El Colosseu recupera el color de l'Imperi
L'amfiteatre rom¨¤ est¨¤ sent restaurat gr¨¤cies a un patrocini d'una empresa privada
Des de la cornisa m¨¦s alta del Colosseu, on nom¨¦s es pot accedir a trav¨¦s de la bastida col¡¤locada per a la restauraci¨®, es gaudeix d'una vista meravellosa de la ciutat de Roma. Els 42 metres d'al?¨¤ria i un mat¨ª transparent permetien divendres passat albirar la muntanya Mario ¡ªel tur¨® m¨¦s alt de la ciutat¡ª, la bandera del palau del Quirinal, la c¨²pula de la bas¨ªlica de Sant Pere, el Pante¨® d'Agripa i fins i tot, aqu¨ª a sota, la fa?ana vermellosa de l'¨¤tic de Gep Gambardella, el protagonista de La gran belleza. Per¨° tamb¨¦, a vista d'ocell, mentre la conservadora Cinzia Conti, l'arquitecta Pia Petrangeli i l'enginyer Stefano Podest¨¤ explicaven amb passi¨® els seus esfor?os per restaurar les ferides que els segles i els homes han anat causant a l'amfiteatre rom¨¤, es disposava d'una clara perspectiva de l'estupidesa humana. Dues patrulles dels Carabinieri arribaven corrent per detenir un turista rus de 42 anys que, utilitzant una pedra afilada, havia gravat la inicial del seu cognom, una ca de considerables dimensions, sobre un mur de la casa dels gladiadors.
El ¡°senyor K¡±, que va coronar la seva visita a Roma dormint als calabossos, no ¨¦s m¨¦s que l'hereu d'una r¨¤ncia estirp de b¨¤rbars que, confabulats amb l'incendi de l'any 217 o amb el terratr¨¨mol del 1349, es van anar encarregant d'enfonsar l'amfiteatre que l'emperador Vespasi¨¤ va comen?ar a construir. De fet, un bon nombre de les pedres originals es van utilitzar per construir palaus i esgl¨¦sies ¨Cincl¨°s el Vatic¨¤¡ª i moltes joies del Barroc es van aixecar sobre el travert¨ª arrencat al Colosseu. Aix¨ª s'explica la dita: ¡°El que no van fer els b¨¤rbars, ho van fer els Barberini¡±. No va ser fins al segle XIX que la tend¨¨ncia es va invertir i van comen?ar ¡ªsempre per sota de les necessitats¡ª les obres de restauraci¨®. Durant els ¨²ltims temps, rara?era la setmana que els diaris locals no recollien algun incident relacionat amb la mala conservaci¨® del monument. L'Estat itali¨¤ amb prou feines aconseguia mantenir un patrimoni infinit, la seva m¨¤xima gl¨°ria i tamb¨¦ la seva m¨¤xima vergonya quan un tros del mateix Colosseu o de la Fontana di Trevi es desprenia i estava a punt de ferir un turista.
Per aquest motiu la iniciativa privada, i especialment l'empresari Diego Della Valle, amo del grup d'articles de luxe Tod¡¯s, va comen?ar a explorar la possibilitat de posar l'espatlla. La restauraci¨® del Colosseu, el pressupost total del qual est¨¤ valorat en 25 milions d'euros, va a c¨¤rrec seu. Pia Petrangeli, l'arquitecta responsable del projecte de patrocini, explica que ¡°la Superintend¨¨ncia de B¨¦nsCulturals de Roma continua destinant part dels fons procedents de les entrades ¡ªuns dos milions d'euros a l'any¡ª a la manutenci¨® del monument, per¨° amb aix¨° no n'hi ha prou per afrontar la restauraci¨® del Colosseu en el seu conjunt. Per tant, la idea no ¨¦s substituir la tasca de l'Estat, sin¨® garantir la conservaci¨® d'un monument que ens pertany a tots¡±. El projecte, com explica Cinzia Conti, la responsable de la restauraci¨® de la superf¨ªcie, es pot resumir en dues fases: ¡°La primera ¨¦s eliminar el dip¨°sit de brut¨ªcia que han anat deixant els segles sobre la pedra. I, una vegada que descobrim el veritable color del travert¨ª, arribarem al segon objectiu: identificar les lesions del monument¡±. La neteja, afegeix, ¡°es fa amb aigua atomitzada, que ¨¦s l'econ¨°micament m¨¦s avantatjosa ¡ª¨¦s aigua de l'aixeta¡ª i sobretot, menys nociva per a la superf¨ªcie. Perqu¨¨ la brut¨ªcia no nom¨¦s ens amaga el color veritable, sin¨® tamb¨¦ els danys estructurals¡±.
I aqu¨ª ¨¦s on l'enginyer Stefano Podest¨¤ entra en acci¨®: ¡°Sota la brut¨ªcia ens trobem fragments de pedra de 20 i 25 quilos que estan a punt de desprendre's i hem de valorar si hem de fixar-los o si ¨¦s millor retirar-los definitivament pel b¨¦ de l'estructura general del monument¡±. L'arquitecta Petrangeli i la conservadora Conti estan d'acord que en cap cas es tracta de retornar el Colosseu, de forma artificial, a la seva estructura original, sin¨® de respectar el pas del temps: ¡°L'actual car¨¤cter del Colosseu ¨¦s el d'una estructura discont¨ªnua, una geometria trencada pel temps i la hist¨°ria. No necessitem repetir el passat, sin¨® revalorar el que ja tenim¡±. Es tracta d'un no, molt diplom¨¤tic, a l'ocurr¨¨ncia del ministre de Cultura, Dario Franceschini, de tornar a cobrir de sorra el Colosseu.
Un monument que, ja sigui des dels 42 metres de la seva cornisa m¨¦s alta o des de les galeries subterr¨¤nies per les quals eren hissats cap a la sorra lleons, tigres o b¨²fals, continua oferint als milers de turistes que el visiten cada dia un testimoni fidel de la grandesa de l'Imperi. Malgrat els terratr¨¨mols, els b¨¤rbars propis i aliens i l'estupidesa del ¡°senyor K¡±.
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.