Fundaci¨® catalana a Su?ssa, misteri resolt

Post fata resurgo, ¨¦s a dir, despr¨¦s de la mort ressuscito. Aquesta locuci¨® llatina ¨¦s el nom d¡¯una fundaci¨® registrada el juliol del 2012 a Su?ssa. Post Fata Resurgo est¨¤ inscrita amb la finalitat d¡¯ajudar en pa?sos en vies de desenvolupament tot i que la seva activitat sempre ha estat inexistent. Alguns dels seus patrons s¨®n noms coneguts de la vida empresarial catalana. Entre ells hi ha Santiago Mercad¨¦, president de la immobili¨¤ria Layetana; Javier Arraut, advocat i cunyat de Xavier Trias; Joaquim Boixareu, empresari format en el sector metal¡¤l¨²rgic; Albert Esteve, accionista de Laboratoris Esteve; i Carlo Umberto Bonomi, inversor que ha viscut a cavall de Londres, Mil¨¤ i Barcelona. Amb aquesta informaci¨®, les sospites semblen inevitables, per¨° la realitat va m¨¦s enll¨¤, i per a b¨¦.

Quan el diari El Mundo va publicar aquest octubre que l¡¯alcalde de Barcelona, Xavier Trias, tenia diners a Su?ssa, i que era el ministre de l¡¯Interior qui ho assegurava als directors dels mitjans, segons va denunciar Trias, els periodistes es van posar a investigar: qu¨¨ hi havia de cert en tot aix¨°? Hi ha altres familiars de l¡¯alcalde implicats en un possible frau fiscal? Per exemple, el seu fill gran, Xavier Trias Arraut, va ser directiu a Europraxis, la consultora que presidia Josep Pujol Ferrusola i que es va vendre el 2001 a Indra. Aquesta operaci¨® ha estat investigada per la Unitat de Delictes Fiscals (UDEF). Just despr¨¦s de l¡¯adquisici¨® d¡¯Europraxis, Indra va rebre importants contractes de la Generalitat. Xavier Trias Arraut treballa avui a Indra. Altres familiars directes de l¡¯alcalde treballen al bufet d¡¯advocats de Javier Arraut. Germ¨¤ de la dona de Trias, Arraut apareixia com a patr¨® d¡¯una misteriosa fundaci¨® domiciliada al municipi su¨ªs de Poschiavo. Els noms que acompanyen Arraut al patronat de Post Fata Resurgo s¨®n de gran volada. Boixareu, en concret, havia aparegut als titulars del cas N¨®os com a imputat. El seu advocat era Arraut.

Fundacions amb i sense ¨¤nim de lucre

Els mateixos patrons de Post Fata Resurgo havien constitu?t a finals del 2011 a Barcelona la Fundaci¨® Juan Ribas Araquistain. La fundaci¨® Ribas Araquistain s¨ª que ha participat en programes d¡¯investigaci¨® de l¡¯Hospital Sant Joan de D¨¦u, del qual n¡¯¨¦s entitat col¡¤laboradora. Per¨° quina ¨¦s la finalitat de la fundaci¨® a Su?ssa? Un portaveu de l¡¯Ag¨¨ncia Tribut¨¤ria informa que en aquest pa¨ªs, com en altres paradisos fiscals, hi ha dues menes de fundacions, les privades ¡ªper gestionar patrimoni familiar amb voluntat d¡¯obtenir benefici fiscal¡ª?i les p¨²bliques ¡ªque actuen sense ¨¤nim de lucre i per al b¨¦ p¨²blic¡ª. Post Fata Resurgo ¨¦s una fundaci¨® p¨²blica. Des de l¡¯Ag¨¨ncia Tribut¨¤ria confirmen que en molts casos s¨®n fundacions constitu?des per traslladar diners a Su?ssa o per recuperar diners en comptes su?ssos, sense que cap de les dues opcions siguin d¡¯entrada il¡¤legals: ¡°El que pot ser il¡¤legal ¨¦s l¡¯origen dels diners¡±.

Fins a 30 milions d¡¯euros

Ribas Araquistain ¨¦s la clau per resoldre l¡¯entrellat. Ribas Araquistain va morir el 2010 als 50 anys. La fundaci¨® de Barcelona ha de gestionar el seu patrimoni per a accions ben¨¨fiques. Al mateix temps es va constituir una societat dels immobles propietat de Ribas Araquistain. Juan Ribas Araquistain era fill de Rom¨¢n Ribas Anfruns, creador d¡¯empreses com l¡¯asseguradora Alba, la concession¨¤ria d¡¯autom¨°bils Mistral o la constructora Brycsa. Dels beneficis d¡¯aquell conglomerat avui desaparegut, Ribas Araquistain hauria heretat uns actius immobiliaris valorats en uns 25 milions d¡¯euros, segons explica Javier Arraut. El patrimoni de Ribas Araquistain podria ascendir fins als 30 milions d¡¯euros, afegeix Arraut.

Ribas Araquistain va morir d¡¯un tipus estrany de c¨¤ncer cerebral. No tenia fills i va nomenar hereus testamentals un grup dels seus millors amics. La import¨¤ncia de Su?ssa ¨¦s perqu¨¨ ell era ciutad¨¤ su¨ªs, hi havia residit durant d¨¨cades. Ribas Araquistain tamb¨¦ va deixar escrit que volia ajudar econ¨°micament un dels metges que van provar de curar-lo a Su?ssa. A m¨¦s, les societats que gestionaven el seu patrimoni immobiliari a Espanya estaven establertes a Su?ssa. El testament indica que els 25 o 30 milions d¡¯euros han de ser destinats a accions ben¨¨fiques a Espanya, Su?ssa i It¨¤lia. La fundaci¨® ha de dirigir tamb¨¦ la seva activitat a It¨¤lia pels forts vincles personals que Ribas Araquistain tenia en aquest pa¨ªs.

Arraut aclareix que la inactivitat de Post Fata Resurgo es deu a les negociacions amb les autoritats su?sses sobre la imposici¨® fiscal a la qual ha de fer front la fundaci¨®. En concret, les autoritats fiscals su?sses volen que la fundaci¨® pagui un 10% d¡¯impostos. ¡°La majoria del patrimoni ¨¦s a Espanya, per¨° les societats propiet¨¤ries s¨®n a Su?ssa i els su?ssos volen que els impostos d¡¯aquests actius siguin els de Su?ssa¡±, resumeix Arraut.

El testament de Ribas Araquistain estableix que la seu de la fundaci¨® ha de ser al lloc m¨¦s adient per invertir el m¨¤xim possible del patrimoni en accions ben¨¨fiques. Arraut comenta que si no s¡¯arriba a un acord amb les autoritats su?sses per evitar una pressi¨® fiscal del 10%, podrien traslladar la fundaci¨® a Barcelona. Pel que fa a les inversions, la l¨°gica indica que com a m¨ªnim 10 milions d¡¯euros es destinarien a la recerca m¨¨dica de projectes a Espanya. Arraut assegura que ell i la resta de companys catalans a la fundaci¨® lluitaran perqu¨¨ la xifra sigui superior, perqu¨¨ ¨¦s a Barcelona on tenen m¨¦s contactes m¨¨dics, i cita fins a tres vegades el nom de l¡¯onc¨°leg Josep Baselga. La previsi¨® ¨¦s que es dissolgui la fundaci¨® un cop s¡¯hagi venut tot el patrimoni i invertit tots els beneficis.