint anys despr¨¦s d'aquell anunci.

Per¨° un cop m¨¦s Badia no va ser un gram¨¤tic i prou ¡ªcom ho va ser Fabra, per cert. Un dels altres fils de la seva trama cient¨ªfica va ser la socioling¨¹¨ªstica, camp en qu¨¨ tamb¨¦ va ser pioner. Aqu¨ª ¨¦s inevitable esmentar el seu llibre La llengua dels barcelonins, probablement la primera recerca socioling¨¹¨ªstica emp¨ªrica feta a l'¨¤mbit ling¨¹¨ªstic catal¨¤, quan la disciplina feia com aquell qui diu quatre dies que s'havia constitu?t (de fet, el subt¨ªtol de l'obra no parla d'una enquesta socioling¨¹¨ªstica sin¨® sociologicoling¨¹¨ªstica). Aqu¨ª Badia tamb¨¦ hi va posar intel¡¤lig¨¨ncia i cor i aqu¨ª tamb¨¦ hi ha un per¨°. Com diuen Emili Boix i Xavier Vila al seu Manual de socioling¨¹¨ªstica catalana, el m¨¨tode utilitzat (l'enquesta per correu) fa que "els resultats dif¨ªcilment puguin considerar-se estrictament representatius de la poblaci¨® barcelonina de l'¨¨poca". Sigui com sigui, aquest document "de primera magnitud" va convertir Badia en un dels pares de la socioling¨¹¨ªstica catalana (juntament amb Francesc Vallverd¨², que tamb¨¦ ens ha deixat enguany), fins al punt que va ser un dels fundadors i primer president del m¨ªtic Grup Catal¨¤ de Socioling¨¹¨ªstica.

Badia tamb¨¦ t¨¦ una faceta dialectol¨°gica: juntament amb Germ¨¤ Col¨®n (un altre pes pesant de la filologia catalana), va ser un dels promotors de l'Atles ling¨¹¨ªstic del domini catal¨¤, encara en curs de publicaci¨®, una d'aquestes obres inversemblants que produ?m de tant en tant els catalans. Per¨° en Badia no tot ¨¦s alta ci¨¨ncia: l'il¡¤lustre fil¨°leg, com tamb¨¦ va fer el gran Joan Sol¨¤ anys despr¨¦s, no va tenir inconvenient a arromangar-se per produir una cosa tan pedestre com un formulari de llenguatge administratiu.

Badia no s'acaba aqu¨ª, per¨° els tres folis convinguts s¨ª. Una recomanaci¨® final? S¨ª, el discurs que va pronunciar quan va ser investit per en¨¨sima vegada doctor honoris causa (aquesta vegada a Val¨¨ncia). Es titula "Elogi de l'error. Confessions d'un fil¨°leg octogenari" i permet con¨¨ixer aquest home extraordinari molt millor que qualsevol columna de periodista aficionat.