Secessi¨®: del proc¨¦s eufem¨ªstic al constitucional

El 9-N tanca el primer cap¨ªtol del proc¨¦s catal¨¤ per donar pas al seg¨¹ent, que sens dubte no ser¨¤ l'¨²ltim. Aix¨° permet oferir una an¨¤lisi d'aquest per¨ªode, i realitzar algunes propostes per al futur. Segons el meu parer, el proc¨¦s pol¨ªtic catal¨¤ ha estat fins avui un proc¨¦s eufem¨ªstic de secessi¨®, per a la realitzaci¨® de la qual no hi ha a Espanya un marc constitucional, i per aquest motiu no s'ha pogut dur a terme amb normalitat, com s¨ª han fet el Quebec i Esc¨°cia. Per aquest motiu, el segon cap¨ªtol s'hauria de centrar a aconseguir un acord pol¨ªtic que establ¨ªs les bases d'un aut¨¨ntic proc¨¦s constitucional de secessi¨®.

Comencem amb l'an¨¤lisi. Comparteixo l'opini¨® segons la qual l'anomenat ¡°proc¨¦s sobiranista¡± s'ha basat des del comen?ament en un relat oficial constru?t amb expressions eufem¨ªstiques que designen conceptes deliberadament ambigus i confusos a fi d'evitar l'¨²s de termes que xoquen amb la Constituci¨® vigent. D'acord amb aquest proc¨¦s, les forces pol¨ªtiques catalanes majorit¨¤ries, seguint la ¡°voluntat del poble de Catalunya¡±, emprenien un proc¨¦s de ¡°transici¨® nacional¡± en el qual els ciutadans catalans havien d'exercir el ¡°dret a decidir¡± sobre el ¡°futur pol¨ªtic¡± mitjan?ant una ¡°consulta sobiranista¡± el resultat de la qual permetria bastir unes ¡°estructures d'Estat¡± que emergirien naturalment fins a esdevenir un nou membre de la Uni¨® Europea.

El 9-N ha estat la culminaci¨® del llenguatge eufem¨ªstic: despr¨¦s d'una intensa batalla legal, no s'ha celebrat ni un refer¨¨ndum ni una ¡°consulta no referend¨¤ria¡± sin¨® un ersatz anomenat ¡°proc¨¦s participatiu¡± per tal que els catalans ¡°expressin lliurement la seva opini¨® sobre el futur pol¨ªtic de Catalunya¡±, com es llegia a l'anunci de la Generalitat en el qual apareixia el dibuix d'una m¨¤ dipositant una papereta en una urna.

Aquest relat, malgrat aix¨°, s¨ª que inclo?a una idea clara: la ¡°consulta¡± se celebraria el 9 de novembre del 2014 i aquell dia es formularien dues preguntes encadenades, segons l'acord aconseguit pels partits catalans favorables a la mateixa anunciat pel president de la Generalitat el 12 de desembre del 2013. La decisi¨® de fixar unilateralment la data i la pregunta d'un refer¨¨ndum d'autodeterminaci¨®, i buscar despr¨¦s les estrat¨¨gies pol¨ªtiques i jur¨ªdiques per realitzar-lo, ha marcat el desenvolupament d'aquest primer cap¨ªtol. El Govern catal¨¤ i els partits proconsulta han actuat fins al final al l¨ªmit o al marge de la Constituci¨®, mentre aquesta ha estat la principal arma utilitzada pel Govern central, que l'ha esgrimit com la seva bandera per respondre a un conflicte pol¨ªtic sense precedents des de la transici¨® pol¨ªtica.

El resultat d'aquestes actituds ha estat un descr¨¨dit de la Constituci¨® de 1978, de la idea mateixa de Constituci¨® i, per tant, un deteriorament de la nostra ja deficient cultura constitucional, cosa que per desgr¨¤cia no ¨¦s nou en la hist¨°ria d'Espanya. Com va assenyalar en el seu moment el professor Pedro Cruz Villal¨®n, l'expressi¨® ¡°inconstitucional¡± va arrelar en el nostre llenguatge despr¨¦s de 20 anys de Constituci¨® per designar un retret cap a comportaments pol¨ªtics i socials que es consideraven il¡¤leg¨ªtims i implicaven conseq¨¹¨¨ncies jur¨ªdiques.

El proc¨¦s sobiranista ha aconseguit pervertir aquesta expressi¨® per l'¨²s que n'han fet les dues parts del conflicte: la Generalitat ha transm¨¨s la idea que qualsevol ocurr¨¨ncia jur¨ªdica es pot realitzar a l'empara de la Carta Magna ja que la seva interpretaci¨® ¨¦s finalment una decisi¨® pol¨ªtica; i el Govern ha pret¨¨s que res es pot dur a terme al marge de la seva interpretaci¨® de la Constituci¨®, inalterable i irreformable. Banalitzaci¨® i apropiaci¨® de la llei que fonamenta la comunitat pol¨ªtica, proclama els seus valors, limita els seus poders i garanteix els drets dels seus ciutadans. La Constituci¨® democr¨¤tica ¨¦s tot aix¨° i molt m¨¦s, i per aquest motiu la secessi¨® ha de ser un proc¨¦s constitucional, una cosa que no ha estat el proc¨¦s sobiranista catal¨¤.

El president Artur Mas ha sucumbit a les presses dels seus aliats pol¨ªtics

En efecte, aquesta no ¨¦s nom¨¦s la meva opini¨®, sin¨® tamb¨¦ la de rellevants personalitats pol¨ªtiques i acad¨¨miques dels dos pa?sos als quals Catalunya mira per la seva exemplaritat. El l¨ªder del nacionalisme escoc¨¨s, Alex Salmond, va declarar la Diada de la V que la gran difer¨¨ncia entre el cas escoc¨¨s i el catal¨¤ residia que el primer era un ¡°proc¨¦s constitucional i acordat¡± entre el Govern del Regne Unit i el d'Esc¨°cia en els acords d'Edimburg. El prestigi¨®s polit¨°leg Michael Keating, director de l'Scottish Centre on Constitutional Change, va corroborar aquesta opini¨® a TV3 quan va afirmar que els processos catal¨¤ i escoc¨¨s no tenien res a veure perqu¨¨ el proc¨¦s escoc¨¨s era un ¡°proc¨¦s constitucional¡±.

Per la seva banda, l'exministre canadenc Stephan Dion, inspirador de la famosa llei de claredat, declarava en una entrevista a aquest diari (14 de setembre del 2014) que al seu entendre la independ¨¨ncia era ¡°menys improbable a Esc¨°cia que a Catalunya. I el motiu ¨¦s que a Esc¨°cia existeix un marc legal previst per a la independ¨¨ncia que no existeix en el cas de Catalunya. Al Canad¨¤ tenim un marc legal sobre la base d'una decisi¨® del Tribunal Suprem i de la llei de la claredat. Artur Mas voldria celebrar un refer¨¨ndum, per¨° si no existeix un marc legal per fer-ho, si el Tribunal Constitucional rebutja la llei de refer¨¨ndums catalana, com s'ha d'organitzar?¡±. Aix¨ª mateix, el prestigi¨®s intel¡¤lectual i exl¨ªder de l'oposici¨® canadenca, Michael Ignatief, aconsellava: ¡°Necessitem l¨ªders seriosos i savis. Defensors de la unitat i la Constituci¨® per¨° disposats a escoltar respectuosament els problemes dels catalans i trobar una soluci¨® constitucional¡±.

Certament, el Quebec i Esc¨°cia s¨®n dues excepcions perqu¨¨ gaireb¨¦ cap democr¨¤cia avan?ada disposa d'un marc constitucional per a la secessi¨®, ni tampoc Espanya. Aix¨° no significa que no pugui construir-se amb el temps, com han fet aquestes dues nacions, per¨° no en uns mesos com pretenien els partits catalans. El Quebec t¨¦ 30 anys i dos refer¨¨ndums, i Esc¨°cia va necessitar 10 anys per celebrar la seva votaci¨®; cap dels dos ha aconseguit encara la independ¨¨ncia. I els dos formen part dels respectius Estats amb una llarga tradici¨® democr¨¤tica. Alg¨² creia seriosament que Catalunya s'independitzaria d'Espanya en dos anys?

El president de la Generalitat ha sucumbit a les presses dels seus aliats pol¨ªtics, ha cedit a les pressions de les organitzacions independentistes i ha seguit els extravagants consells dels seus assessors. Fins a l'¨²ltim moment ha tingut un comportament desafiador i constitucionalment equ¨ªvoc. Per¨° no ha caigut en la temptaci¨® insurreccional i, despr¨¦s de la jornada del 9-N, sembla que est¨¤ disposat a negociar la realitzaci¨® d'un refer¨¨ndum ¡°decisiu¡± amb el Govern espanyol. Doncs b¨¦, aquest no pot seguir esgrimint la Constituci¨® per ignorar la inequ¨ªvoca voluntat d'una majoria de catalans que volen votar de deb¨° la possibilitat que Catalunya sigui un Estat independent.

El Govern catal¨¤ ha d'abandonar l'¨²s dels eufemismes i les ast¨²cies per esquivar la Constituci¨®, i el Govern espanyol ha d'afrontar la realitat sense emparar-se en la Constituci¨® per negar-la. Els dos Governs han de dialogar, negociar i acordar la conversi¨® del proc¨¦s pol¨ªtic catal¨¤ en un proc¨¦s constitucional.

Enric Fossas Espadaler ¨¦s catedr¨¤tic de Dret Constitucional a la Universitat Aut¨°noma de Barcelona.