La indestructible superviv¨¨ncia dels restaurants centenaris
Els negocis amb m¨¦s d'un segle de vida arraconen la crisi gr¨¤cies a les idees noves
Una de freda. Una altra de calenta. Si d'una banda des del 2007 a Catalunya han hagut de tancar 11.915 locals de restauraci¨®, tal com revelen els anuaris econ¨°mics de La Caixa del 2013, de l'altra, s¨®n molts els restaurants que han aconseguit superar els obstacles de la crisi i arriben a celebrar, en algun cas fins i tot sobrepassar, el segle de vida.
¡°El punt fort d'un establiment que arribi a complir 100 anys ¨¦s en primer lloc la capacitat que ha demostrat en la seva traject¨°ria per actualitzar-se generaci¨® rere generaci¨®. El manteniment del bon ofici al costat de l'habilitat de renovar-se s¨®n els secrets de tots els restaurants centenaris¡±, assegura el director general del Gremi de Restauraci¨® de Barcelona, Roger Pallarols. De fet, si la crisi econ¨°mica est¨¤ fent tancar molts negocis que nom¨¦s aconsegueixen sobreviure un grapat de temporades, hi ha establiments que fan l'efecte d'haver trobat l'elixir de la vida eterna. Catalunya acull el nombre m¨¦s gran de restaurants centenaris de tot Espanya, arriba a 39 establiments, segons dades del Cercle de Restaurants Centenaris (CRC).
La ra¨® principal que ha afavorit la longevitat de negocis veterans ¨¦s el teixit empresarial de car¨¤cter familiar, tret peculiar indubtable de la majoria dels restaurants catalans. ¡°En uns temps en qu¨¨ la tend¨¨ncia a la globalitzaci¨® atreu sempre m¨¦s novetats, Catalunya demostra que ¨¦s possible innovar sense perdre l'ess¨¨ncia¡±, explica Pallarols que tamb¨¦ subratlla el valor pedag¨°gic d'aquests establiments. ¡°Per part de les administracions p¨²bliques hauria d'existir una sensibilitat particular capa? de fomentar aquests restaurants que, gr¨¤cies als canvis que han viscut al llarg del temps, poden ajudar-nos a explicar millor la nostra hist¨°ria¡±.
Aquesta ¨¦s una selecci¨® de vuit dels restaurants hist¨°rics que realment semblen haver descobert, segle rere segle, la clau per picar l'ullet a la crisi.
Can Culleretes
Fundat el 1786, el segon restaurant m¨¦s antic d'Espanya en un primer moment repartia el menjar per una finestreta. La demanda va anar creixent i es van posar les primeres taules. ¡°L'estructura de l'empresa de car¨¤cter familiar que ha passat de generaci¨® en generaci¨® ¨¦s el gran secret del nostre ¨¨xit¡±, explica Monte Agut, una de les actuals copropiet¨¤ries d'un establiment que encara atresora algunes rajoles origin¨¤ries de finals del segle XVIII.
7 Portes
Inaugurat el 1836 a la Casa Xifr¨¦ de la Barceloneta, es tracta d'un aut¨¨ntic s¨ªmbol de la ciutat comtal, antic punt de trobada de bohemis, artistes i intel¡¤lectuals. ¡°El restaurant va ser dissenyat com un caf¨¨ d'un to d'acord amb els requeriments de l'¨¨poca i va ser el primer local barcelon¨ª amb serveis m¨¦s enll¨¤ del menjar i la beguda¡±, afirma Francesc Sol¨¦ Parellada, propietari del restaurant que encara exhibeix a les parets les signatures d'alguns dels seus clients c¨¨lebres, com ara el cient¨ªfic Alexander Fleming.
La Venta
Als peus del Tibidabo, el 1904, obria les portes un dels centres gastron¨°mics m¨¦s representatius del Noucentisme catal¨¤. Al principi es deia La Vi?a i malgrat innombrables alts i baixos, el restaurant es confirma com un referent de la cuina cl¨¤ssica catalana amb influ¨¨ncies italianes i franceses. ¡°Treballar amb productes de qualitat i actuar honestament s¨®n dos factors imprescindibles per a l'¨¨xit del local¡±, aclareix el propietari Llu¨ªs Vinyes.
Can Sol¨¦
Fundada per Josep Homs el 1903 com a taverna de pescadors, es tracta indubtablement d'un dels espais culinaris m¨¦s populars de Barcelona. ¡°Segur que el fundador de Can Sol¨¦ estaria molt orgull¨®s del recorregut d'aquest restaurant, ja que hem tingut clients procedents d'Austr¨¤lia, Nova Zelanda, l'Am¨¨rica Central, la Xina, el Jap¨®, les Filipines...¡±, explica Josep Maria Garc¨ªa, propietari de Can Sol¨¦ des del 1995.
Can Pineda
Inaugurat fa 110 anys i situat en un antic celler del barri de Poblenou, la decoraci¨® r¨²stica i una cuina de mercat tradicional han convertit Can Pineda en un punt de refer¨¨ncia de l'exquisidesa de la gastronomia t¨ªpica catalana. ¡°Posse?m una marca que cal defensar i difondre no nom¨¦s aqu¨ª a Barcelona i reivindiquem la import¨¤ncia de treballar amb fe i afecte cap als clients¡±, considera el propietari Paco Cuenca.
Pitarra
Era l'any 1890 quan es va inaugurar en ple casc antic de Barcelona aquest restaurant atractiu que va ser tamb¨¦ el lloc on va residir el dramaturg i m¨¤xim representant del teatre rom¨¤ntic catal¨¤ Frederic Soler, m¨¦s conegut com Seraf¨ª Pitarra. ¡°L'¨¨xit del restaurant neix de la uni¨® perfecta entre el bon servei que oferim i les obres de Pitarra¡± assevera Jaume Roig, cap del local, juntament amb el seu germ¨¤ Marc. De fet dins del restaurant el delit art¨ªstic est¨¤ assegurat, gr¨¤cies a col¡¤leccions de fotos d'¨¨poca, a m¨¦s de molts dels records del dramaturg barcelon¨ª.
El Sortidor
Al barri del Poble Sec, a la famosa pla?a del Sortidor, va ser edificat el 1908 l'hom¨°nim restaurant que es va convertir immediatament en un dels llocs emblem¨¤tics de la ciutat, gr¨¤cies tamb¨¦ a un estil inconfusible que evoca els locals bohemis de Par¨ªs a comen?ament del segle XX. El petit restaurant, origin¨¤riament fam¨®s tamb¨¦ pels seus vermuts, conquesta amb la fa?ana modernista original de 1908, les taules de marbre i cadires de fusta.
Gaig
El 1869, any de la seva obertura, es deia la Taberna d¡¯en Gaig. Despr¨¦s de 145 anys es diu simplement Gaig i va rebre una estrella Michelin el 1993. Senzillesa i eleg¨¤ncia es fonen gr¨¤cies a Carles Gaig, primer xef i propietari del restaurant des dels anys 70.
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.