Qu¨¨ passa ara amb el claustre de Palam¨®s?

"Hem d'estudiar les conclusions de l'informe que ha lliurat Eduard Carbonell per decidir quin grau de protecci¨® s'acaba atorgant al claustre de Palam¨®s", va assegurar Joan Pluma, director general de Patrimoni de la Generalitat durant les conclusions de les jornades de dos dies sobre aquestes galeries d'estil rom¨¤nic que es van celebrar la setmana passada i en les quals es va demostrar, segons la Generalitat, que s¨®n falses, que es tracta d'una recreaci¨® historicista del segle XX, sense elements antics. Pluma va deixar en l'aire el dubte i va assegurar que era aviat per saber qu¨¨ passaria amb aquesta famosa construcci¨®, que va sortir a la llum despr¨¦s que en publiqu¨¦s la seva exist¨¨ncia EL PA?S al juny del 2012.

Per¨° la decisi¨® ¨²ltima de la Generalitat ¨¦s clara. Al juliol del 2012, despr¨¦s del primer informe elaborat per t¨¨cnics convocats per la Generalitat en el qual s'afirmava que el claustre era una recreaci¨® historicista amb elements del segle XII, la Conselleria de Cultura catalana que dirigeix Ferran Mascarell va assegurar que no el protegiria, i deixava l'assumpte a mans de l'Ajuntament de Palam¨®s. Malgrat aix¨°, despr¨¦s que el professor d'Hist¨°ria de l'Art Medieval de la Universitat de Girona, especialista en escultura castellana, Gerardo Boto, don¨¦s a con¨¨ixer la seva hip¨°tesi que el claustre era el de la catedral vella de Salamanca, la Generalitat va reaccionar i va decidir incoar a l'octubre del 2013 un expedient per protegir-lo amb el grau m¨¤xim que li possibilita la llei de patrimoni catal¨¤: b¨¦ cultural d'inter¨¨s nacional (BCIN), equiparable al b¨¦ d'inter¨¨s cultural (BIC) del Ministeri de Cultura.

La llei de patrimoni catal¨¤ estableix un termini m¨¤xim de 18 mesos per aprovar definitivament o denegar la protecci¨® a un b¨¦ des del moment en qu¨¨ s'incoa un expedient. Tamb¨¦ que s'ha demanar un informe al consell assessor del Patrimoni Cultural de Catalunya i un altre a l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) per acabar-ho de decidir. Si passen els 18 mesos i no es resol, l'expedient caduca i no se'n pot tornar a iniciar un altre fins que hagin passat uns anys, tret que ho demani el titular del b¨¦. "No esgotarem el termini i en la propera reuni¨® del desembre del consell assessor plantejarem el tema", va explicar Pluma el mat¨ª del dijous abans de l'¨²ltima jornada.

?s evident que la Generalitat no encarregar¨¤ cap altre informe al consell assessor ni a l'IEC, despr¨¦s del que ha realitzat Carbonell, que assegura que ¨¦s de 800 p¨¤gines, un centenar de les quals amb les conclusions, en les quals s'assegura que no hi ha cap mena de dubte sobre la seva falsedat i, per descomptat, es rebutja l'origen de Salamanca.

La llei de patrimoni estableix un termini m¨¤xim de 18 mesos per aprovar o denegar la protecci¨®?

La llei de patrimoni nom¨¦s permet a la Generalitat declarar un b¨¦ BCIN, el m¨¤xim grau de protecci¨®, independentment que l'Ajuntament on estigui situat el declari b¨¦ cultural d'inter¨¨s local, BCIL, una opci¨® que l'Ajuntament de Palam¨®s no ha dut a terme, malgrat que ha tingut tres anys i mig per fer-ho.

L'expedient ha obligat el su¨ªs Kurl Engelhorn ¨Camo i president d'Explotacions Agr¨ªcoles i Forestals Brugarol SA, l'empresa que explota la finca de 22 hect¨¤rees situada a la Fosca de Palam¨®s, on hi ha el claustre¨C, a obrir el claustre als investigadors, tant de la Generalitat com a Boto i Marius Vendrell, el ge¨°leg de la Universitat de Barcelona que mant¨¦ que les pedres s¨®n seculars, despr¨¦s de localitzar p¨¤tines i, per tant, anteriors al seu muntatge de 1931 en un solar de Ciudad Lineal de Madrid. Unes p¨¤tines que l'Institut de Patrimoni del Ministeri de Cultura va negar que existissin la setmana passada.

En cas que la Generalitat decideixi no protegir el claustre, l'amo, com ha passat des que es va comprar i traslladar a Palam¨®s el 1958 fins que es va obrir l'expedient a l'octubre del 2013, el podr¨¤ vendre, construir-hi al voltant, enderrocar-lo, desmuntar-lo, traslladar-lo i portar-lo on ell vulgui, sense demanar perm¨ªs a ning¨², perqu¨¨ ning¨² l'hi podr¨¤ impedir.

Si no es protegeix el claustre, l¡¯amo podr¨¤ vendre¡¯l o enderrocar-lo sense demanar perm¨ªs

De fet, el 2003 Kurt Engelhorn va encarregar a Jordi Garc¨¦s i el seu equip d'arquitectes la reforma de Mas del Vent per construir una dotzena de bungalous de luxe al costat de la masia, la torre medieval i el claustre, en una superf¨ªcie de 2.300 metres quadrats. "Eren per als fills del propietari", recorda Garc¨¦s. "?s un dels molts projectes que es presenten que no s'arriben a materialitzar", explica l'arquitecte, que s¨ª que va construir una altra casa per a Engelhorn a prop en la mateixa cala de la Fosca. No es va fer per¨° ning¨² ho hauria pogut impedir. Com tampoc es podr¨¤ impedir que els seus amos segueixin llogant la finca i el claustre per a esdeveniments comercials, com presentacions de nous models de cotxes, o actes socials, com banquets i noces, les ¨²ltimes quan ja estava l'expedient en marxa, en qu¨¨ els nuvis i convidats campen de gust entre els arcs.

L'informe presentat per la Generalitat t¨¦ dos efectes col¡¤laterals que no s¨®n menors. D'una banda, l'antiquari Ignacio Mart¨ªnez, que va muntar el claustre a Ciudad Lineal el 1931, d¡¯acord amb l¡¯informe de la Generalitat es converteix en un falsificador, capa? de crear del no-res un claustre per enriquir-se enganyant autoritats i clients. De l'altra i m¨¦s important, Engelhorn, l'amo actual, veu com d'un cop de ploma passa de posseir una obra d'art ¨²nica a ser amo d'una falsificaci¨® que devalua art¨ªsticament i econ¨°micament l'obra.