Pobresa, aigua i energia

Fa uns anys que estem instal¡¤lats en la crisi. Per m¨¦s que hi hagi lleus signes de recuperaci¨®, ser¨¤ lenta i dif¨ªcil, sobretot per als que no tenen ni feina ni ingressos. Cada any, l'arribada del fred posa de manifest amb cruesa una de les cares de la pobresa: la dificultat de molts ciutadans de tenir acc¨¦s a serveis p¨²blics b¨¤sics, a causa de la impossibilitat de pagar-ne el preu. En aquestes reflexions, que van m¨¦s enll¨¤ de les mesures immediates que cal prendre, intento aprofundir en les causes m¨¦s que en les conseq¨¹¨¨ncies. Em formulo algunes preguntes: La pobresa energ¨¨tica ¨¦s un problema de serveis socials, o ¨¦s un problema de mala regulaci¨® del mercat? Es tracta nom¨¦s de posar pegats o d'intentar evitar les ferides? El problema ¨¦s la falta d'ingressos, o tamb¨¦ el preu excessiu del subministrament? Quins s¨®n els l¨ªmits de la privatitzaci¨® dels serveis p¨²blics que subministren b¨¦ns essencials per als ciutadans?

1. Preu, tarifes i impostos. Les dues primeres preguntes es responen juntes. Resoldre amb urg¨¨ncia el problema d'aquesta pobresa ¨¦s un tema de serveis socials. Per¨° evitar, o reduir, la import¨¤ncia del problema ¨¦s un tema de pol¨ªtica econ¨°mica o energ¨¨tica. Moltes persones tenen dificultats per poder pagar el preu de l'aigua, del gas o de l'electricitat, per la falta d'ingressos, per¨° tamb¨¦ pel preu exagerat d'aquests subministraments.

La tarifa que paguen els usuaris t¨¦ una part important que correspon al ¡°cost de producci¨® i distribuci¨®¡± (en el cas el¨¨ctric la mat¨¨ria primera, l'amortitzaci¨® de les centrals i els costos de la xarxa de distribuci¨®; en el cas de l'aigua, la captaci¨®, la potabilitzaci¨®, la distribuci¨® i la depuraci¨®), per¨° en tots els casos, i sobretot en el primer, hi ha una altra part que s¨®n impostos i c¨¤rregues que no corresponen al cost energ¨¨tic sin¨® a diners que dotaran fons per a pol¨ªtiques p¨²bliques (subvenci¨® al carb¨®, preus m¨¦s baixos per als habitants de les illes, ajudes a persones amb ingressos baixos, est¨ªmuls a les energies renovables¡­). Aix¨° encareix enormement la tarifa.

Totes aquestes pol¨ªtiques s¨®n necess¨¤ries i existeixen en molts altres pa?sos; per¨° no les carreguen en la tarifa, sin¨® que els fons provenen dels pressupostos p¨²blics. Si es fes aix¨ª, la tarifa el¨¨ctrica es podria reduir gaireb¨¦ a la meitat, cosa que reduiria molt el problema de la pobresa energ¨¨tica i alhora augmentaria la competitivitat de les empreses en reduir-ne els costos energ¨¨tics. Aqu¨ª no es fa aix¨ª en bona part perqu¨¨ els pressupostos p¨²blics no aguantarien aquestes despeses a causa de la insufici¨¨ncia de la recaptaci¨®, i per tant ¨¦s molt m¨¦s c¨°mode carregar-ho al consumidor. Una vegada m¨¦s acabem descobrint que el problema final ¨¦s la inadequaci¨® del nostre sistema fiscal, per l'estructura dels seus impostos i per l'enorme frau fiscal.

Ho exposo de forma molt simple i s¨¦ que ¨¦s m¨¦s complex, ja que crec que t¨¦ sentit que una part es carregui a la tarifa; per¨° ¨¦s innegable que el nostre sistema ha estat un frac¨¤s perqu¨¨ ha portat a unes de les tarifes el¨¨ctriques m¨¦s altes de la UE, i a m¨¦s ha acumulat un d¨¨ficit de m¨¦s de 30.000 milions d'euros que s'estan finan?ant i que els consumidors aniran pagant durant els propers anys.

Dues paradoxes: mentre molta gent ha vist redu?ts els seus ingressos durant els ¨²ltims sis anys, el preu de l'aigua i l'electricitat ha anat augmentant d'una forma exagerada! I a les empreses, s'ha anat recuperant competitivitat abaixant els salaris, per¨° al mateix temps s'ha anat perdent en anar augmentant el preu de l'energia!

2. Servei p¨²blic, negoci privat. El problema de fons rau en la necessitat de regular adequadament aquells sectors econ¨°mics l'activitat dels quals t¨¦ car¨¤cter de servei p¨²blic, perqu¨¨ produeixen b¨¦ns b¨¤sics que l'Estat t¨¦ l'obligaci¨® d'assegurar. ?s millor l'empresa p¨²blica o l'empresa privada? Evidentment, no tot servei b¨¤sic exigeix una empresa p¨²blica. Mai em passaria pel cap defensar la ¡°nacionalitzaci¨®¡± del sector de la producci¨® d'aliments. L'exist¨¨ncia de milers d'empreses fa que el mercat, amb una bona regulaci¨® de la compet¨¨ncia, aconsegueixi preus m¨¦s baixos i m¨¦s bons productes. Per¨° penso que no ¨¦s tan clar que sigui aix¨ª en sectors amb enormes inversions i una configuraci¨® de gaireb¨¦-monopoli, en els quals no juga b¨¦ la compet¨¨ncia. Sempre he estat partidari del sector p¨²blic. Si s'opta per la privatitzaci¨®, aquest car¨¤cter de servei p¨²blic exigeix uns nivells de regulaci¨® i uns l¨ªmits d'actuaci¨® (tarifes, contractes, marges, beneficis), molt diferents dels dels altres sectors.

3. Conclusions evidents. Urg¨¨ncia d'actuacions des dels serveis socials; necessitat de revisi¨® de la regulaci¨® tarif¨¤ria del sector energ¨¨tic; urg¨¨ncia d'una reforma fiscal, i, finalment, necessitat que, encara que els Governs no hagin sabut imposar-ho, les empreses privades d'aquests sectors de servei p¨²blic entenguin que els molts avantatges que tenen els imposen una responsabilitat social corporativa d'un nivell molt m¨¦s elevat que les dels sectors competitius. I han d'actuar en conseq¨¹¨¨ncia.

Joan Maj¨®, enginyer i exministre