Arendt / Steiner

Com d¨¨iem en un article anterior, Catalunya no acaba de donar una assag¨ªstica extensa, encara que tot sovint sigui d¡¯una intensitat exemplar. Hi trob¨¤vem a faltar, aquell dia, aquest tipus d¡¯assaig anglosax¨® que fa de bon llegir, ensenya alguna cosa, parla amb intel¡¤lig¨¨ncia i aprofita tothom, persones amb carrera i persones sense (aviat no hi haur¨¤ cap difer¨¨ncia entre les unes i les altres, almenys pel que fa a les disciplines human¨ªstiques: els estudiants no llegeixen quasi gens, ni tan sols els de filologia cl¨¤ssica, com indicava sense exageraci¨® l¡¯amic Carles Miralles, en aquest mateix diari, tamb¨¦ fa poc).

Per aix¨° avui remetem els lectors a dos llibres, l¡¯un una col¡¤lecci¨® d¡¯assaigs o articles, l¡¯altre una entrevista d¡¯enorme qualitat. S¨®n, respectivament: Hannah Arendt, M¨¢s all¨¤ de la filosof¨ªa. Escritos sobre cultura, arte y filosof¨ªa, en edici¨® magn¨ªfica de l¡¯especialista Fina Birul¨¦s (Madrid, Trotta, 2014), i George Steiner i Laure Adler, Un long samedi. Entretiens (Par¨ªs, Flammarion, 2014). Com ¨¦s sabut, tots dos s¨®n monstres dels estudis human¨ªstics dels segles XX i el que portem del XXI; ella, emigrada del r¨¨gim nazi ¡ªdeixant-hi, molt a desgrat, l¡¯amor de Martin Heidegger¡ª, despr¨¦s ciutadana nord-americana, havent sempre escrit ad¨¦s en angl¨¨s ad¨¦s en alemany; ell, ap¨¤trida, a causa de tantes lleng¨¹es cl¨¤ssiques i modernes com sap i de tant diverses universitats, de quatre continents, que ha visitat al llarg de la seva vida prodigiosa.

Al primer llibre que hem dit ¡ªrecopilaci¨® d¡¯articles in¨¨dits en castell¨¤, llevat de dos¡ª, Hannah Arendt (1906-1975) entra en terrenys que no eren ni el seu fort ni el seu costum, per¨° que no deixaven d¡¯apassionar-la: com a Terenci, llat¨ª, tot el que fos hum¨¤ li interessava. Per¨° ¨¦s sabut que Arendt era com un Michel Foucault de les lletres alemanyes i que all¨° que m¨¦s li va interessar va ser la q¨¹esti¨® del poder, com es llegeix als seus llibres sobre la revoluci¨® i sobre el totalitarisme. En el cas d¡¯avui, la pensadora parla de ¡°Cultura i pol¨ªtica¡± (no em sembla el millor article de l¡¯antologia), per¨°, molt especialment, de fets literaris des de la perspectiva de la teoria de la cultura, la hist¨°ria o, senzillament, una lectura atenta al text mateix. Aix¨° darrer ¨¦s el que el lector trobar¨¤ en un dels assaigs m¨¦s bons que mai h¨¤gim llegit (i hom n¡¯ha llegit una pila) sobre les Elegies de Rainer Maria Rilke, en qu¨¨ l¡¯autora apunta el seg¨¹ent: ¡°Hi ha tres formes per les quals Rilke percep l¡¯amor com l¡¯exist¨¨ncia aut¨¨ntica de l¡¯¨¦sser hum¨¤: una, com a abandonament i possibilitat de transcend¨¨ncia; una altra, com a abandonament i possibilitat de retorn a l¡¯origen, a les ¡®mares¡¯ [tema del Faust, de Goethe]; i, per fi, com la possibilitat del ¡®pur durar¡¯ en aquest m¨®n¡±. Tampoc no us decebr¨¤ l¡¯article sobre Brecht, ni el dedicat a ¡°Thomas Mann i el romanticisme¡±, i encara menys la bella humanitat de la seva evocaci¨® de Wystan H. Auden, ¡°l¡¯autor menys vanit¨®s que he conegut mai¡±.

Quant al llibre d¡¯entrevistes amb George Steiner, preci¨®s igualment, l¡¯autor repassa els grans temes de tota la seva obra, per¨° entra tamb¨¦ en aspectes de la seva vida personal, per exemple, el seu amor als gossos i a la m¨²sica ¡ªcl¨¤ssica, no cal dir-ho, per¨° incloent-hi uns quants compositors contemporanis nostres¡ª. ?s curi¨®s que Steiner deixi anar, en una de les entrevistes, la seva escassa admiraci¨® per Hannah Arendt. Costa d¡¯entendre, la veritat, perqu¨¨, juntament amb Walter Benjamin, s¨®n tres dels caps m¨¦s ben moblats de tota la filosofia ¡ªpol¨ªtica i cultural¡ª del segle XX; per¨° aix¨ª ¨¦s la cosa. Li retreu, diu Steiner, que Arendt s¡¯espla? en vuit-centes p¨¤gines sobre el totalitarisme i no esmenti ni una vegada el nom i les malifetes de Stalin. L¡¯observaci¨® no acaba de ser versemblant. Es diria que, amagada, hi ha una altra explicaci¨® pel seu ¡°malestar¡± davant la figura d¡¯Arendt: el seu (d¡¯ella) amor interminable per Heidegger i, encara m¨¦s, el seu llibre La banalitat del mal, sobre el proc¨¦s a Eichmann, que en editar-se va valer a Arendt el menyspreu, literalment parlant, d¡¯una gran quantitat de jueus nord-americans (els altres, per desgr¨¤cia, ja no existien). Sigui com vulgui, aquest llibre, Un llarg dissabte, ens convida a acabar les nostres vides amb la mateixa actitud de calma contemplativa ¡ªindiferent i tot?¡ª amb qu¨¨ el D¨¦u d¡¯Israel va mirar el m¨®n un cop va haver acabat la creaci¨®.

George Steiner.