Una est¨¤tua reobre la guerra de 1714

¡°En cap moment, en cap concepte i en cap cas estudio retirar el monument a Blas de Lezo, que ho ¨¦s a la veritat, contra l'oblit i contra la manipulaci¨® dels que pretenen canviar la hist¨°ria d'una gran naci¨® com ¨¦s Espanya¡±, ha respost l'alcaldessa de Madrid, Ana Botella (PP) a EL PA?S sobre l'exig¨¨ncia de l'Ajuntament de Barcelona (CiU), perqu¨¨ es retiri l'est¨¤tua al militar.

¡°Qu¨¨ dirien si Barcelona homenatg¨¦s una persona que hagu¨¦s bombardejat Madrid?¡±, es preguntava dimecres el primer tinent d'alcalde barcelon¨ª, Joaquim Forn (CiU). ¡°Homenatjar el c¨°mplice de la p¨¨rdua de les nostres llibertats, de la prohibici¨® de la nostra llengua i un llarg etc¨¨tera, no ens sembla just, ni digne d'admiraci¨®¡±, va censurar Joan Laporta (Democr¨¤cia Catalana), que, al costat de Jordi Portabella (ERC), va presentar la moci¨®, informa Clara Blanchar.

Segons Laporta, ¡°Blas de Lezo va tenir un protagonisme destacat al setge a Barcelona, en capitanejar el bombardeig¡±. En opini¨® de la historiadora Carolina Aguada, comiss¨¤ria de l'¨²ltima gran exposici¨® sobre el militar i assessora en l'elaboraci¨® de l'est¨¤tua, ¡°aquest punt de partida ¨¦s erroni¡±. Segons la seva reconstrucci¨®, encara sota investigaci¨®, Blas de Lezo (Pasaia, 1689) acabava pr¨¤cticament d'iniciar la seva carrera i era alferes de vaixell de gran tonatge quan el van enviar a Barcelona durant el primer (i fracassat) setge, el 1706, en qu¨¨ va participar Felipe V i que per mar va capitanejar Llu¨ªs Alexandre de Borb¨®.

El 1713, relata la historiadora, Barcelona era l'¨²ltim basti¨® lleial a l'arxiduc Carles d'?ustria quan les tropes de Felip V, comandades pel duc de Popoli, van assetjar de nou la ciutat. Blas de Lezo va formar part del setge per mar com a capit¨¤ del Campanela en una flota sota el comandament de Manuel L¨®pez Pintado. En els combats, va perdre la mobilitat en un bra? per un tret de mosquet; el 1704 havia perdut una cama a V¨¦lez-M¨¤laga per una canonada, i dos anys despr¨¦s un ull a Santa Caterina de Tol¨®.

Laporta, amb el suport de CiU i ICV, l'acusa de ¡°capitanejar¡±

¡°Les autoritats catalanes van decidir continuar la guerra contra Felip V davant la possibilitat de perdre les seves lleis i autogovern¡±, va assegurar la Generalitat (CiU) amb motiu d'una exposici¨® al febrer que commemorava el tricentenari de la caiguda de Barcelona. La ciutat ¡°va capitular despr¨¦s de 14 mesos de setge¡±.

¡°Els decrets de Nova Planta (el 1716) van posar fi a les lleis catalanes i el seu govern. Al segle XIX, el moviment catalanista de la Renaixen?a va contribuir a crear un imaginari col¡¤lectiu sobre el passat catal¨¤¡±, i l'Onze de Setembre ¡°es va convertir en s¨ªmbol i un referent important de les reivindicacions nacionalistes¡±, afegia.

Aix¨ª ho explica el catedr¨¤tic Joaquim Albareda (UPF): ¡°Va ser la p¨¨rdua d'un sistema jur¨ªdic i pol¨ªtic propi; no nom¨¦s es van perdre les Corts, la Generalitat i un tribunal de tipus constitucional, sin¨® la capacitat que l'home com¨² particip¨¦s en pol¨ªtica. De cop i volta, es va imposar un sistema militaritzat i absolutista¡±.

Aix¨ª, l'est¨¤tua ¨¦s ¡°inoportuna per les seves connotacions en un moment pol¨ªtic ja en si mateix bastant complex i enverinat¡±. ¡°Amb la mem¨°ria hist¨°rica cal tenir respecte pel que significa, sobretot perqu¨¨ a la guerra va haver-hi una Espanya ven?uda¡±, conclou.

Botella: ¡°En cap cas i en cap concepte retirar¨¦ el monument¡±

Difereix Ricardo Garc¨ªa C¨¢rcel, catedr¨¤tic de la UAB i membre de la Reial Acad¨¨mia de la Hist¨°ria: ¡°La participaci¨® de Blas de Lezo va ser gaireb¨¦ anecd¨°tica, i no servint Espanya sin¨® Felip V contra els partidaris de l'arxiduc. Em produeix un rebuig enorme la interpretaci¨® de la Guerra de Successi¨® en termes d'Espanya contra Catalunya. ?s fals i maniqueu¡±. Fernando Garc¨ªa de Cort¨¢zar, catedr¨¤tic de Deusto, ho considera ¡°una mostra m¨¦s de l'esgotadora campanya nacionalista¡±. ¡°La derrota de 1714 es perllonga en la imaginaci¨® col¡¤lectiva com aquests relats de ficci¨® que neguen la hist¨°ria i pretenen reconstruir-la. Dubto que enlloc de Europa s'hagi assistit a tal tasca de manipulaci¨® cultural com la que estem patint en ocasi¨® del tricentenari. Ara li toca a Blas de Lezo, un dels marins m¨¦s destacats. Aqu¨ª no hi ha lloc per a la indifer¨¨ncia professional ni la des¨ªdia c¨ªvica perqu¨¨ el nacionalisme mai construeix els seus miratges sense arrabassar-nos les nostres realitats¡±, assegura.

Jos¨¦ ?lvarez Junco, catedr¨¤tic em¨¨rit de la UCM, coincideix que ¡°tot aix¨° no t¨¦ res a veure amb el que va passar fa 300 anys sin¨® que respon a interessos pol¨ªtics actuals¡±.

Albareda: ¡°?s inoport¨² en un moment ja complex i enverinat¡±

L'est¨¤tua, tot i aix¨°, va tenir una g¨¨nesi aparentment innocent, segons explica el seu impulsor, ??igo Paredes. ¡°Volem recuperar la mem¨°ria d'aquell almirall que, davant una flota molt m¨¦s gran que l'Armada Invencible, va fer gala d'un heroisme inigualable¡±, va assenyalar en una petici¨® a change.org. Va recaptar 10.700 signatures, va provocar la resposta entusiasta de Botella, i va permetre recaptar 150.000 euros entre ciutadans del carrer per construir l'est¨¤tua (obra de Salvador Amaya), que el rei Juan Carlos I va inaugurar a la pla?a Col¨®n el dissabte 15.

La referida gesta va ser la defensa victoriosa de Cartagena de Indias (ara, Col¨°mbia) amb 6.000 soldats i 990 canons davant les tropes angleses, que tenien 23.600 homes i 3.000 peces d'artilleria. Blas de Lezo va morir sis mesos despr¨¦s de pesta.

Garc¨ªa C¨¢rcel i Garc¨ªa de Cortazar rebutgen la cr¨ªtica al militar del segle XVIII

Poc abans de la inauguraci¨® de l'est¨¤tua, el regidor barcelon¨ª de Cultura, Jaume Ciurana (CiU), va publicar a Twitter: ¡°Madrid dem¨¤ inaugura una escultura a Blas de Lezo, que, entre altres coses, va bombardejar Barcelona durant el setge de 1714. En fi¡±. Aquesta piulada va aixecar una tempesta en aquesta xarxa social, i es va convertir en un dels temes m¨¦s comentats.

Dimecres, a l'Ajuntament barcelon¨ª, tamb¨¦ ICV va veure ¡°plenament justificada¡± la petici¨® de retirar l'est¨¤tua. Els socialistes van assegurar que no ho entenien, i van qualificar la moci¨® d'¡°inger¨¨ncia¡± en assumptes de Madrid. Van acusar els proponents de voler ¡°esborrar tot el que t¨¦ a veure amb la hist¨°ria comuna¡±, per¨° es van abstenir; el PP va votar-hi en contra. A Madrid, el candidat socialista a l'alcaldia, Antonio Miguel Carmona, va atribuir dijous la iniciativa a ¡°la incultura, el provincianisme i un desig de reescriure la hist¨°ria perqu¨¨ els fets quadrin amb els seus deliris¡±.