La quimera substituint la Hist¨°ria

El 1927 es publicava una traducci¨® catalana de Crist¨°for Colom fou catal¨¤ (La veritable g¨¨nesi del Descobriment), de l¡¯estudi¨®s peru¨¤ Luis Ulloa; en els cercles catalanistes reprimits per la dictadura de Primo de Rivera, l¡¯efecte del text va ser fulminant, i Ulloa va ser convidat a Barcelona diverses vegades. Per¨° l¡¯entusiasme que despert¨¤ en els cercles polititzats no va tenir correspond¨¨ncia entre els historiadors de l¡¯¨¨poca, que van mantenir sempre un distanciament ¡ªcom en el cas de Ferran Soldevila o d¡¯Antoni Rovira i Virgili¡ª que no volia pas dir una condemna oberta de les teories d¡¯Ulloa.

No ha estat l¡¯¨²nic cas de proposta d¡¯un origen alternatiu per al descobridor. Des del segle XIX s¡¯han anat proposant possibles p¨¤tries colombines arreu d¡¯Europa ¡ªGal¨ªcia, Extremadura, Euskadi, Castella, Fran?a, Anglaterra, Pol¨°nia, Noruega, It¨¤lia (i no nom¨¦s G¨¨nova)¡ª i, fins i tot, el fam¨®s ca?ador de nazis Simon Wiesenthal defensava que era jueu. Podem parlar, doncs, d¡¯un subg¨¨nere colomb¨ª ben actiu. Hi ha una Casa Museo Col¨®n a Poio (Pontevedra) i la localitat de Calvi (C¨°rsega) s¡¯anuncia com la vila nadiua del descobridor... I no s¨®n pas els ¨²nics casos.

La vida de Crist¨°for Colom t¨¦ molts punts que ell mateix va enfosquir, tamb¨¦ el seu origen. La hip¨°tesi m¨¦s acceptada ¡ªla genovesa¡ª ha tingut m¨¦s ¨¨xit que la resta per dues raons: l¡¯Estat itali¨¤ de Mussolini va fer una veritable aposta per guanyar Colom per a la p¨¤tria i, aix¨° ¨¦s molt important, bona part de les iniciatives atl¨¤ntiques fetes des de Portugal o Andalusia el segle XV tenien l¡¯empremta genovesa.

Soldevila, Rovira i Virgili o la historiografia de fora se¡¯n distancien o veuen buits en Colom

Cap de les teories presentades fins ara han aconseguit el consens de la comunitat historiogr¨¤fica internacional: massa buits, massa contradiccions en la documentaci¨® per satisfer una an¨¤lisi rigorosa. Per¨° l¡¯origen de Colom ¨¦s un tema menor, molt menor: si no hagu¨¦s estat Colom, ben segur que hauria estat algun altre abans ¡ªhi ha tamb¨¦ una teoria del predescobriment¡ª o despr¨¦s, per¨° ¨¦s indiscutible la paternitat mediterr¨¤nia de l¡¯empresa americana.

La teoria catalana

Un grup de seguidors de les teories d¡¯Ulloa van constituir el 1989, i a l¡¯escalf d¡¯?mnium Cultural, el Centre d¡¯Estudis Colombins (CEC) amb l¡¯objectiu de resoldre el gran interrogant que el seu inspirador va deixar sense resposta: si Colom era catal¨¤, qui era exactament?

La tasca del CEC ha seguit sempre el m¨¨tode de la recerca hist¨°rica. Ha erosionat molt la hip¨°tesi genovesa, ha tret a la llum informaci¨® valuosa sobre el tr¨¤nsit de Barcelona entre els segles XV i XVI i ha reconegut, tamb¨¦, que fins ara no ha pogut identificar el catal¨¤ Crist¨°for Colom.

A partir de la d¨¨cada dels noranta, els treballs de Jordi Bilbeny van donar un nou impuls a aquest tema, per¨° sobre una base te¨°rica diferent: la documentaci¨® de la hist¨°ria catalana hauria estat sistem¨¤ticament falsificada per l¡¯Estat espanyol per robar a Catalunya el seu passat i la seva identitat. Per tant, l¡¯investigador esdev¨¦ m¨¦s aviat detectiu: buscar les proves d¡¯aquesta tit¨¤nica tasca d¡¯ocultaci¨® de la veritat i restituir-la.

Bilbeny va identificar Joan Colom Bertran, un membre de la petita noblesa barcelonina que havia participat en la guerra civil catalana de 1462-1472, amb l¡¯almirall. Malgrat el gruixut volum que li dedic¨¤ el 2006, els errors sobre el context hist¨°ric del personatge i les proves documentals que apunten que ja era mort en 1477 li han impedit presentar-lo com la resposta definitiva que pretenia.

En una de les jornades d¡¯Arenys es parlava de Carles V i ¡°l¡¯Imperi Universal Catal¨¤¡±

Un altre punt important de la nova teoria colombina seria la sortida de la primera expedici¨® des de Pals de l¡¯Empord¨¤, i no pas Palos de Moguer, que neix de la confusi¨® en la catalanitzaci¨® en els documents de top¨°nims i noms de persones (Pals / Palos; Pinson / Pinz¨®n) i en l¡¯¨²s for?at d¡¯imatges i refer¨¨ncies, tot i no existir cap prova fefaent d¡¯un port a la localitat empordanesa.

I m¨¦s enll¨¤ de Colom

La idea d¡¯una gegantina manipulaci¨® hist¨°rica que nom¨¦s demana enginy per descobrir-la ¨¦s una llaminadura temptadora per a ments inquietes. Trobar contradiccions, dobles significats, punts foscos que delatin la imperfecci¨® del crim s¡¯ha convertit en la missi¨® de diverses associacions: la Fundaci¨® d¡¯Estudis Hist¨°rics de Catalunya (2004), l¡¯Institut Nova Hist¨°ria (2007) i el Cercle Catal¨¤ d¡¯Hist¨°ria (2008).

Han catalanitzat personalitats hist¨°riques com Cervantes (esdevingut Sirvent), Vespuci (esdevingut Despuig), Hern¨¢n Cort¨¦s (esdevingut Ferran Cort¨¦s), Bartolom¨¦ de las Casas (Bartomeu Casaus) o Magallanes (Magall¨®), entre molts d¡¯altres. La base comuna de tots ells ¨¦s, com ja s¡¯ha dit, la idea de la falsificaci¨® documental feta de manera sistem¨¤tica per Espanya des de temps de Felip II: una tasca de segles, de reescriure documents i eliminar-ne altres arreu del m¨®n. Com passa amb totes les teories conspiratives, si s¡¯accepta la premissa ¨¦s impossible la discussi¨®: l¡¯abs¨¨ncia de proves es converteix en la millor prova que s¡¯han eliminat les proves. I el que aix¨° porta afegit: fa impossible el coneixement cert a partir dels documents i cal fiar-ho tot a la intu?ci¨® i la deducci¨®.

Quan hom llegeix els diversos treballs dels socis d¡¯aquestes entitats, ¨¦s f¨¤cil comprovar que molts desconeixen els contextos hist¨°rics i la bibliografia general. Molt pocs d¡¯ells tenen formaci¨® d¡¯historiador. Dir, per exemple, que la finalitat de Colom era crear una nova Catalunya a Am¨¨rica amb els catalans que havien lluitat contra els Trast¨¤mara ¨¦s, simplement, no saber res de la guerra civil del 1462.

Han creat una hist¨°ria pr¨°pia en la qual Catalunya mai va patir una crisi el XIV, va recuperar-se amb facilitat de deu anys de guerra civil el XV, i va ser la primera pot¨¨ncia mundial, com demostraria la llarga estada de l¡¯emperador Carles V el 1519 ¡ªidentificat en una de les jornades d¡¯Arenys amb ¡°l¡¯Imperi Universal Catal¨¤¡±¡ª. En aquesta realitat paral¡¤lela les grans gestes culturals o militars atribu?des a Castella s¨®n, en realitat, obra de catalans.

El vessant pol¨ªtic

Els membres d¡¯aquestes entitats denuncien atacs, repressions i intents de callar-los. Per¨° ¨¦s f¨¤cil veure¡¯ls en mitjans informatius, llibreries i fins i tot cinemes. Els documentals inspirats en les idees de Bilbeny L¡¯apropiaci¨® del Descobriment d¡¯Am¨¨rica: una conspiraci¨® d¡¯Estat?, (2003), L¡¯enigma Cervantes (2006) i Colom i la Casa Reial Catalana (2011) han estat emesos en la televisi¨® p¨²blica catalana. Potser perqu¨¨ han barrejat la seva feina amb la causa independentista, personalitats del m¨®n de la cultura, la pol¨ªtica i el periodisme com David Bassa, Patr¨ªcia Gabancho, Vicent Partal o Josep-Llu¨ªs Carod-Rovira no han dubtat a participar en algun dels seus actes o donar-los suport p¨²blicament.

Aquesta ¨¦s la part m¨¦s preocupant del fenomen. La incultura hist¨°rica de la nostra societat se sublima en els mitjans informatius i pol¨ªtics. En tota disciplina cient¨ªfica, i la hist¨°ria ho ¨¦s, hi ha marcs te¨°rics i un m¨¨tode per aconseguir coneixements. La hist¨°ria no ¨¦s el refugi de la simple opini¨® o de la suposici¨®. Menysprear la recerca acad¨¨mica i rigorosa que fan centenars ¡ªi no nom¨¦s des de la universitat!¡ª d¡¯historiadors catalans per substituir-la per teories m¨¦s o menys pintoresques per difondre-les sense cap mena de contrast nom¨¦s serveix per desacreditar culturalment un pa¨ªs. Un luxe que Catalunya mai s¡¯ha pogut permetre.?

?ngel Casals ¨¦s professor del Departament de Hist¨°ria Moderna de la Universitat de Barcelona i responsable del ?rea d¡¯Hist¨°ria de la Universitat Catalana d¡¯Estiu.

Portada d'elpais.cat