CCOO, 50 anys en construcci¨®

"Segurament era m¨¦s dur el 1964, per¨° ara ¨¦s molt m¨¦s complex¡±. Aquesta sent¨¨ncia de Joan Coscubiela resumeix l¡¯esperit amb qu¨¨ commemoren el seu mig segle d¡¯exist¨¨ncia les Comissions Obreres de Catalunya (CCOO), el sindicat que va dirigir entre 1995 i 2008, despr¨¦s de Jos¨¦ Luis L¨®pez Bulla (1978-1995) i abans de qui n¡¯¨¦s el l¨ªder des de fa sis anys, Joan Carles Gallego. Els tres secretaris generals que la Comissi¨® Obrera Nacional de Catalunya ha tingut des de la seva legalitzaci¨® (abans aquesta figura no existia i la coordinaci¨® de CCOO sota el franquisme la van exercir el mateix L¨®pez Bulla i, fins i tot a tot Espanya, el desaparegut Cipriano Garc¨ªa) defugen la mitificaci¨® del passat. I ho fan en sintonia amb el lema escollit per a una exposici¨® que avui s¡¯inaugura al Museu d¡¯Hist¨°ria de Catalunya i amb diversos actes que es prolongaran fins al Primer de Maig: CCOO. 50 anys construint presents i futurs (1964-2014).

El sindicat no renuncia a homenatjar els 300 homes i dones que el 20 de novembre de 1964 van constituir les primeres comissions obreres en una trobada clandestina a l¡¯esgl¨¦sia de Sant Medir, a Sants. ¡°CCOO neix en aquesta assemblea de gent molt plural que ¨¦s hereva de la tradici¨® del moviment obrer catal¨¤ del segle XIX i dels corrents anarquistes, comunistes, socialistes i cristians sindicals¡±, apunta Gallego. No obstant aix¨°, els temps que corren aconsellen fer balan? de la primera organitzaci¨® social de Catalunya (amb perm¨ªs del Bar?a, amb qui CCOO comparteix exactament el nombre d¡¯afiliats: 153.000) i, sobretot, reflexionar sobre el present i el futur del sindicalisme. Aix¨ª ho fan per a Quadern Gallego i Coscubiela (nascuts tots dos a Barcelona el 1954), reunits a petici¨® d¡¯aquest suplement a la seu del sindicat; i L¨®pez Bulla (Granada, 1943), en conversa telef¨°nica (per q¨¹estions de salut) i amb arguments extrets del seu blog Metiendo bulla.

Triplet de fites hist¨°riques. L¡¯actual secretari general diu que ¡°el balan? de la hist¨°ria de CCOO ¨¦s necess¨¤riament positiu¡±, ni que fos per haver nascut lluitant ¡°contra la dictadura¡±. Per cr¨¦ixer contribuint a ¡°la construcci¨® d¡¯una democr¨¤cia imperfecta¡± sota la qual CCOO ha esdevingut ¡°la primera for?a sindical i social de Catalunya en afiliaci¨® i representativitat¡±. I per ¡°fer avan?ar els drets socials i nacionals¡± i mantenir, en un context de ¡°crisi econ¨°mica, social i pol¨ªtica molt greu¡±, la ¡°capacitat de fer propostes i d¡¯organitzar la gent als centres de treball, aix¨ª com la de donar respostes al carrer¡±. Coscubiela coincideix amb Gallego i emfatitza que CCOO ¡°est¨¤ aguantant la tempesta perfecta que ataca el sindicalisme per terra, mar i aire¡± ¡ªposa d¡¯exemples, al marge d¡¯ind¨²stries cl¨¤ssiques, l¡¯acci¨® sindical a l¡¯estaci¨® d¡¯esqu¨ª de Bo¨ª i al sector del cava¡ª i destaca tres fites hist¨°riques.

La primera fita ¨¦s ¡°la intu?ci¨® i la decisi¨® amb la qual la generaci¨® fundadora va encarar un objectiu de ruptura amb l¡¯statu quo¡± del franquisme. La segona ¨¦s la seva ¡°oberta definici¨® com a sindicat de classe i nacional que des dels anys seixanta juga un paper determinant per a la cohesi¨® de Catalunya en moments d¡¯immigracions massives¡±. Fins al punt d¡¯evitar ¡°amb l¡¯¨²ltima onada migrat¨°ria¡± que s¡¯hagin produ?t ¡°esclats de conflicte social¡±. Com a tercera fita, Coscubiela defensa: ¡°Som la baula que s¡¯escapa a la dreta i a la socialdemocr¨¤cia europea quan pacten l¡¯statu quo de la Transici¨®; aconsegueixen el control pol¨ªtic i institucional, per¨° no el sindical, i aix¨° t¨¦ molt a veure amb l¡¯arrelament social de CCOO¡±.

Aven? social mal capitalitzat. ¡°Des de la legalitzaci¨® dels sindicats a Espanya (1977) fins a l¡¯esclat d¡¯aquesta gran crisi, s¡¯ha produ?t el cicle de conquestes socials m¨¦s important de la hist¨°ria del nostre pa¨ªs, tant per la seva amplitud com per la seva import¨¤ncia en la condici¨® de vida del conjunt assalariat¡±, escriu L¨®pez Bulla a La par¨¤bola del sindicat, un llarg apunt penjat al seu blog l¡¯11 de setembre. S¡¯hi referma de viva veu, i es retreu ¡°posar l¡¯¨¨mfasi sempre en les lluites per¨° no saber posar en valor ni explicar b¨¦ les coses aconseguides¡±. Coscubiela i Gallego coincideixen que ¡°un repte end¨¨mic del sindicat ¨¦s explicar m¨¦s i millor el que fa¡±, fins i tot ¡°les petites conquestes quotidianes que s¨®n referents¡±, per¨° que ¡°no sortiran mai als diaris¡±. Els tres esmenten des de la readmissi¨® de treballadors d¡¯empreses en conflicte, com ara Coca-cola, fins a la consolidaci¨® en plantilla d¡¯empleats subcontractats per la cadena Meli¨¤, passant pel dibuix penjat als despatxos de la secretaria general d¡¯uns nens, Alejandro i Anfila, atesos al Centre d¡¯Informaci¨® per a Treballadors Estrangers (CITE) i que van deixar a CCOO aquesta dedicat¨°ria: ¡°Gracias por ayudarnos a cambiar nuestras vidas¡±.

Gallego i Coscubiela creuen que ¡°la gent tindria una opini¨® m¨¦s positiva¡± dels sindicats ¡ªun estudi de la Fundaci¨®n Primero de Mayo certifica que ¨¦s molt alta entre els treballadors sindicalitzats i molt baixa entre la resta i els aturats¡ª si identifiqu¨¦s els grans aven?os socials amb la seva tasca. Els dos ¨²ltims l¨ªders de CCOO apunten ¡°l¡¯assist¨¨ncia sanit¨¤ria universal i l¡¯acc¨¦s a l¡¯educaci¨® per raons de ciutadania i no de nacionalitat¡±; el dret a les jubilacions anticipades, ¡°arrencat amb mobilitzaci¨® i negociaci¨® a un Aznar amb majoria absoluta¡±, i la renda m¨ªnima d¡¯inserci¨®, ¡°fruit de les negociacions a Catalunya posteriors a la vaga general del 14-D¡± de 1988.

L¨®pez Bulla, per la seva banda, insisteix en l¡¯autocr¨ªtica: ¡°Hi ha una ¨¤nima al sindicat que sembla entendre all¨° aconseguit pels treballadors en clau de caritat i no de conquestes socials¡±. D¡¯aix¨° es deriva que ¡°els treballadors no hagin estat educats, des de les files del sindicalisme, com els subjectes principals d¡¯aquestes conquestes¡±. I, en darrera inst¨¤ncia, tamb¨¦ el fet que ¡°els nivells d¡¯afiliaci¨® no guardin relaci¨® amb la import¨¤ncia del que s¡¯ha aconseguit¡±.

?Arribar a la ¡®perif¨¨ria¡¯. El sindicat ¡°de veritat¡± ¨¦s per Gallego ¡°l¡¯autoorganitzaci¨® dels treballadors al centre de treball perqu¨¨ comparteixen interessos i volen for?a per arrencar millores¡±. Despr¨¦s hi ha ¡°l¡¯estructura sindical¡±, que coordina i es dota ¡°d¡¯instruments necessaris per millorar la funci¨® del sindicat¡±. Segons ell, l¡¯estigmatitzaci¨® d¡¯aquesta estructura ¡°est¨¤ molt influenciada per corrents d¡¯opini¨®¡± i dep¨¨n d¡¯un ¡°context social enormement negatiu per als treballadors¡±. Per¨° com que ¡°l¡¯activitat productiva i la composici¨® de la classe treballadora estan canviant¡±, el l¨ªder de CCOO admet que al sindicat li cal ¡°una estructura m¨¦s flexible, cooperativa, propera, que arribi a la perif¨¨ria del mercat de treball¡±. Ell i els seus predecessors aposten pel ¡°sindicalisme global¡± i solidari, no corporatiu, que encari nous continguts de negociaci¨® a banda de jornada i salari: conciliaci¨® de vida laboral i personal, mobilitat, serveis...

L¨®pez Bulla reconeix que ¡°al sindicalisme confederal hi ha intu?cions sobre el gran canvi¡± operat al m¨®n del treball i en l¡¯economia. Per¨° titlla de ¡°reformes administratives¡± la reducci¨® de federacions acordada al darrer congr¨¦s de CCOO perqu¨¨ no aborden ¡°la profunda reforma del sindicat¡±. Citant Gramsci (¡°el moviment hist¨°ric mai torna enrere i no existeixen restauracions in toto¡±), L¨®pez Bulla aposta per ¡°una reconstrucci¨® del sindicalisme que ser¨¤ gradual i d¡¯una gran complexitat¡±, i proposa un ¡°pacte social per a la innovaci¨® tecnol¨°gica¡± que ¡°democratitzi la revoluci¨® digital¡±. Donant per fet que generar¨¤ ¡°sarpullidos en determinades pells sensibles¡±, el jubilat l¨ªder de CCOO abomina dels comit¨¨s d¡¯empresa en pro de les seccions sindicals; proposa la ¡°codeterminaci¨®¡± (no cogesti¨®) amb l¡¯empresari a l¡¯hora de ¡°dissenyar els sistemes d¡¯organitzaci¨® del treball i les seves condicions¡±; i s¡¯oposa als serveis m¨ªnims en les vagues, per¨° vol un ¡°codi d¡¯autoregulaci¨®¡± d¡¯aquest dret. Prenent d¡¯exemple la llarga vaga de Panrico, coincideix amb Gallego que ¡°hi ha lluites que poden ser ¨¨piques per¨° no ¨²tils per assolir objectius¡± i que obliguen a repensar les estrat¨¨gies de mobilitzaci¨®.

Entre la globalitzaci¨® i el 15-M. Coscubiela argumenta que ¡°la globalitzaci¨® i tot el que comporta ha desequilibrat la relaci¨® de forces entre capital i treball¡±. Fins al punt, com diu Gallego, que ¡°ja no n¡¯hi ha prou amb vagues generals si no van acompanyades de la voluntat d¡¯assolir una hegemonia cultural que trenqui l¡¯hegemonia ideol¨°gica dels poders econ¨°mics i dels governs en els que tenen subcontractada la gesti¨® del dia a dia¡±. I ¨¦s que, segons L¨®pez Bulla, ¡°la permanent revoluci¨® de les forces productives, basades en les nov¨ªssimes tecnologies de la informaci¨®¡±, ¨¦s un proc¨¦s que ¡°ha agafat amb el peu canviat l¡¯esquerra¡±. Tamb¨¦ el sindicalisme, que el primer l¨ªder de CCOO critica per ser massa lent a adonar-se del trencament del ¡°comprom¨ªs fordista-keynesi¨¤ que va caracteritzar el cicle llarg de conquestes socials, especialment els drets al centre de treball i la construcci¨® de l¡¯Estat de benestar¡±.

L¡¯estrat¨¨gia amb qu¨¨ CCOO vol recobrar el pols per ¡°fer de dic de contenci¨® de les pol¨ªtiques neoliberals¡± ¨¦s doble. Gallego explica que passa per la unitat d¡¯acci¨® ¡°fent pinya entre sindicats i donant protagonisme a la participaci¨® dels treballadors¡± a l¡¯hora de ¡°gestionar el conflicte amb el capital¡±, base de la fortalesa del sindicalisme. En paral¡¤lel, es busca la ¡°conflu¨¨ncia al carrer¡± amb moviments socials, plataformes i associacions. No obstant aix¨°, i davant la pregunta de si el 15-M o les marees antiretallades han pres la bandera roja de combat al sindicalisme, Coscubiela precisa que no s¨®n realitats comparables ni per ¨¤mbit d¡¯acci¨® ni per capacitat negociadora. ¡°Res a veure els costos i riscos entre organitzar una vaga o fer una manifestaci¨®¡±, sintetitza l¡¯avui diputat d¡¯ICV-EUiA al Congr¨¦s. Tant ell com L¨®pez Bulla fan notar amb certa preocupaci¨® que l¡¯emergent expressi¨® pol¨ªtica del 15-M, Podem, presta poca atenci¨® a la cultura del treball. I quan es planteja crear un sindicat af¨ª, com Som, L¨®pez Bulla critica que ho faci sota la vella f¨®rmula de la corretja de transmissi¨® ¡°subalterna al partit¡± que ja va denunciar Marx davant Lassalle, i de la qual CCOO es va deslliurar respecte del PSUC.

Opci¨® nacional i repte democr¨¤tic. ¡°Els drets nacionals i els socials s¨®n indestriables, i per aix¨° CCOO es defineix clarament pel dret a decidir¡±, tant sobre el futur pol¨ªtic de Catalunya (sense posicionar-se sobre la independ¨¨ncia) com ¡°sobre el model social que afecta la vida quotidiana de la gent¡± i que no pot esperar. Ho explica Gallego, conscient de la ¡°responsabilitat¡± que t¨¦ un sindicat plural i amb tensions internes. L¨®pez Bulla les exemplifica quan rebutja a?radament parlar del dret a decidir per¨° deixa escrit que ¡°en la pugna entre la d¨ªada (no es perdin l¡¯accent a la i)¡± questi¨® social-q¨¹esti¨® nacional, ¡°han ven?ut hist¨°ricament els poders econ¨°mics i les seves franqu¨ªcies pol¨ªtiques de dretes¡±. Per aix¨° reclama ¡°tirar per la finestra qualsevol pr¨¤ctica d¡¯enclaustrament sindical en cada Estat naci¨® i evitar les derives parroquianes de l¡¯emerg¨¨ncia d¡¯alguns nacionalismes¡±.

En qualsevol cas, el repte que Coscubiela marca per al sindicalisme i el conjunt de la societat ¨¦s ¡°construir contrapoders al capitalisme financer global generador de bona part dels desequilibris i les injust¨ªcies arreu del m¨®n¡±. Segons ell, aquest capitalisme elevat a l¡¯en¨¨sima pot¨¨ncia ¨¦s protagonista d¡¯un conflicte ¡°encara m¨¦s brutal¡± que el cl¨¤ssic amb el seu antagonista de sempre, el m¨®n del treball: ¡°Aquest capitalisme t¨¦ capacitat de decidir pol¨ªticament, en substituci¨® fins i tot dels sistemes democr¨¤tics dels pa?sos¡±. En aquest context, ning¨² s¡¯atreveix a fer pron¨°stics sobre els propers 50 anys de CCOO, per¨° Gallego diu que ¡°mentre hi hagi empresaris i treballadors, el sindicalisme seguir¨¤ existint¡±. Ara b¨¦, tal com van les coses, a banda dels treballadors haur¨¤ de defensar tamb¨¦ la democr¨¤cia. Una lluita, en qualsevol cas, que CCOO practica des que el 1964 va n¨¦ixer en una esgl¨¦sia durant la llarga nit del franquisme.