Els n¨²meros, la via cap a l¡¯entesa

Primer de tot, una mica de respecte. Respectem els qui estan en contra que Catalunya pugui deixar Espanya a trav¨¦s d'un refer¨¨ndum a l'escocesa. Els seus arguments ¡ª¡°inconstitucionalitat¡±, ¡°poca legitimitat d'una secessi¨® en abs¨¨ncia d'opressi¨® de llibertats¡±, etc¨¨tera...¡ª tenen un valor i no podem menysprear-lo sense m¨¦s. Tamb¨¦ respecte als qui creuen que Catalunya es pot independitzar si la meitat m¨¦s un dels votants en un refer¨¨ndum o en unes eleccions plebiscit¨¤ries aix¨ª ho decideix. Els seus arguments ¡ª¡°en democr¨¤cia, el que ¨¦s important ¨¦s la majoria¡±¡ª tamb¨¦ tenen un valor, ens agradin o no.

Ara, busquem l'entesa. Ho podem fer per la via de les paraules, com hem fet fins ara. Uns esgrimeixen les paraules llei i constituci¨® i, en el b¨¤ndol oposat, uns altres enarboren consulta i democr¨¤cia. B¨¦, per¨° aix¨ª ser¨¤ dif¨ªcil que ens posem d'acord, perqu¨¨ la discussi¨® transcorre en plans diferents: la dimensi¨® de legalitat versus il¡¤legalitat, i la dimensi¨® de democr¨¤cia versus imposici¨® autorit¨¤ria. Per trobar una soluci¨®, hem de trobar un terreny com¨² en el qual totes les visions puguin sentir-se clarament representades. O, millor dit, gaireb¨¦ totes, ja que els extremistes ¡ªque potser s¨®n menys dels que ens pensem, per¨° que fan molt de soroll aprofitant la confusi¨®¡ª no es conformaran amb res.

Aquest terreny com¨² podria ser el seg¨¹ent: quants catalans s¨®n necessaris per a la secessi¨®? A un costat, al b¨¤ndol sobiranista pensen que si el 50% m¨¦s un dels que van a les urnes ¡ªen un refer¨¨ndum o en unes eleccions plebiscit¨¤ries¡ª vota a favor, Catalunya hauria de ser independent. A l¡¯altre costat, els unionistes creuen que Catalunya nom¨¦s podria ser independent si tots i cadascun dels catalans volguessin marxar. Entre una visi¨® i l'altra hi ha un abisme. Per¨°, a difer¨¨ncia de l'abisme entre paraules, aqu¨ª tenim un abisme num¨¨ric: el que va, m¨¦s o menys, d'uns dos milions a uns sis milions de ciutadans. I els abismes quantitatius, en contraposici¨® als qualitatius, poden resoldre's. Les q¨¹estions infinitament divisibles s¨®n solubles. Si jo et demano sis milions d'euros i tu nom¨¦s vols donar-me¡¯n dos podem reconciliar-nos m¨¦s r¨¤pidament ¡ªtrobant una quantitat interm¨¨dia¡ª que no pas si jo et recrimino un fet i tu un altre en un pla completament diferent.

Sobiranistes i unionistes han de recuperar l'esperit dialogant i abandonar les seves posicions maximalistes

Per aix¨°, tots dos b¨¤ndols, sobiranistes i unionistes, necessiten recuperar l'esperit dialogant i abandonar les seves posicions maximalistes. Els sobiranistes han d'entendre que la decisi¨® m¨¦s important que pren una comunitat no pot decidir-se per una simple majoria. Si amb freq¨¹¨¨ncia es requereixen supramajories en tot tipus de democr¨¤cies per abordar els assumptes de dimensi¨® constitucional, com no hem de reclamar una majoria molt s¨°lida de la poblaci¨® per encarar la q¨¹esti¨® m¨¦s constituent de totes, que ¨¦s abandonar un pa¨ªs i formar-ne un altre? Dos milions de persones que activament manifestin una voluntat separatista semblen, en comparaci¨® de la poblaci¨® total de Catalunya, del tot insuficients per prendre una decisi¨® d¡¯aquesta gravetat. Si quatre milions no donen un s¨ª actiu, deu ser per alguna cosa. I els unionistes han d'entendre que ni la decisi¨® m¨¦s important necessita el consens un¨¤nime de tota una comunitat. Si, diguem, tres de cada quatre catalans en edat de votar expressessin inequ¨ªvocament la seva voluntat d'abandonar Espanya, seria absurd oposar-s¡¯hi des de qualsevol punt de vista. Si la immensa majoria de catalans vot¨¦s expl¨ªcitament s¨ª a la independ¨¨ncia, ?podr¨ªem oposar-nos-hi apel¡¤lant a disquisicions de Lenin, Rosa Luxemburg o Sol¨¦ Tura, com fa Francesc de Carreras (Sol¨¦ Tura i el dret a decidir,?EL PA?S, 14 de novembre del 2014)?

En resum, si movem la discussi¨® del xoc de paraules a la discussi¨® de n¨²meros ¡ªquants s¨®n necessaris per anar-se¡¯n?¡ª podem arribar a un punt d¡¯entesa.The Economist,que de n¨²meros en sap molt, proposava un refer¨¨ndum amb un 80% de participaci¨® m¨ªnima i que es repet¨ªs al cap de tres anys. Una altra alternativa seria fer un refer¨¨ndum on s'exig¨ªs que m¨¦s de la meitat del cens electoral catal¨¤ vot¨¦s a favor per poder aconseguir la independ¨¨ncia. Una altra podria ser sol¡¤licitar una combinaci¨® entre majoria refor?ada i un percentatge de participaci¨® m¨ªnima. Les alternatives s¨®n m¨²ltiples. Perqu¨¨ estem parlant de n¨²meros. Si apliqu¨¦ssim aquesta aproximaci¨® num¨¨rica al problema catal¨¤ (i a molts d¡¯altres), ¨¦s possible que, tard o d'hora, trob¨¦ssim un punt d'acord. Si seguim llan?ant-nos paraules, sobiranistes i unionistes seguiran tancats a les seves torres d'ivori. Lloats pels seus, per¨° menyspreats pel sentit com¨².

V¨ªctor Lapuente Gin¨¦ ¨¦s professor a l'Institut per a la Qualitat de Govern de la Universitat de G?teborg.