Una com¨¨dia molt seriosa

El compositor Richard Strauss i el llibretista Hugo von Hofmannsthal van qualificar Arabella, el seu ¨²ltim treball conjunt, com a ¡°com¨¨dia l¨ªrica¡± i, aparentment, ho ¨¦s. No obstant aix¨°, sota la roba lleugera de la com¨¨dia, s'hi amaga alguna cosa molt seriosa i transcendent.

L'¨²ltim acte, per exemple, des d'un punt de vista estrictament argumental ¨¦s un vodevil de poca originalitat amb confusions d'identitat, de sexe, suposades infidelitats i amants entrant i sortint d'habitacions d'hotel. El text de Hofmannsthal, no obstant aix¨°, eleva el nivell i la consist¨¨ncia dram¨¤tica de personatges, conflictes i situacions i la m¨²sica de Strauss transcendeix la feblesa inicial fins a conduir totes aquelles criatures v¨ªctimes dels seus desitjos i les seves debilitats a un terreny sublim on la m¨²sica afegeix matisos inefables i nous significats a les paraules.

Arabella ¨¦s una com¨¨dia molt seriosa, una mirada l¨²cida, s¨¤via, tendra, comprensiva sobre l'¨¤nima que estima els seus anhels, els seus paranys i les seves debilitats.

Si, com va passar al Liceu, Arabella ¨¦s servida per un equip de cantants equilibrat i d'alt nivell i la interpretaci¨® s'aplica a una producci¨®, en aquest cas signada per Christof Loy, de bella factura, respectuosa amb l'ess¨¨ncia de l'obra original i amb detalls de fina intel¡¤lig¨¨ncia teatral, llavors Arabella es converteix en una festa de l'esperit i la sensibilitat.

No hi ha Strauss f¨¤cils per a l'orquestra i Arabella no n'¨¦s l'excepci¨®. La part orquestral ¨¦s densa d'orquestraci¨® i de textura espessa, la quadratura amb les veus ¨¦s complexa i l'equilibri din¨¤mic entre fossat i escenari ha d'estar sempre sota estreta vigil¨¤ncia perqu¨¨ no acabin tots cridant com possessos. Ralf Weikert, mestre veter¨¤, expert en el compositor, que ja actuava al Liceu fa trenta anys malgrat que les ¨²ltimes temporades havia deixat d'apar¨¨ixer al cartell, va acudir en ajuda del teatre i es va fer c¨¤rrec de l'obra, poc abans de l'estrena, quan Antoni Ros Marb¨¤, el director inicialment previst, va haver de declinar l'enc¨¤rrec per malaltia.

Weikert va complir b¨¦. Va assumir l'obra amb efic¨¤cia, no va intentar impossibles, va dominar l'orquestra. El preludi del tercer acte va quedar una mica maldestre en el so, per¨° globalment va oferir a Arabella un suport orquestral de qualitat.

Els tres personatges centrals van ser defensats per tres int¨¨rprets de primer nivell. Anne Schwanewilms va ser una Arabella ideal. La seva millor carta no s¨®n els recursos vocals, que s¨®n molt bons sense ser opulents, el seu triomf rau en la musicalitat, en el coneixement de l'estil, en l'expressivitat exacta del fraseig, en l'eleg¨¤ncia, en la interioritzaci¨® del personatge. Al seu costat, Michael Volle, va oferir la seva bella veu de bar¨ªton a Mandryka i va oferir una exacta evoluci¨® psicol¨°gica del personatge portant-lo magistralment del rude apassionament inicial, a la tortura de la gelosia, l'enfonsament en els sentiments de culpabilitat i la redempci¨® final. Ofelia Sala va dotar d'una intensitat dram¨¤tica i vocal espl¨¨ndida el seu doble personatge in travesti Zdenko/Zdenka i, en el tercer acte, va estar sensacional en l'escena en qu¨¨ revela als altres la seva condici¨® de dona.

?s un lloc com¨² que Strauss sembla que odi? els tenors. Si s'ha de jutjar per la part de Matteo, ¨¦s veritat, la tessitura ¨¦s inclement. Will Hartmann va poder amb el paper en els dos primers actes, en el tercer Strauss va poder amb ell i va acabar trencant la veu i passant dificultats que va solucionar amb molta professionalitat. Doris Soffel i Alfred Reiter, millor ella que ell, van ser els pares d'Arabella. Susane Elmark va fer gr¨¤cia esc¨¨nica i va complir amb les estratosf¨¨riques exig¨¨ncies vocals del breu paper de l'eixerida Fiakermilli.