Els ¨¤lter ego de Messi

Fa temps que Lionel Messi truca a les portes d'un cel futbol¨ªstic en qu¨¨ ja estan gravats els noms de Di St¨¦fano, Pel¨¦, Cruyff i Maradona. No es conforma a asseure-s'hi al costat. ?s un depredador que polvoritza tots els r¨¨cords que se li posen davant. Ha tornat a demostrar-ho. Als 27 anys, es consagra com el m¨¤xim golejador de la Lliga i posa color a les mem¨°ries en blanc i negre.

Erico, l'heroi de Di St¨¦fano

¡°Erico ¨¦s diferent a tot el que vaig veure. Un jugador notable¡±. Aix¨ª definia Alfredo Di St¨¦fano el seu heroi de la inf¨¤ncia: Arsenio Erico. Va n¨¦ixer a Asunci¨®n, al Paraguai el 30 de mar? del 1915, i amb 15 anys ja havia debutat a Primera Divisi¨®. Amb la Guerra del Chaco (conflicte b¨¨l¡¤lic entre el Paraguai i Bol¨ªvia) en flames, Erico, encara imberbe per agafar armes, va fer una gira per l'Argentina amb la selecci¨® de la Creu Roja per recaptar fons. A Buenos Aires van quedar captivats del poder golejador que tenia. L'Independiente de Avellaneda va pescar un dels seus m¨¤xims ¨ªdols. Entre el 1934 i el 1942, el Saltar¨ªn Rojo?va signar 293 gols en 325 partits que el coronen com el m¨¤xim artiller de la hist¨°ria de la lliga argentina.

El paio saltava sense agafar impuls i el cap sempre li arribava m¨¦s amunt que les mans del porter¡±, va descriure Eduardo Galeano a Erico

¡°Englobava, sense exagerar, les quatre lletres de la paraula crac. Un malabarista de circ, un artista. Tenia un salt ¨²nic i valia la pena comprar una entrada per veure'l jugar¡±, assegurava Di St¨¦fano, que creuava el Puente Avellaneda des de Barracas per veure jugar el seu ¨ªdol amb la samarreta de l'lndependiente. ¡°Tenia secrets amagats al cos. El paio saltava sense agafar impuls i el cap li arribava sempre m¨¦s amunt que les mans del porter¡±, aix¨ª va descriure el davanter centre paraguai¨¤ Eduardo Galeano al seu llibre F¨²tbol a sol y a sombra. Les porteries de les Copes del M¨®n es van quedar ¨°rfenes dels seus gols. L'Argentina, durant la recerca de refor?ar la seva davantera per al Mundial de Fran?a del 1938, va intentar seduir-lo. Per¨° Erico els va contestar: ¡°No, gr¨¤cies; jo s¨®c paraguai¨¤¡±.

La ¡°m¨¤ de D¨¦u¡± de Pioli

¡°Un gol frutto anche dell¡¯istinto¡±. Diego Maradona no va ser el primer a engalipar els anglesos amb un gol il¡¤legal amb la m¨¤. ¡°Vaig veure que de cap no hi arribava i, llavors, vaig donar un cop de puny a la pilota. L'¨¤rbitre alemany, Bauwens, el va donar per bo¡±. Amb aquestes paraules, i amb menys eloq¨¹¨¨ncia que El Pelusa, va resumir Silvio Piola (Pavia, 1913), la seva diana amb la m¨¤ davant d'Anglaterra en un partit amist¨®s el 1939. Una jugada que, el 2007, tamb¨¦ va emular Messi, quan va fer el mateix amb la m¨¤ durant el derbi contra l'Espanyol. Els llibres oficials expliquen que Piola va marcar 274 dianes en 537 partits amb les samarretes del Pro Vercelli, el Lazio, el Torino, el Juventus i el Novara Calcio, entre el 1930 i el 1954. No obstant aix¨°, els fonamentalistes de gol tamb¨¦ li sumen els 16 que va fer durant la temporada 1945-1946, que es va disputar despr¨¦s de la Segona Guerra Mundial i que no es considera oficial.

¡°Encara no s¨¦ si Silvio ¨¦s esquerr¨¤ o dret¨¤, perqu¨¨ xuta igual de b¨¦ amb les dues cames. Per¨° el millor d'ell ¨¦s la capacitat que t¨¦ de lluir-se a les jugades acrob¨¤tiques, com les xilenes¡±, va descriure Vittorio Pozzo, entrenador campi¨® del m¨®n amb It¨¤lia el 1934 i el 1938. Amb la selecci¨® italiana va anotar 30 gols i fins que Alessandro Costacurta, el 2007 i amb 41 anys, va marcar de penal davant de l'Udinese, Piola ostentava el registre del cannonieri m¨¦s longeu del calcio, amb 40 anys i sis mesos.

Onnis, ¡°limitat s¨ª, per¨° molt intel¡¤ligent¡±

¡°Com podia ser el golejador de la Ligue 1 si a Fran?a hi jugava Onnis¡±, explica Michel Platini. Delio El Tano Onnis va n¨¦ixer el 1948 a It¨¤lia, per¨° amb tres anys la seva fam¨ªlia va emigrar a Buenos Aires. ¡°El Stade de Reims va venir a l'Argentina a buscar el Mono Obberti. Per¨° com que la seva dona no va voler viatjar, em van fitxar a mi¡±, recorda el m¨¤xim buteur de la lliga francesa, amb 299 gols en 449 partits, entre els anys 1971 i 1986. ¡°Vaig tancar els ulls i vaig dir: 'Som-hi'. Abans no era com ara, que molts jugadors v¨¦nen a Europa. Els primers tres mesos a Fran?a m'ho vaig passar malament, i em gastava tots els diners que cobrava trucant per tel¨¨fon al meu pare¡±, explica Onnis a EL PA?S.

Com podia ser el golejador de la 'Ligue 1'?si a Fran?a hi jugava Onnis¡±

Michel Platini

¡°Jo sempre vaig pensar que era un limitat, perqu¨¨ t¨¨cnicament no era gens virtu¨®s. I en un moment de la meva vida em vaig dir: ¡®Tano, per¨° si has fet molts gols'¡±, assegura Onnis amb m¨¦s honestedat que falsa mod¨¨stia. ¡°Recordo que un dia va venir un seguidor a la sortida del camp i em va dir: ¡®Et felicito, no corres ni un metre sense saber per qu¨¨ ho fas'. Aquesta va ser la floreta m¨¦s gran que vaig rebre a la meva vida¡±, afegeix el davanter centre. I remata, com si encara fos a l'¨¤rea: ¡°Aix¨° resumeix la meva vida al futbol. Limitat s¨ª, per¨° molt intel¡¤ligent¡±.

Uwe Seeler, el mirall del Torpede

Abans que Gerd M¨¹ller sorprengu¨¦s el m¨®n amb els seus 85 gols en 60 partits oficials el 1972, hi havia un altre davanter alemany, murri i baixet (168 cm d'al?ada), que trencava xarxes als estadis d'Alemanya. Uwe Seller (Hamburg, 1936) ¨¦s el m¨¤xim artiller del futbol alemany i per penjar-se aquesta medalla va haver de signar 416 gols en 518 partits, entre el 1954 i el 1972, tots amb la samarreta de l'Hamburg. Seller mai va pensar en trasllats.

¡°Jo vaig marcar molts gols, i d'importants, al llarg de la meva carrera¡±, resumeix Seller; ¡°gols de tisora, de cap, i fins i tot, amb la part de darrere del cap. En realitat, mai em va importar si el gol era bonic o no. Per a mi l'¨²nica cosa important era que la pilota super¨¦s la l¨ªnia de la porteria¡±. M¨¤xim anotador de la lliga alemanya cinc cops, amb la samarreta de la mannschaft va marcar 43 gols, nou a les quatre copes del m¨®n en qu¨¨ va participar.

Jimmy Greaves, jugar sense pensar

A James Peter Jimmy Greaves (Londres, 1940) mai li va caldre pensar per jugar a futbol. I encara menys li va caldre per convertir-se en el top scorer de la lliga anglesa. Els seus 357 gols en 516 partits, entre les temporades 1957-1958 i 1970-1971, el van catapultar com a millor artiller d'Anglaterra. ?ntim amic de George Best, s'engabiaven en la mateixa debilitat: l'alcohol. Durant anys, Greaves va lluitar contra els problemes d'alcoholisme que tenia. ¡°El meu ¨ªdol era Smirnoff (la popular marca de vodka)¡±, bromejava el davanter centre angl¨¨s. ¡°Els grans esportistes no pensen. Best, Gazza i jo no necessit¨¤vem fer-ho. We just play?[nom¨¦s juguem]¡±.

Es va iniciar al Chelsea, va deixar el seu segell golejador al calcio (la temporada 1961-1962 va anotar nou gols en 12 partits amb el Milan) i va rebentar porteries al Tottenham. ?s el m¨¤xim golejador de la hist¨°ria dels Spurs, amb 220 gols en les seves nou temporades amb la samarreta del quadre londinenc. Va penjar les botes al West Ham, despr¨¦s de marcar 13 gols en dues temporades. ¡°Les t¨¤ctiques en el futbol s'estan convertint r¨¤pidament en una cosa tan complicada com la f¨®rmula qu¨ªmica per a la divisi¨® de l'¨¤tom¡±, simplifica Greaves. No en volia saber res, de la pissarra. El seu lloc era l'¨¤rea.

Dinamita al Maracan¨¤

¡°Garoto dinamite-explodiu [El noi dinamita va explotar]¡±, va titular el rotatiu Jornal dos Sports el novembre del 1971. Carlos Roberto de Oliveira (Rio de Janeiro, 1954) va regatejar quatre rivals i va enviar la pilota a l'angle amb la samarreta del Vasco da Gama contra l'Inter de Porto Alegre. Des de llavors, el m¨®n el coneix com a Roberto Dinamita. Pel¨¦ no para de fer gols (a l'astre brasiler se li adjudiquen 1.284 dianes durant la seva carrera), per¨° el n¨²mero u a la taula de golejadors a la lliga del Brasil ¨¦s Dinamita. El davanter centre va signar 190 gols en 326 partits amb les samarretes del Vasco da Gama i Portuguesa Desportos, entre el 1971 i el 1992. La S¨¨rie A brasilera es va inaugurar el 1971 (abans es jugaven els campionats regionals), i en aquell moment, Pel¨¦, ja tenia poca benzina. ¡°El r¨¨cord ¨¦s meu, per¨° Pel¨¦ ¨¦s el millor de tots¡±, diu Dinamita.

El gol ¨¦s un moment de vibraci¨® ¨²nica i de total comuni¨® amb l'afici¨®¡±, assegura Roberto Dinamita

¡°El gol ¨¦s un moment de vibraci¨® ¨²nica i de total comuni¨® amb l'afici¨®¡±, assegura Dinamita a EL PA?S. El davanter va provar sort al Barcelona la temporada 1979-1980, tot i que no se'n va sortir gaire. ¡°Fer gols ¨¦s dif¨ªcil a tot arreu. Ser un gran golejador al Brasil ¨¦s tan complicat com a Europa. Avui els davanters participen m¨¦s en el joc col¡¤lectiu de l'equip, per¨° abans nom¨¦s esperaven a l'¨¤rea¡±, conclou el canoner brasiler.