¡°El carrer no entendria que IU i Podem no s¡¯unissin¡±

Alberto Garz¨®n (Logronyo, 1985) va anunciar divendres passat la seva candidatura a les prim¨¤ries d¡¯IU, de moment l'¨²nica, per salvar la formaci¨® de la seva descomposici¨® enfront de l'efecte Podem. Ahir es va escenificar a Rivas-Vaciamadrid, basti¨® del partit, el futur relleu de Cayo Lara. Despr¨¦s de l'acte, el jove diputat va contestar una preguntes a EL PA?S a l'auditori Pilar Bardem.

Pregunta. IU est¨¤ en un dels seus pitjors moments?

Resposta. Estem en una fase en qu¨¨ hi ha un tsunami electoral que es diu Podem que est¨¤ afectant les altres forces. Les enquestes, que mai no han estat nostra br¨²ixola perqu¨¨ hem tingut ¨¨poques pitjors, no poden servir-nos per a un replegament. L'oportunitat ¨¦s sortir a l'ofensiva i nom¨¦s aix¨ª ¨¦s com ens recuperarem. Penso que tindrem molt bons resultats en les auton¨°miques i les municipals, i que aix¨° ha de ser un influx d'¨¤nim. Crec que ha de comen?ar una nova etapa.

P. Quin ¨¦s el seu objectiu?

R. Aquest pa¨ªs est¨¤ en un canvi d'¨¨poca i es mereix per primera vegada un Govern central d'esquerres, i crec que una esquerra amb ideologia i organitzada com ¨¦s IU ¨¦s fonamental. Si no hi ha un canvi que no passi per IU no ser¨¤ un bon canvi. L'objectiu no ¨¦s guanyar, aquest ¨¦s el mitj¨¤, l'objectiu ¨¦s transformar la societat. I percebem que som l'instrument m¨¦s ¨²til per fer-ho. Altres forces no tenen aquesta capacitat.

P. La fragmentaci¨® de l'esquerra ¨¦s un reflex de la seva crisi?

R. L'esquerra sempre ha tingut la tend¨¨ncia a fragmentar-se, a Espanya i Europa. No obstant aix¨°, estem en un moment en qu¨¨ la crisi econ¨°mica ha derivat en una crisi de la democr¨¤cia. La gent est¨¤ perdent les seguretats i certeses del passat, i ara ¨¦s el moment de resituar-se identit¨¤riament. Hi ha molta gent que mai no havia votat partits d'esquerra i ara vol votar-los. Aquesta ¨¦s una oportunitat, una bretxa oberta en el sistema. Jo crec que l'instrument m¨¦s ¨²til ¨¦s la unitat popular, que expressa no nom¨¦s el que ha estat IU sempre, sin¨® que ¨¦s un moment hist¨°ric en qu¨¨ no podem deixar que el PP i el bipartidisme segueixin mantenint-se en el poder.

P. T¨¦ un pla concret?

R. El d'una nova etapa que respon a un canvi generacional. Els joves veiem la pol¨ªtica de forma molt diferent, no ¨¦s nom¨¦s un canvi de cares, ¨¦s fermesa en la defensa de la nostra hist¨°ria. Tot i que no crec que tinguem una motxilla carregada de pedres, tenim una clau per al futur. Jo s¨®c economista, i el valor afegit d'una candidatura com la meva ¨¦s el bagatge econ¨°mic. Perqu¨¨ la sortida de la crisi ¨¦s econ¨°mica.

P. Quins s¨®n les claus d'aquest projecte?

R. Els eixos s¨®n tres. El primer, feina garantida: la proposta que amb un 0,92% del PIB, que s¨®n 9.200 milions d'euros, es pot treure de l'atur un mili¨® de persones en un any no ¨¦s una proposta ut¨°pica, s'ha dut a terme en altres llocs. El segon ¨¦s democratitzar l'economia, cosa que significa que les empreses estrat¨¨giques han de ser propietat del poble i no d'uns pocs, fet que fa que alg¨² com Villar Mir o la senyora Bot¨ªn pugui decidir per la majoria de la gent. Les empreses energ¨¨tiques han de ser nacionalitzades per impedir que cap espanyol passi gana o mis¨¨ria, com no poder escalfar casa seva. La tercera mesura ¨¦s que les empreses afectades per casos de corrupci¨® no puguin tornar a tenir contractes amb l¡¯Administraci¨® p¨²blica.

El nostre objectiu no ¨¦s guanyar,
¨¦s transformar la societat

P. ?s conscient de les resist¨¨ncies que pot provocar?

R. No tinc cap dubte que la nostra candidatura ¨¦s rupturista amb el r¨¨gim pol¨ªtic i econ¨°mic. Assumim que aquest poder econ¨°mic no veur¨¤ b¨¦ les nostres mesures, per aix¨° ¨¦s fonamental tenir mobilitzaci¨® social al carrer. Sense pres¨¨ncia social, encara que guany¨¦ssim les eleccions, no ser¨ªem capa?os de transformar el pa¨ªs.

P. Com veu la converg¨¨ncia amb Podem i Guanyem?

R. Nosaltres som partidaris de la unitat popular i per nosaltres no es frustrar¨¤. Si altres forces no hi volen participar, hauran d'explicar per qu¨¨ cometen aquest acte d'irresponsabilitat hist¨°rica. Per¨° si aquestes forces no volen participar nosaltres seguirem. No canviarem els nostres principis per una t¨¤ctica electoral.

Podem no ha inventat res nou

P. ?s una trava per a IU?

R. Estem vivint una tempesta. Tot pot canviar, i l'important ¨¦s mantenir el que un defensa. ?s una oportunitat molt bona per construir un projecte d'esquerres, s¨°lid i organitzat.

P. Qu¨¨ comparteix amb Podem?

R. No ha inventat res nou, ha agafat molts elements program¨¤tics que tenien IU i altres partits, i aix¨° ¨¦s una bona not¨ªcia. Tenen tamb¨¦ una estrat¨¨gia de calculada ambig¨¹itat ideol¨°gica, molt mesurada, que no puc compartir perqu¨¨ crec que cal defensar els principis per sobre de tot. Ara b¨¦, crec que Podem ¨¦s una oportunitat, ha vingut a trencar amb el bipartidisme, tamb¨¦. ?s veritat que encara no ha dit que sigui un partit d'esquerres i, per tant, cal tenir tota la cautela del m¨®n.

P. Moltes difer¨¨ncies.

Som partidaris de la unitat popular i per nosaltres no es frustrar¨¤

R. Tamb¨¦ ¨¦s veritat que si compartim una majoria del programa pol¨ªtic ¨¦s possible la converg¨¨ncia, ¨¦s possible la unitat popular. Al final no ens poden importar els egos, els elements de despatx, ens ha d'importar la preocupaci¨® de la gent, i a mi al carrer em demanen en tot moment que ens unim, tothom. El carrer no comprendria que forces que tenen capacitat de transformar juntes el pa¨ªs no ho fessin.

P. Com es porta amb Pablo Iglesias?

R. Tinc una molt bona relaci¨® des del respecte, amb difer¨¨ncies ideol¨°giques que ens porten a projectes pol¨ªtics diferents, per¨° compartim moltes reflexions i tenim la bona educaci¨® per debatre amb serietat i amb rigor sobre all¨° en qu¨¨ no estem d'acord. Fins i tot he anat al seu programa de televisi¨® per debatre-hi, no hi ha cap problema perqu¨¨ el debat ¨¦s sa.

P. Com afrontar¨¤ el cas de les targetes de Caja Madrid?

R. Tinc molt clar que la meva candidatura ajudar¨¤ a netejar-ho tot, perqu¨¨ no vull representar una IU que tingui ombra de corrupci¨®. Per tant, aquells que hagin estat corruptes o hagin tingut responsabilitats pol¨ªtiques ja poden sortir corrents perqu¨¨ els perseguir¨¦ fins al final.

Les empreses energ¨¨tiques han de ser nacionalitzades

P. Com abordaria el conflicte a Catalunya?

R. Deixant votar la gent, legalitzant la consulta, una consulta no vinculant dins de l'¨¤mbit de la Constituci¨®, i, en funci¨® del que surti, asseient-nos a parlar. Com va passar a Esc¨°cia.

P. Pedro S¨¢nchez vol liderar la renovaci¨® del pacte del 1978. Veu possible un acord amb el PSOE?

R. El PSOE hauria de fer una catarsi i convertir-se en un partit d'esquerres. La modificaci¨® de l'article 135 [va passar a l'estiu del 2011, per establir el principi d'estabilitat pressupost¨¤ria, que posa una cotilla a la despesa p¨²blica] de la Constituci¨® ¨¦s la manifestaci¨® m¨¦s clara que el PSOE comparteix amb el PP un projecte destituent. La nostra Constituci¨® ha estat buidada. Els qui s'han carregat la Constituci¨® i el pacte del 1978 no poden venir-nos a dir que ho arreglaran. Pedro S¨¢nchez pret¨¦n canviar la Constituci¨® reunint-se amb Mariano Rajoy en un despatx i arreglant-la en dos dies. La Constituci¨® necessita ser modificada des de baix, des de la gent. Hem d'anar a un debat p¨²blic.

P. Creu que s'ha apagat el debat sobre monarquia i rep¨²blica?

R. La Casa del Rei est¨¤ immersa en una estrat¨¨gia de cosm¨¨tica per evitar veure's colpejada com s'ha vist colpejada els ¨²ltims anys. Per¨° ¨¦s una via morta, perqu¨¨ la monarquia ¨¦s el v¨¨rtex del r¨¨gim pol¨ªtic i econ¨°mic del 1978. Jo penso que una vegada obrim la clau de la Constituci¨® i les portes de les institucions, la monarquia caur¨¤ pel seu propi pes.

P. Comparteix l'acord aconseguit sobre els viatges dels diputats?

R. ?s ¨¤mpliament insuficient. Nom¨¦s m¨¦s arribar al Congr¨¦s ho vaig denunciar. Vaig veure que es podia fer frau, particularment pel que fa a les targetes de Renfe, que no s¨®n nominals. No hi havia control, depenia de l'¨¨tica dels que voten al Congr¨¦s a favor dels desnonaments. La soluci¨® adequada seria transpar¨¨ncia i control. Els viatges com a representants de la sobirania popular han d'estar finan?ats, per¨° no es pot permetre el frau per una abs¨¨ncia de regulaci¨®.

P. I pel que fa als diputats que viatgen per participar en actes de partit o altres activitats?

R. Aquest ¨¦s un debat interessant, per¨° complex, perqu¨¨ la frontera entre el que ¨¦s pol¨ªtic i partidista ¨¦s molt difusa. Quan vaig a un acte organitzat per IU en una prov¨ªncia v¨¦nen centenars de ciutadans a explicar els seus problemes, despr¨¦s jo vaig al Congr¨¦s i plantejo propostes. Estic disposat a debatre-ho, per¨° t¨¦ una complexitat important.

P. Com interpreta el gest de Cayo Lara?

R. Cayo ¨¦s un home honrat, t¨¦ una altura pol¨ªtica, sap el moment en qu¨¨ vivim i t¨¦ una consci¨¨ncia de la col¡¤lectivitat. ?s un gest que l¡¯honra, que tothom est¨¤ agraint i que ¨¦s molt anormal en pol¨ªtica.

P. Com es veu d¡¯aqu¨ª un any?

R. Penso que tindrem un grup parlamentari molt potent. Hem tingut grups d'11 diputats en qu¨¨ hem fet veritables meravelles. ?s un clima molt il¡¤lusionant de fragmentaci¨® del bipartidisme, en qu¨¨ jo s¨®c incapa? de predir qu¨¨ passar¨¤, per¨° confio que tinguem com a m¨ªnim un grup parlamentari molt potent, que tingui capacitat de governar. Per¨° ¨¦s impossible predir el que passar¨¤, tant que li podria dir fins i tot que guanyarem les eleccions. ?s possible qualsevol escenari.