El raig de llum que la guerra no va poder tombar

La matinada del 21 d'abril del 1938 un escamot de la FAI va apar¨¨ixer als voltants del far de Buda, a les Terres de l'Ebre, i va obligar a sortir de casa seva la fam¨ªlia Cabezas, el patriarca de la qual, Alfredo Cabezas, exercia de torrer del far. Tenien l'ordre de cremar la construcci¨® a causa de la seva import¨¤ncia estrat¨¨gica, at¨¨s que les tropes de la Rep¨²blica fugien en desbandada despr¨¦s de ser avantatjades al front de l'Ebre pels soldats de Franco. ¡°Van ruixar de petroli el far, tres matalassos¡­ Quan vam tornar a mirar ja sortien les flames per la finestra¡±. Manolita Cabezas, filla de l'Alfredo, nom¨¦s era una nena llavors, per¨° amb 83 anys, encara recordava detalladament aquella nit. El far, malgrat l'atac, es va mantenir dret. Tamb¨¦ havia sobreviscut abans, el 18 de juliol del 1936, quan amb l'esclat de la guerra es va ordenar apagar els llums dels fars espanyols que il¡¤luminaven els navegants.

El documental La filla del farer, produ?t per S¨¨gula Films, rescata les viv¨¨ncies de la fam¨ªlia Cabezas, l'¨²ltima que va viure al far de Buda i una de les ¨²ltimes que va residir a l'illa del mateix nom, avui en part extingida, ja que ¨¦s devorada progressivament pel mar. Els seus records s¨®n la met¨¤fora d'un ofici extint, d'una ¨¨poca perduda i dels canvis soferts en un territori, el de la desembocadura de l'Ebre, que va desapareixent any rere any a causa de la regressi¨®. ¡°Als fars vam passar els moments m¨¦s feli?os de la nostra vida, i tamb¨¦ els m¨¦s tristos¡±, va resumir la Manolita, que va morir mentre es rodava l'audiovisual. El director de l'obra, Mario Pons, va decidir dur-la a terme el 2005. Despr¨¦s va descobrir el material fotogr¨¤fic de Conrado Vall¨¨s, gendre de l'Alfredo, fet dies abans de la crema de la construcci¨®. ¡°No v¨¨iem el final de l'illa, era molt gran! Avui tot aix¨° ¨¦s mar, s'ho ha menjat tot. Per aqu¨ª navegaven els meus germans¡±, recordava la Manolita.

El far de Buda es va il¡¤luminar per primera vegada el novembre del 1864. Llavors va ser catalogat com el m¨¦s alt dels fars met¨¤l¡¤lics constru?ts al m¨®n. De color gris perla, tenia 51 metres d'al?¨¤ria i una escala de caragol que semblava infinita, amb 365 esglaons. Fam¨ªlies de tot Catalunya feien trajectes en tren de m¨¦s de set hores els caps de setmana per visitar-lo, i organitzaven berenars als seus peus. ¡°Tothom volia veure'l¡±, diu la fam¨ªlia Cabezas. La filla del farer evoca la perillositat de les goles de l'Ebre, la ca?a d'¨¤necs o d'anguiles i la llet de les cabres de la zona com a recurs per alimentar-se. Tamb¨¦ rescata records de dies feli?os amb nens rebolcant-se per les dunes o l'ofici dels pescadors preparant les xarxes per sortir a pescar. El documental destaca la situaci¨® estrat¨¨gica d'aquestes construccions al Mediterrani i l'a?llament de les fam¨ªlies dels torrers dels fars, que rebien avituallament amb barques en el terreny inh¨°spit que era aquesta zona de l'Ebre. Els habitants de l'illa de Buda havien de despla?ar-se per mar per anar a la localitat m¨¦s propera, Tortosa (Baix Ebre), situada a uns 50 quil¨°metres. Els pagaments als torrers, a m¨¦s, de vegades es feien amb esp¨¨cies. A la part alta del far hi havia una ullera de llarga vista amb la qual contemplaven els navilis a l'horitz¨®. El far de Buda necessitava 22 litres de petroli al dia i cobria una vintena de milles, explica amb 91 anys Antonio Cabezas Azuara, el germ¨¤ de la Manolita. Al far hi havia una petita cuina i una sala de jocs per protegir-se durant els dies de tramuntana.

La Guerra Civil no va aconseguir arrasar aquest s¨ªmbol de les Terres de l'Ebre. Per¨° anys despr¨¦s la natura hi va posar fi. El desembre del 1959 un temporal va deixar inservible la instal¡¤laci¨® el¨¨ctrica i dos anys m¨¦s tard, durant la nit de Nadal del 1961, unes onades enfuriades el van tombar. Avui no existeix com a tal, per¨° el que va significar per als ve?ns de la zona persisteix. El 1983 es va inaugurar una torre al mateix lloc per rendir-li tribut, que continua sent parada obligada per als turistes.

La filla del farer ha rebut el suport del Port de Tarragona, dels Ajuntaments de Sant Jaume d'Enveja i l'Ampolla, la Diputaci¨® de Tarragona, el Museu de les Terres de?l'Ebre i el Departament de Cultura de la Generalitat. L'obra s'ha presentat aquest novembre al Museu del Port de Tarragona, dins dels actes duts a terme per l'organisme per celebrar el 150¨¨ aniversari de la construcci¨® dels tres fars de l'Ebre: el de Buda, el del Fangar i el de la Banya, l'¨²nic que es conserva.