¡°Aix¨° de Catalunya no s'arregla amb legions sin¨® amb ponts¡±

C¨¨sar estaria content: una altra de romans. Despr¨¦s que l'any passat la novel¡¤lista brit¨¤nica Lindsey Davis guany¨¦s el primer Premi Internacional de Novel¡¤la Hist¨°rica Barcino, que concedeix l'Ajuntament de Barcelona, la segona edici¨® del premi ha recaigut en un altre popular escriptor de novel¡¤les de romans, Santiago Posteguillo (Val¨¨ncia, 1967). Posteguillo ¨¦s autor de sengles trilogies sobre Escipi¨® Afric¨¤ ¡ªun dels grans ¨¨xits del g¨¨nere al nostre pa¨ªs¡ª i Traj¨¤ (el tercer lliurament del qual arribar¨¤ aquesta tardor o a principis del proper any). Professor de Literatura a la Universitat Jaume I, obs¨¦s de la divulgaci¨® cultural i home definitivament simp¨¤tic, l'escriptor va rebre ahir el guard¨® al Sal¨® de Cent de l'Ajuntament, en el marc de la trobada Barcelona Novel¡¤la Hist¨°rica que s'est¨¤ desenvolupant aquesta setmana.

Poc abans aquest diari el va atrapar mentre admirava ¡ªcom no¡ª les muralles romanes i l'aq¨¹educte de la vella Barcino i el va portar fins a la ganiveteria del carrer del Carme on subministren estupendes reproduccions d'espases, cascos i escuts de les legions per als amants de la reconstrucci¨® hist¨°rica. Posteguillo es va avenir a encasquetar-se un casc rom¨¤ i sostenir un rutilant escut de parada (el de legionari no es podia treure de l'aparador) i posar amb ells. ¡°M'ha commogut que em premi?n despr¨¦s de Lindsey Davis¡±, comentava component un guerrer francament millorable. ¡°Ella ¨¦s un gran nom internacional de la novel¡¤la hist¨°rica i l'admiro molt¡±.

Que el premi repeteixi en la seva segona edici¨® amb un novel¡¤lista de romans li sembla singular per¨° recorda que ¡°hi ha alguns ¨¤mbits amb m¨¦s ¨¨xit en el g¨¨nere com Egipte, l'edat mitjana o Roma i ¨¦s normal que es torni a premiar alg¨² que escriu sobre el mateix. En els propers trenta anys segur que els romans tornen a estar presents almenys sis o set vegades¡±. De Barcino diu que no la coneix gaire, encara que s'hi est¨¤ esfor?ant molt en aquesta visita, i que no descarta fer-la apar¨¨ixer en una de les seves novel¡¤les, ¡°per exemple com a lloc de naixement d'un personatge¡±. Li assenyalo que no hauria estat malament recordar en el seu Circo M¨¢ximo (Planeta 2013) al nostre gran patr¨® d'escuderia de quadrigues, el patrici de Barcino Luci Minici Natal, i riu de bona gana.

Em commou que em premi?n despr¨¦s de Lindsey Davis

Posteguillo havia de participar avui en una taula rodona al Born CC amb Simon Scarrow, l'autor de l'estupenda s¨¨rie de novel¡¤les de Cato i Macro (Edhasa). Per¨° Scarrow ¡°ha causat baixa¡±, per una operaci¨® i el substitueix Ross Leckie, que ha publicat tamb¨¦ a Edhasa una trilogia (precisament) sobre Cartago. Ser¨¤ una trobada Roma contra Cartago? ¡°?s una idea, ho enfocar¨¦ aix¨ª¡±, respon Posteguillo fixant-se en una bonica spatha de cavalleria, ¡°agafarem armament, encara que amb els meus llibres ja ¨¦s suficient¡±, continua esgrimint un volumin¨®s exemplar de Circo M¨¢ximo, ¡°contundent com una pedra del mur d'Adri¨¤¡±. El tema anunciat ¨¦s L'heroi rom¨¤. ¡°?s un tema molt ampli. Podem parlar de Traj¨¤ i les seves hero?citats militars per¨° tamb¨¦ administratives, com fer que els corruptes retornessin els diners que havien robat¡±. Vaja, no s¨®n els seus herois Muci Escevola, que va tractar de matar Porsena, o Curtius que quan es va obrir un forat al F¨°rum i els ¨¤ugurs van anunciar que Roma havia de sacrificar el millor que tingu¨¦s es va llan?ar ell mateix amb armadura i cavall (per¨° sense mod¨¨stia)? ¡°No, hahaha, els meus preferits s¨®n els Gracos, que van intentar el repartiment de la terra i van ser assassinats, aquest tipus d'herois s¨®n m

¨¦s els meus. Traj¨¤ tamb¨¦ va ser heroi militar, en la tercera part de la trilogia que li dedico, i que estic escrivint, li veurem creuar l'Eufrates amb el seu ex¨¨rcit per venjar Craso (del qual deriva aix¨° de cras error, clar) i les seves legions. Per endinsar-se en territori Traj¨¤ va haver de v¨¨ncer el temor dels seus homes¡±.

Li pregunto de prop pel sobiranisme. Com haurien reaccionat els romans? ¡°Malament, nom¨¦s coneixien un sobiranisme que era el seu. Aix¨° de Catalunya no s'arregla per descomptat amb legions, sin¨® amb una altra cosa tamb¨¦ molt romana: ponts¡±.

Traj¨¤ va fer que els corruptes retornessin els diners robats

Posteguillo t¨¦ una altra faceta d'escriptor que s¨®n els assajos literaris, com el recentment publicat? La sangre de los libros (Planeta). ¡°?s una altra vena, una tasca quixotesca que m'he imposat de tractar de divulgar la hist¨°ria de la literatura¡±.

El novel¡¤lista diu que ell no ¨¦s com el robust Scarrow que s'ha entrenat en els usos armament¨ªstics dels romans amb grups de reconstrucci¨® hist¨°rica. ¡°He provat algunes coses, per¨° Simon ¨¦s m¨¦s batallador¡±, sospira, ¡°la nostra difer¨¨ncia de f¨ªsic ho diu tot¡±.

En el marc de la setmana de novel¡¤la hist¨°rica s'ha realitzat un debat sobre el sexe a Roma. ¡°No em van convidar, em sento discriminat!¡±, bromeja, i recorda, ja de deb¨°, que el sexe ¡°va ser una arma de poder en l'antiguitat, com demostren Cleopatra o Sofonisba, que va seduir tants reis n¨²mides¡±. Sense sortir del sexe (!), Posteguillo explica el curi¨®s cas de les spintriae, les monedes o fitxes per a bordells, que tenien representacions de pr¨¤ctiques sexuals (fel¡¤laci¨®, penetraci¨® anal, etc¨¨tera) i es creu que les usaven els soldats per demanar (i pagar) serveis sense haver de donar explicacions. Que interessant ¨¦s l'antiguitat quan ell l'explica!