La m¨°mia conservava les joies d¡¯or

La brillantor de l'or que va enlluernar Carter i lord Carnarvon es reflecteix ara en els ulls de l'equip que dirigeix la sevillana Myriam Seco i que treballa al Temple de Milions d'Anys de Tutmosis III a Luxor. Els objectes que han sortit a la llum i que han tornat a brillar sota el sol d'Egipte despr¨¦s de gaireb¨¦ quatre mil anys no s¨®n tan portentosos com els de la tomba de Tutankamon sin¨® nom¨¦s una petita col¡¤lecci¨® d'orfebreria, unes polseretes i un collaret amb un penjoll, per¨° estan fets del mateix material, la carn dels d¨¦us, l'or. ¡°Una meravella de joies!¡±, descriu amb excitaci¨® l'egipt¨°loga espanyola. ¡°Les hem trobat en una de les tombes que se situen sota el temple de Tutmosis III, la n¨²mero XIV, la primera que excavem en aquesta setena campanya arqueol¨°gica i que es troba sota el que era la sala hip¨°stila del temple¡±.

Seco, que dirigeix les tasques d'excavaci¨®, conservaci¨® i restauraci¨® de l'important monument a la riba oest del Nil, explica que la cer¨¤mica apareguda ha perm¨¨s datar la tomba a l'Imperi Mitj¨¤ (del 2050 al 1750 abans de Crist).

Els treballs a les tombes de la necr¨°poli situada sota el temple funerari de Tutmosis III van comen?ar el 15 d'octubre passat en la nova campanya, un dels objectius de la qual era netejar i protegir les sepultures localitzades pr¨¨viament per georadar. En acabar la neteja de la tomba XIV, saquejada en l'antiguitat, els arque¨°legs van observar que en una de les cambres s'havia enfonsat bona part del sostre, cosa que podria significar que els lladres no havien accedit a aquesta zona. ¡°No ens equivoc¨¤vem¡±, continua Myriam Seco. ¡°Un gran bloc de pedra, que havia caigut abans que la tomba fos profanada, havia aixafat un sarc¨°fag amb tot el seu contingut. D'aquesta manera s'havia evitat el robatori dels objectes preciosos que portava la m¨°mia que estava al seu interior¡±. En retirar el bloc, els investigadors van trobar restes del sarc¨°fag i una m¨°mia totalment destrossada que, no obstant aix¨°, conservava les joies amb les quals havia estat enterrada.

La dama de les joies, diu l'egipt¨°loga, ¡°pertanyia sens dubte a una classe social alta i va ser sepultada amb un penjoll de pedres semiprecioses i cilindres d'or que acabava a m¨¦s en una gran petxina d'or delicadament treballada¡±. A m¨¦s, a cada canell portava una polsera d'or composta de dos fils entrella?ats, i una turmellera de plata similar a les polseres en cada turmell. La petxina i les polseres d'or van apar¨¨ixer en bon estat mentre que les turmelleres de plata estan molt deteriorades.

Myriam Seco destaca que la troballa confirma la import¨¤ncia de la necr¨°poli situada sota el temple de Tutmosis III, on, segons l'estudiosa, van ser enterrades personalitats importants de l'Imperi Mitj¨¤ al costat de les seves fam¨ªlies.

En la campanya del 2013 es va descobrir una altra tomba, la XI, amb restes de l'aixovar funerari i el sarc¨°fag de fusta d'un personatge anomenat Ikery. La tomba, saquejada i reutilitzada, contenia ossos de fins a 17 persones i trossos de maquetes de fusta, vasos canopis i estatuetes, aix¨ª com una vintena de fragments de ganivets m¨¤gics d'ivori.

El projecte d'excavaci¨®, restauraci¨® i posada en valor del temple funerari del fara¨® Tutmosis III va comen?ar l'any 2008 i ¨¦s fruit de la cooperaci¨® entre el Servei d'Antiguitats Eg¨ªpcies i l'Acad¨¨mia de Belles Arts de Sevilla.

L'equip est¨¤ dirigit per la dra. Myriam Seco ?lvarez i el dr. Nur Abd el Gafar Mohamed. Tots dos coordinen les investigacions al Temple de Milions d'Anys d'un dels faraons m¨¦s importants que va tenir Egipte, considerat com el Napole¨® egipci.

Des dels primers moments el projecte ha rebut el suport de l'ambaixada d'Espanya al Caire i est¨¤ patrocinat per la Fundaci¨® Bot¨ªn, Banc de Santander i Cemex.