¡®La promesa dels divendres¡¯, una confessi¨® captivadora

La nit del divendres 25 de novembre de 1988, al bar Mestalla de Val¨¨ncia, un noi de 17 anys, estudiant de COU, introvertit, distant i herm¨¨tic, propens al fanatisme ¡ª¨¦s un ultra del Val¨¨ncia FC¡ª, immers de ple en els malentesos personals que l¡¯instint de la soledat crea en la imaginaci¨® moral d¡¯un adolescent, amb bastantes nafres obertes ¡ªel pare t¨¦ c¨¤ncer, el germ¨¤ ha nascut sord, mut i amb altres car¨¨ncies cognitives, la mare ¨¦s ¡°una dona cartesiana, germ¨¤nica, entregada al m¨¨tode infal¡¤lible de la responsabilitat i la faena ben feta¡±¡ª, coneix una noia i, amb l¡¯embriaguesa de l¡¯euf¨°ria, s¡¯enamora d¡¯una manera desbocadament rom¨¤ntica. Anys a venir, aquest noi ¡ªRafa Lahuerta¡ª trobar¨¤ el seu lloc en el m¨®n gr¨¤cies a la seva vocaci¨® liter¨¤ria, publicar¨¤ La balada del Bar Torino (2014), una cr¨°nica arravatada del valencianisme futbol¨ªstic i, a la vegada, una guia vitalista de la Val¨¨ncia secreta i una fragmentada hist¨°ria familiar, seduir¨¤ milers de lectors amb una novel¡¤la titulada Noruega (2020), prodigiosa com nom¨¦s ho poden ser les escrites en estat de gr¨¤cia, i ara, en aquesta novel¡¤la confessional que ¨¦s La promesa del divendres, recuperar¨¤ aquell moment al¡¤lucinat de la tardor del 1988 en qu¨¨ la tensa il¡¤lusi¨® del desig li va trastornar la vida sencera deixant-li com a ferida oberta una dolorosa melancolia, una ofuscaci¨®, i que ens porta a la mem¨°ria uns versos d¡¯Antonio Machado ¡ª¡±borrada la historia / contaba la pena¡±¡ª o les paraules de Hermann Broch que encap?alen les seves mem¨°ries: ¡°Aix¨° ¨¦s tan sols una autobiografia en la mesura que s¡¯hi narra la hist¨°ria d¡¯un problema que, casualment, t¨¦ la meva mateixa edat¡±.

La promesa dels divendres ¨¦s l¡¯altra cara de Noruega ¡ªel relat d¡¯un aspirant a escriptor que va alternant fracassos amorosos amb una soledat meticulosament destructiva¡ª i de La balada del Bar Torino, per¨° Rafa Lahuerta no comet la indelicadesa d¡¯explicar-nos com va transformar les perip¨¨cies de la seva vida en ficci¨® o en cr¨°nica, sin¨® que fa una an¨¤lisi introspectiva portentosa per delimitar com era i qu¨¨ volia aleshores i per fixar de quina manera el passat esdev¨¦ present i el present il¡¤lumina ¡°un altre territori literari: esta confessi¨®¡±. I llegim aquesta confessi¨®, una fantasia inesgotable enamorada de la paraula, on es mescla l¡¯heroic i l¡¯antiheroic, el l¨ªric i el vulgar, la ferocitat i la delicadesa, el drama i la comicitat, i no ens podem estar d¡¯agrair la consumada ast¨²cia narrativa i la for?a amb qu¨¨ l¡¯autor combina els dos eixos que l¡¯alimenten. D¡¯una banda hi trobem la desconcertant hist¨°ria d¡¯amor que l¡¯origina, i que una inesperada filigrana compositiva que conv¨¦ no revelar ¡ªtot i que si es revel¨¦s tampoc passaria res perqu¨¨ La promesa dels divendres se sost¨¦ en l¡¯en¨¨rgica contund¨¨ncia d¡¯una prosa lac¨°nica i extremament captivadora¡ª enlaira l¡¯ansietat i la tristesa cap uns cims emotius de primer ordre; per un altre costat, hi trobem els passatges estremidors i inesborrables de la poesia terrible i desoladora, fets d¡¯il¡¤luminacions seques, amb qu¨¨ el narrador evoca el declivi f¨ªsic i el sofriment callat del pare, o les aparicions estel¡¤lars de la mare, inassequible sempre al des¨¤nim, o la pres¨¨ncia silenciosa del germ¨¤, que a pesar del dany cerebral un dia camina a soles per la ciutat, va a raure al cementiri i s¡¯atura davant del n¨ªnxol del seu pare. I per damunt d¡¯aquestes dues l¨ªnies narratives, Rafa Lahuerta n¡¯hi situa una altra que domina el llibre de dalt a baix, subjugant en la seva bellesa i que a vegades sembla susp¨¨s fant¨¤sticament en el temps, a la manera d¡¯un paisatge m¨ªtic o llegendari, el paisatge urb¨¤ de la ciutat de Val¨¨ncia, com si la mirada obliqua dels melanc¨°lics al¡¤legoritz¨¦s la realitat: ¡°?Com no estar foll d¡¯amor per esta ciutat si van ser els seus carrers els ¨²nics que van saber estar a l¡¯altura del meu turment i la meua r¨¤bia, els ¨²nics que em van oferir consol i poesia, els ¨²nics que em van proporcionar les claus per anar eixint, a poc a poc, d¡¯aquell forat negre de pena i ofuscaci¨®?¡±.

Conjur contra les adversitats catastr¨°fiques externes i contra les neurosis particulars, plet¨°ric de vitalitat, partidari de la tendresa i la compassi¨®, reivindicaci¨® de l¡¯escriptura com a font de guariment, de calma i de serenitat, elogi de la comprensi¨® i l¡¯afecte cap als altres, explosi¨® de talent estil¨ªstic i d¡¯imaginaci¨® narrativa, La promesa dels divendres ¨¦s un llibre molt bo.

Quin llibre m¨¦s bo que ¨¦s La promesa dels divendres.

La promesa dels divendres?

Rafa Lahuerta?
Drassana
242 p¨¤gines. 21,95 euros