Un missa molt diferent

Fa mig segle, les discretes parets de l¡¯esgl¨¦sia de Sant Medir, al districte de Sants, intentaven dissimular la veritable ra¨® per la qual al voltant de 300 treballadors s¡¯havien donat cita a la seva nau. Van tenir poc ¨¨xit: el lloc estava ple d¡¯agents de la policia secreta. A alg¨² se li va oc¨®rrer agrupar els obrers per f¨¤briques per detectar els infiltrats, que quedarien solts. No van aconseguir desfer-se de tots, per¨° van tirar endavant amb la reuni¨®. Hores despr¨¦s, tres centenars de signatures exigien en un manifest un sou m¨ªnim de 200 pessetes per vuit hores de treball, escala m¨°bil de salaris, llibertat sindical i reconeixement del dret de vaga. Havien nascut les Comissions Obreres de Catalunya.

Aix¨ª recorda Josep Maria Folch, llavors un empleat de 32 anys a Montesa, la hist¨°rica cita de la qual va formar part: ¡°L¡¯esperit de les CCOO era la pluralitat. Era igual que fossis comunista, anarquista, socialista o cat¨°lic. Si eres un treballador, tenies les mateixes dificultats que els altres¡±.

Durant els primers anys de la dictadura, els problemes laborals se solucionaven creant ad hoc i espont¨¤niament comissions d¡¯empleats que negociaven amb l¡¯empresa i es dissolien despr¨¦s. Juan Navarro, membre de la coordinadora que va sorgir aquell 20 de novembre a Sant Medir, havia participat en diverses. ¡°Poc despr¨¦s de comen?ar a treballar en una empresa de motllures, es va organitzar una vaga per reclamar que es paguessin m¨¦s les hores extres. La mare em va prohibir participar-hi. Jo, noiet de 16 anys espantat, i quatre com jo no la vam seguir. Per a mi all¨° va ser una escola: no nom¨¦s no em van apujar la paga, com s¨ª que van fer amb els meus companys, sin¨® que per a aquests era un esquirol¡±, lamenta. L¡¯episodi el va afectar tant que en els conflictes seg¨¹ents va passar a primera l¨ªnia en representaci¨® dels obrers: ¡°Amb el temps, em van deixar de dir esquirol i vaig ser el murci¨¤ revolucionari¡±.

Ni Folch ni Navarro ni cap altre membre hist¨°ric de CCOO van acudir a Sant Medir a veure n¨¦ixer un sindicat. ¡°Comissions Obreres no era una agrupaci¨® sindical ni volia ser-ho. Ho va ser quan no va tenir altra opci¨®. Per¨° va comen?ar com un moviment sociopol¨ªtic amb una estructura molt feble¡±, explica el catedr¨¤tic d¡¯Hist¨°ria Contempor¨¤nia de la UAB Pere Ys¨¤s. ¡°La Llei de Convenis Col¡¤lectius de 1958 crea la necessitat de coordinar-se. A Catalunya hi havia moltes empreses mitjanes a les quals convenien m¨¦s els acords d¡¯¨¤mbit comarcal o provincial. Tot i que era el sindicat franquista qui els negociava, si es volia pressionar, encara que fos de forma externa, calia actuar¡±, diu.

CCOO va publicar al gener de 1965 el seu primer butllet¨ª, amb les reivindicacions de Sant Medir: ¡°Amb jornals que no permeten sin¨® sobreviure, sense possibilitats d¡¯habitatge i espai per als nostres fills, sense escoles suficients..., sense possibilitats de donar-los els mitjans que els permetin salvar-se de ser explotats com nosaltres, se¡¯ns pot retreure que vulguem millorar?¡±.

Les comissions van comen?ar a brollar pel teixit empresarial catal¨¤ fins a dos mesos despr¨¦s, quan van comen?ar les detencions. Els membres de la coordinadora triada a Sant Medir, com Navarro, van ser arrestats poc abans de la manifestaci¨® del 23 de febrer, quan m¨¦s de 3.000 persones convocades per CCOO van protestar davant de la seu del Sindicat Vertical a la Via Laietana. ¡°La Gu¨¤rdia Civil no estava preparada. Era la primera vegada que els feien c¨®rrer des de la dictadura¡±, recorda Folch, que es va haver d¡¯exiliar a Fran?a cinc anys.

El director de l¡¯Arxiu Hist¨°ric de CCOO de Catalunya, Javier T¨¦bar, explica que el moviment no era il¡¤legal ni clandest¨ª, sin¨® ¡°tolerat¡±, i que, despr¨¦s d¡¯aquest primer cop, va recobrar for?a amb les eleccions sindicals de 1966. ¡°Va ser una conseq¨¹¨¨ncia no desitjada. El r¨¨gim va voler revitalitzar el Sindicat Vertical deixant votar els treballadors, i Comissions va utilitzar els comicis per entrar en aquest organisme i defensar-hi postures diferents a les oficials¡±, diu. CCOO va ser prohibida l¡¯any seg¨¹ent pel Tribunal Suprem i va haver d¡¯esperar fins a 1977 a ser legalitzada.

Cinquanta anys despr¨¦s, moviments com Comissions Obreres van aconseguir que els temors que Folch, Navarro i altres centenars de treballadors van plasmar en aquell manifest de la parr¨°quia de Sants no es complissin. Tots dos van aconseguir accedir a un habitatge i enviar els fills a la universitat. Mai van deixar els barris obrers ni les reivindicacions, en les quals encara participen malgrat ser octogenaris.

?