Un lloc per a Catalunya

Poques vegades coincideix en el temps la publicaci¨® d'una s¨¨rie de llibres tan estimulants en els seus planejaments, tan documentats en les seves an¨¤lisis i tan oportuns en les seves propostes que ja s¨®n imprescindibles per establir el marc hist¨°ric, el proc¨¦s pol¨ªtic i les iniciatives juridicoconstitucionals d'un debat necessari, accelerat com sempre per Catalunya, sobre el futur immediat de l'Estat espanyol; un debat dif¨ªcil, complex, que els partits pol¨ªtics es mostren incapa?os d'abordar, encara que en depengui la possibilitat de procedir a una reforma constitucional, condici¨® sense la qual ser¨¤ impossible sortir de la situaci¨® a la qual hem arribat, com a resultat de l'esgotament del pacte constituent del 1978.

Per comen?ar pel principi: Molinero i Ys¨¤s, coneixedors excel¡¤lents de la vida pol¨ªtica catalana i espanyola, han elaborat un minuci¨®s relat dels ¨²ltims anys d'oposici¨® catalana a la dictadura que culminen, despr¨¦s del rebuig del "r¨¨gim especial" ideat pel Govern d'Arias-Fraga, amb el restabliment de la Generalitat un any i escaig abans que es promulgu¨¦s la Constituci¨®. Que l'honorable Tarradellas ja hi fos quan comen?aven els treballs constituents va tenir alguna cosa a veure amb la molt activa implicaci¨®, amb propostes originals i en llargs debats sobre autonomia i autodeterminaci¨®, naci¨® i nacionalitat, unitat i pluralitat, d'un grapat de diputats catalans ¨Cnacionalistes, comunistes, socialistes¨C als quals animava una voluntat de pacte. Prendre nota de la passi¨® i la qualitat d'aquells debats mostra b¨¦ la dist¨¤ncia que interv¨¦ entre un passat en el qual tot estava per construir i un present en el qual ens hem aplicat a destruir-ho gaireb¨¦ tot.

Que l¡¯Estat auton¨°mic t¨¦ els elements fonamentals dels Estats federals europeus ¨¦s l¡¯axioma del qual parteix Eliseo Aja

Voluntat de pacte que el 1978 no es manifestava per primera vegada a Espanya, com b¨¦ sap Roberto Blanco Vald¨¦s, que per respondre a la pregunta que obre el seu laberint ¨Ccom hem arribat a aix¨°?¨C es remunta a "la impossible Rep¨²blica" del 1873 i s'atura en l'Estat ni unitari ni federal, sin¨® integral, de la segona Rep¨²blica, capa? d'integrar, o aix¨° esperaven els constituents del 1931, les diverses demandes d'autonomia arribades de les regions, clar antecedent de la Constituci¨® del 1978 que ha acabat per il¡¤luminar el "sistema federal espanyol". Federal? No en la intenci¨® dels seus fundadors, per¨° s¨ª des del moment en qu¨¨ el proc¨¦s de descentralitzaci¨® pol¨ªtica i administrativa va disc¨®rrer cap a una creixent homogene?tzaci¨® de compet¨¨ncies. I ¨¦s aquest Estat o sistema federal el que s'ha vist sotm¨¨s al doble desafiament nacionalista liderat pel lehendakari Ibarretxe i el seu pla i pel president Mas i el seu proc¨¦s. Davant de la deslleialtat a la Constituci¨® dels quals aquests desafiaments s¨®n prova i resultat, Blanco Vald¨¦s defensa, en to militant per¨° no per aix¨° menys rigor¨®s, la vig¨¨ncia d'un Estat que durant 35 anys ha sabut recon¨¨ixer la pluralitat que hi ha a Espanya en els ¨¤mbits ling¨¹¨ªstics, cultural, educatiu i simb¨°lic.

Que l'Estat auton¨°mic t¨¦ els elements fonamentals dels Estats federals europeus ¨¦s l'axioma del qual parteix Eliseo Aja en la nova i molt oportuna edici¨® del seu ja cl¨¤ssic Estat auton¨°mic, per de seguida assenyalar les difer¨¨ncies estructurals ¨Clleng¨¹es, dret civil, r¨¨gim fiscal¨C que caracteritzen el cas espanyol. Donant per "ineludible" la igualaci¨® competencial culminada el 1992 amb el pacte entre el Govern socialista i l'oposici¨® popular, la reforma proposada amb tot detall per remeiar els defectes, les ambig¨¹itats i les disfuncions acumulats durant aquests anys ser¨¤ la que culmini en sentit federal el cam¨ª empr¨¨s des que Andalusia va agafar la via r¨¤pida per aconseguir la plena autonomia. M¨¦s enll¨¤ d'un canvi de nom per designar la mateixa cosa, la reforma implicaria el reconeixement de les comunitats aut¨°nomes ara existents, un repartiment de compet¨¨ncies clar i concret, la inclusi¨® en la Constituci¨® de les principals regles de finan?ament auton¨°mic, l'articulaci¨® de les relacions intergovernamentals potenciant les confer¨¨ncies i els programes comuns, la consideraci¨® dels estatuts com a normes aprovades definitivament pels Parlaments aut¨°noms, la conversi¨® del Senat en ¨°rgan de tipus federal i, per fer possible tot aix¨°, un concepte de naci¨® en el qual c¨¤piga la complexitat d'Espanya.

Qu¨¨ podr¨ªem inventar que
encara no hagi estat provat en
un segle i mig de plet de Catalunya?

No li falta ra¨®, no obstant aix¨°, a Santiago Mu?oz Machado quan, despr¨¦s de remuntar-se fins a la Guerra de Successi¨®, estendre la mirada a Esc¨°cia i mostrar el seu acord amb la necessitat d'una reforma en sentit federal, adverteix que no seria prou per resoldre el problema de fons al qual s'enfronta avui l'Estat de les autonomies: trobar el lloc de Catalunya en les altres Espanyes, un lloc pel qual es va inventar i va aplicar el c¨¨lebre principi dispositiu dues vegades el segle passat: el 1931, amb la Constituci¨® de la Rep¨²blica, i el 1978, amb la vigent Constituci¨® Espanyola. Dues vegades oposat, dues vegades desertat pels mateixos per als quals s'havia constru?t, qu¨¨ podr¨ªem inventar que no hagi estat provat ja en un segle i mig de plet de Catalunya?

Molinero i Ys¨¤s acabaven el seu recorregut afirmant que sense un gran acord que parteixi de l'acceptaci¨® plena de la "realitat plurinacional espanyola" no hi haur¨¤ res a fer. Si aquesta ¨¦s la clau sobre la qual cal edificar un nou pacte, caldr¨¤ rebobinar la hist¨°ria, almenys des del 2006, per tornar-ho a intentar. I aix¨° ¨¦s, dit amb altres paraules, el que proposa Mu?oz Machado en un poder¨®s exercici d'imaginaci¨® constituent en advocar per una reforma pactada i simult¨¤nia de l'Estatut de Catalunya i de la Constituci¨® espanyola. Pactant les dues reformes, els catalans votarien el seu nou Estatut, que a la manera d'una constituci¨® no podria ser recorregut davant de cap altra inst¨¤ncia, i el conjunt dels espanyols votaria la reformada Constituci¨® espanyola, que incorporaria expressament l'Estatut en el qual els catalans veiessin reconeguda la seva realitat com a naci¨®. I aquest seria el lloc de Catalunya en les altres Espanyes.

La cuesti¨®n catalana. Catalu?a en la transici¨®n espa?ola. Carme Molinero i Pere Ys¨¤s. Cr¨ªtica. Barcelona, 2014. 374 p¨¤gines. 21,90 euros (digital: 12,99).

El laberint territorial espanyol. Del cant¨® de Cartagena al secessionisme catal¨¤. Roberto L. Blanco Vald¨¦s. Alianza. Madrid, 2014. 472 p¨¤gines. 19,50 euros (digital: 14,99).

Estat auton¨°mic i reforma federal. Eliseo Aja. Alianza. Madrid, 2014. 306 p¨¤gines. 24 euros (digital: 15,98).

Catalu?a y las dem¨¢s Espa?as. Santiago Mu?oz Machado. Cr¨ªtica. Barcelona, 2014. 301 p¨¤gines. 21,90 euros (digital: 12,99).