Art entre el llit i la Thermomix

Dos amics organitzen dues exposicions m¨¦s que ¨ªntimes, privades. Una s¡¯estrena aquest vespre a La Plataforma, al Poblenou: l¡¯il¡¤lustrador Juanjo S¨¢ez recull dibuixos inspirats en la seva experi¨¨ncia amorosa ¨Cque ¨¦s m¨¦s extensa que les Mem¨°ries de la II Guerra Mundial de Churchill¨C. L¡¯exposici¨® es titula Busco una n¨°via, i no ¨¦s broma que la busca. L¡¯altra exposici¨® ¨¦s en un habitatge particular: al menjador, a la sala d¡¯estar, al traster. ?s la casa del consultor cultural Xavier Fina. L¡¯obra ¨¦s la casa en si mateixa i com ha canviat amb una reforma i una mudan?a. L¡¯experiment, de Cristina Calder¨®n, ¨¦s ple de simbolisme i acci¨®.

Els cal?otets del dibuixant

L¡¯exposici¨® de S¨¢ez va comen?ar fa uns mesos, quan la seva darrera parella va voler tornar-li un joc de roba interior que s¡¯havia deixat al seu apartament. La noia va rentar la roba i la va planxar, per¨° S¨¢ez no tornava les trucades i la noia va decidir lliurar les despulles de la relaci¨® a Javi Royo, amic de S¨¢ez. Ell, conscient de la convulsa vida sentimental del dibuixant, per elevar-li l¡¯autoestima va anunciar que els cal?otets serien subhastats. L¡¯inter¨¨s que va despertar la subhasta va ser gran i S¨¢ez va considerar que una exposici¨® seria millor que vendre uns cal?otets.

A Busco una n¨°via trobareu el tra? infantil de S¨¢ez aplicat a escenes de sexe, a l¡¯erotisme per¨° sobretot a les reflexions de S¨¢ez sobre la soledat. Les meditacions escrites de S¨¢ez s¨®n sovint imprescindibles: ¡°?s molt dif¨ªcil no estimar, encara que nom¨¦s sigui una miqueta, alg¨² que has vist dormir¡±.

L¡¯altra casa

Cristina Calder¨®n va ser testimoni dels dos anys de reformes a la casa de la fam¨ªlia Fina, un antic establiment comercial de 300 metres quadrats al carrer Sant Llu¨ªs de Gr¨¤cia. Durant aquest temps fotografiava o filmava les obres, les trobades familiars, la mudan?a. L'altra casa ¨¦s l¡¯exposici¨® que retrata com la vida canvia entre les parets de l¡¯establiment, ara habitatge. La mostra s¡¯ha muntat al mateix espai on es van produir els fets. Es pot visitar divendres, dissabte i diumenge, entre les cinc i les vuit de la tarda. Si s¡¯hi vol anar entre setmana, cal demanar-ho a l¡¯artista. El resultat ¨¦s un experiment que t¡¯interpel¡¤la a cada rac¨®, entre els fills de Fina fent els deures al sof¨¤, amb un mural en blanc i negre que mostra com era l¡¯espai, confrontant-lo a com ¨¦s ara, amb la Thermomix i un pot de Bisolvon a la cantonada que fa la cuina.

Hi ha peces especialment merit¨°ries. Quatre filmacions que retraten l¡¯anar i venir d¡¯operaris, de familiars i amics, es projecten entre caixes de mudances o ferralla. Calder¨®n tamb¨¦ ha creat un collage gegant¨ª elaborat amb diverses fotografies del mateix espai sobreposades, per¨° fetes en diferents moments. Aix¨ª aconsegueix que en un sol pla vegis l¡¯evoluci¨® fragmentada del lloc.

Les corals melan¨¨sies

Al collage apareix un dels objectes clau de L'altra casa: una escala de fusta que van improvisar uns manobres romanesos amb les fustes d¡¯un somier vell. L¡¯escala va desapar¨¨ixer per¨° Calder¨®n, fascinada per la creaci¨®, la va reproduir id¨¨ntica a petita escala, amb les mateixes taques de pintura. La figura, com un t¨°tem, est¨¤ col¡¤locada en un prestatge il¡¤luminat. Potser perqu¨¨ aquests dies estic obsessionat amb la s¨¨rie, la petita escala de fusta em recorda els fetitxes de branques de l¡¯assass¨ª de True Detective. El m¨¦s interessant ¨¦s que a la paret on hi ha aquesta mena d¡¯ofrena alg¨² va escriure un missatge m¨¦s enigm¨¤tic que True Detective: ¡°the melanesian choirs¡±, les corals melan¨¨sies. Els melanesis s¨®n una ¨¨tnia del Pac¨ªfic, entre Austr¨¤lia i la Polin¨¨sia. Els cors melanesis m¨¦s famosos en la cultura de masses s¨®n els de la pel¡¤l¨ªcula b¨¨l¡¤lica The red fine line. La casa, com la selva, es mant¨¦ en el temps mentre nosaltres anem passant. Fos quina fos la finalitat de la guixada, els cors melanesis s¨®n la cirereta de l¡¯exposici¨®.