CDC: quaranta anys i un dia

Escric aquest article quaranta anys i un dia despr¨¦s de que es fund¨¦s Converg¨¨ncia. Durant el franquisme, especialment a partir de principis dels cinquanta, els partits nacionalistes catalans havien gaireb¨¦ desaparegut. Nom¨¦s el Front Nacional de Catalunya (FNC) desenvolupava una certa activitat, Uni¨® Democr¨¤tica (UDC) era m¨¦s coneguda per democristiana que per nacionalista, d'ERC no se'n van tenir not¨ªcies fins a la mateixa Transici¨® i, nom¨¦s a partir de la seva fundaci¨® a principis dels setanta, va ser molt combatiu el PSAN, un petit grup amb un fort component intel¡¤lectual que es va situar en l'extremaesquerra.

Per¨° hi havia un nombre important de nacionalistes que no militaven en cap partit ¨Ccom passava tamb¨¦ en els altres ¨¤mbits ideol¨°gics¨C i, per tant, hi havia un buit electoral a cobrir. Ho va fer qui tenia m¨¦s autoritat per dur-ho a terme: Jordi Pujol. Provenia netament del camp nacionalista i cat¨°lic, se situava al centre de l'espectre ideol¨°gic, ajudava financerament des de Banca Catalana les empreses culturals catalanistes i, sobretot, tenia la p¨¤tina d'antifranquista perqu¨¨ havia estat tancat dos anys a la pres¨® per motius pol¨ªtics. En el moment de fundar Converg¨¨ncia, Pujol ja era un mite.

Per aix¨° va tenir la capacitat d'arrossegar cap al nou partit dos que ja existien: l'antiga UDC, liderada per Anton Ca?ellas, i el Reagrupament Socialista, de Josep Pallach. A m¨¦s a m¨¦s, s'hi va sumar una altra personalitat que tamb¨¦ tenia, ja llavors, una notable capacitat d'arrossegament: Miquel Roca Junyent. I, per descomptat, el grup dels seus amics personals i pol¨ªtics que el seguien des de feia temps. Per tot aix¨° es va adoptar el nom provisional de Converg¨¨ncia: era un partit en el qual havien de convergir diversos corrents. Per¨° com sol passar, el que ¨¦s provisional ¨¦s el que m¨¦s dura, de moment fins avui.

D¡¯aquestes converg¨¨ncies i dissid¨¨ncies en va sorgir una CDC unida i potent, amb bons quadres dirigents i amb un l¨ªder carism¨¤tic indiscutible, Jordi Pujol, i un altre l¨ªder pragm¨¤tic indiscutible, Miquel Roca

Per¨° tot aix¨° va quedar en desig. Ca?ellas i Pallach se'n van desvincular de seguida i el partit, de moment, va quedar en mans de dues personalitats fortes, molt diferents: Pujol i Roca. Per embolicar-ho una mica m¨¦s, a continuaci¨® va ingressar tamb¨¦ Ramon Trias Fargas, una altra personalitat forta, que liderava un min¨²scul partit que no s¨¦ per qu¨¨ es deia Esquerra Democr¨¤tica. D'aquestes converg¨¨ncies i dissid¨¨ncies en va sorgir una CDC unida i potent, amb bons quadres dirigents i amb un l¨ªder carism¨¤tic indiscutible, Jordi Pujol, i un altre l¨ªder pragm¨¤tic indiscutible, Miquel Roca. Durant molts anys se'ls va comparar, amb bones raons, amb una altra parella famosa en la hist¨°ria del catalanisme: Prat de la Riba i Camb¨®.

No obstant aix¨°, al principi era dubt¨®s el seu ¨¨xit pol¨ªtic: no els van anar b¨¦ ni les primeres eleccions generals del 1977 ni les segones del 1979 ni les primeres municipals d'aquell mateix any. Va caldre esperar a les auton¨°miques del 1980: van fracassar les esquerres i va aconseguir la presid¨¨ncia de la Generalitat amb el suport d'ERC i d'UDC. La campanya de Foment del Treball contra l'esquerra, al¡¤legant grotesques amenaces marxistes, va ser fonamental per a aquest daltabaix. Per¨° potser m¨¦s decisiva va ser la personalitat de Pujol, molt m¨¦s cre?ble com a governant que Ravent¨®s i Benet, els seus contrincants del PSC i del PSUC. El pas definitiu per a la consolidaci¨® de CDC, que llavors ja es presentava a les eleccions com a CiU, van ser les eleccions del 1984, on va aconseguir majoria absoluta, gr¨¤cies a la suma dels seus propis vots amb els que abans havia obtingut Uni¨® del Centre Democr¨¤tic, desapareguda despr¨¦s del seu desastre del 1982. Aquest bloc social convergent va ser imbatible durant molts anys.

Pujol va governar la Generalitat 23 anys, el partit va anar creixent al ritme que imposava la creaci¨® de noves institucions i, sobretot, d'una nova Administraci¨®. La Generalitat es va configurar com si fos un petit Estat, greu error, imitat per les altres comunitats aut¨°nomes. Un sistema d'autonomies enteses cadascuna d'elles com un Estat ¨¦s econ¨°micament inviable i administrativament disfuncional. Pujol no va un bon gestor. Per¨° va cometre un altre error encara m¨¦s greu: no nom¨¦s va governar unes institucions pol¨ªtiques, sin¨® que va controlar els catalans. Va convertir una comunitat aut¨°noma en un r¨¨gim: a m¨¦s de ser un bon ciutad¨¤, ¨¦s a dir, complir les lleis, tamb¨¦ s'havia de ser un bon catal¨¤ i qui definia el grau de catalanitat era ell.

Pujol tenia una idea prefixada de Catalunya que per fi s'ha complert. Jos¨¦ Bono, en les seves mem¨°ries, explica que Pujol li va confessar un dia a Paco Fern¨¢ndez Ord¨®?ez el seg¨¹ent: ¡°La independ¨¨ncia ¨¦s q¨¹esti¨® de futur, de la generaci¨® dels nostres fills. Per aix¨° els de l'actual generaci¨® hem de preparar el cam¨ª amb tres temes b¨¤sics: l'idioma, la bandera i l'ensenyament¡±. Es va oblidar dels mitjans de comunicaci¨®. Per¨° 40 anys despr¨¦s, no hi ha dubte que a la situaci¨® actual no ens hi ha condu?t ni ERC ni el PP ni el TC ni Zapatero. ?s el triomf ¨Co la derrota, ja ho veurem¨C de la CDC de Jordi Pujol.

Francesc de Carreras ¨¦s professor de Dret Constitucional.