¡°Mas no t¨¦ sortides. ?s Rajoy qui ha de facilitar-les¡±

El president del PNB, Andoni Ortuzar, en els seus freq¨¹ents contactes amb els dirigents de CiU, constata el canvi d'actitud cap a l'Estat que s'ha produ?t en pocs anys a Catalunya. ¡°Abans als nacionalistes bascos ens sorprenia el llenguatge amb qu¨¨ parlaven de naci¨® referint-se a Espanya, sentint-se'n part. Ara parlen d''ells i nosaltres' i transmeten un gran ressentiment. S'ha produ?t un canvi radical¡±, assenyala Ortuzar.

El l¨ªder del PNB atribueix aquesta desafecci¨® al fet que ¡°des de les institucions centrals, sobretot des del Govern, s'ha estat molt incisiu contra Catalunya. Se li ha tancat la porta una vegada rere l'altra, i aix¨° ha generat anticossos en molts catalans contra Espanya¡±. Creu que l'origen de la crisi actual radica en el tractament a la reforma de l'Estatut, des de la ¡°promesa benintencionada i incomplerta¡± de Zapatero d'acatar el text que vingu¨¦s del Parlament de Catalunya, passant pel recurs de Rajoy contra aquest Estatut i la sent¨¨ncia del Tribunal Constitucional del 2010, que va retallar una llei aprovada pels catalans en un refer¨¨ndum.

Davant la gravetat del moment ¡ªla pseudoconsulta i la querella contra el president de la Generalitat, Artur Mas¡ª Ortuzar respon que el PNB ¡°no tindria problemes per fer una tasca d'intermediaci¨®¡±, per¨° considera que ¡°la clau est¨¤ en la voluntat pol¨ªtica i ¨¦s Mariano Rajoy qui ha de canviar d'actitud¡±: ¡°Mas no t¨¦ sortides. O segueix en l'onada sobiranista o dimiteix. ?s Rajoy qui ha de facilitar-li les sortides¡±.

Creu que, davant la proximitat de les eleccions, a curt termini ¡°no es produiran grans esdeveniments¡± i tem que ¡°el Govern del PP utilitzi el conflicte amb la Generalitat per aconseguir vots en altres punts d'Espanya, com ha passat altres vegades¡±.

El president del PNB creu que una possible sortida a aquesta situaci¨® passa per una reforma constitucional, per una tercera via en determinades condicions. Per¨° pr¨¨viament, ¡°cal estroncar les ferides, recuperar els afectes trencats a Catalunya¡±, un esfor? que ha de recaure en les institucions centrals, sobretot, en el Govern i Rajoy.

Sobre la reforma constitucional, admet que en va conversar llargament quan Alfredo P¨¦rez Rubalcaba era secretari general del PSOE, i ho far¨¤ amb Pedro S¨¢nchez. Assegura que ¡°el PNB, encara que es va abstenir en la Constituci¨® del 1978, ha d'estar en aquesta reforma, que ha de ser molt oberta i menys condicionada que la del 1978, amena?ada pels sabres¡±. Creu que ¡°la reforma ser¨¤ m¨¦s ¨²til per organitzar l'Estat espanyol que per resoldre els problemes basc i catal¨¤, per¨° seria ¨²til per a aix¨° ¨²ltim si se super¨¦s el caf¨¨ per a tots de la Transici¨®¡±.

Plantejarem el blindatge de compet¨¨ncies en el nou Estatut

Respecte a l'organitzaci¨® de l'Estat, li sembla fonamental que les institucions no siguin dependents, com ho han estat i ho s¨®n, del poder pol¨ªtic, que ¡°ha llastrat el funcionament democr¨¤tic¡±. ¡°No ha estat culpa de la Constituci¨®, sin¨® de la utilitzaci¨® de mecanismes de control pol¨ªtic. Institucions clau, com el Tribunal Constitucional, han dep¨¨s excessivament del poder pol¨ªtic, cosa que ha afeblit els estatuts avalant les lleis de bases de manera abusiva. Ha estat aquest tribunal el que ha fet el desenvolupament auton¨°mic i el Govern central ha utilitzat la legislaci¨® europea per recentralitzar l'Estat. Aix¨° ho patim, especialment, Catalunya i Euskadi. En aquest moment, el Govern basc t¨¦ m¨¦s de 30 recursos interposats per invasi¨® de compet¨¨ncies i n'hi ha una pila m¨¦s del Govern central contra el basc¡±.

Una reforma constitucional que fos satisfact¨°ria per a Catalunya i Euskadi hauria de passar per ¡°actuar en conseq¨¹¨¨ncia amb el seu reconeixement com a nacionalitats que apunta la Constituci¨® del 1978. Per qu¨¨ no es parla clar en una reforma i es reconeix que aquestes nacionalitats s¨®n Catalunya i Euskadi?¡±, assenyala el l¨ªder del PNB. ¡°El blindatge de les seves compet¨¨ncies auton¨°miques seria una de les conseq¨¹¨¨ncies per la qual el desenvolupament auton¨°mic no ha d'estar sotm¨¨s a la indefensi¨® i a l'arbitri del Govern central de torn¡±. Aquest blindatge, recorda Ortuzar, el t¨¦ el concert econ¨°mic basc, de tal manera que ¡°mentre no hi ha acord amb el Govern central ning¨² imposa una soluci¨® a ning¨²¡±.

La reforma de la Constituci¨® seria ¨²til si se super¨¦s el 'caf¨¨ per a tots'

En aquest sentit, el PNB juga tamb¨¦ en un altre tauler, que ¨¦s la pon¨¨ncia de la reforma de l'Estatut de Gernika, constitu?da al Parlament basc fa un any. ¡°Tant si ho recull una reforma constitucional com si no, en la pon¨¨ncia del nou Estatut plantejarem el blindatge de les compet¨¨ncies, aplicant la f¨®rmula de bilateralitat del concert econ¨°mic, emparada per la disposici¨® addicional de la Constituci¨® que reconeix els drets hist¨°rics del Pa¨ªs Basc¡±.

La cirereta d'aquesta reforma podia ser el reconeixement d'alguna forma de consulta, assenyala Ortuzar. ¡°No cal tenir por. No es tracta de la possibilitat de votar la secessi¨®. Es pot votar l'ampliaci¨® de l'autogovern, que ¨¦s el que pretenem fer amb la renovaci¨® de l'Estatut basc¡± de cara al 2016.

El Tribunal Constitucional ha dep¨¨s molt del poder pol¨ªtic

Ortuzar veu complicat que la reforma constitucional pugui satisfer les aspiracions del nacionalisme catal¨¤ i basc perqu¨¨ ¡°s¨®n molts els obstacles a superar¡±. Un dels m¨¦s importants seria la pressi¨® dels barons auton¨°mics, especialment a Andalusia per al PSOE i a Madrid i Val¨¨ncia per al PP, per no recon¨¨ixer les singularitats catalana i basca. No obstant aix¨°, insisteix que el PNB vol ¡°ser aqu¨ª, en la reforma constitucional que s'haur¨¤ de fer, tard o d'hora¡±.

Calcula que fins que se celebrin les eleccions generals del 2015 ¡°no hi haur¨¤ esdeveniments¡± en aquesta mat¨¨ria a Espanya. Quant al calendari basc, preveu que, despr¨¦s de les eleccions municipals de maig, el Parlament basc tractar¨¤ de buscar l'acord intern sobre el nou Estatut.