D¡¯Ors i la filosofia

Eugeni d¡¯Ors (Barcelona, 1881 - Vilanova i la Geltr¨², 1954) es va doctorar en Filosofia i va intentar sense ¨¨xit obtenir una c¨¤tedra a la Universitat de Barcelona, per¨° dif¨ªcilment ha estat considerat un aut¨¨ntic fil¨°sof. La hist¨°ria el t¨¦ catalogat m¨¦s aviat com un escriptor de ficci¨® (La ben plantada) o m¨¦s aviat com un periodista, amb menci¨® especial de la seva tasca com a glossador, firmada a La Veu de Catalunya amb el pseud¨°nim de X¨¨nius.

Fa uns anys, Merc¨¨ Rius, professora de la Universitat Aut¨°noma de Barcelona, va llegir una tesi (posteriorment editada) sobre D¡¯Ors. Ara aplega en un volum (D¡¯Ors, fil¨°sof) una s¨¨rie d¡¯assajos i confer¨¨ncies fruit de 20 anys de freq¨¹entar l¡¯obra d¡¯orsiana. Un volum que t¨¦ la voluntat de mostrar que, al costat del periodista i del narrador, hi havia alg¨² amb voluntat de sistema; ¨¦s a dir, un fil¨°sof.

En algun moment, Rius anota la proximitat entre el fil¨°sof i el periodista d¡¯opini¨® que era D¡¯Ors, amb paraules del mateix autor, dient que tots dos s¨®n ¡°especialistes en idees generals¡±. Sembla una prefiguraci¨® de la definici¨® de fil¨°sof que far¨¤, molts anys m¨¦s tard, Manuel Sacrist¨¢n, i que tamb¨¦ serveix per definir el periodista: un especialista en l¡¯¨¦sser en general que no sap pr¨¤cticament res de cap ens particular.

El llibre es llegeix amb facilitat tot i que, potser, hauria estat b¨¦ afegir-hi una certa semblan?a general i intel¡¤lectual de D¡¯Ors que unifiqu¨¦s el que, al final, acaba presentat de manera fragment¨¤ria. Tret que es pensi que l¡¯obra filos¨°fica de D¡¯Ors ¨¦s, precisament, fragment¨¤ria en si mateixa. No ¨¦s un retret. No s¨®n pocs els historiadors de la filosofia que sostenen que, despr¨¦s de George Wilhelm Friedrich Hegel, els sistemes ja no s¨®n possibles.

Amb tot, els inicis de D¡¯Ors busquen una certa cosmovisi¨®. La seva tesi doctoral tracta de relligar el fil¨°sof presocr¨¤tic Zen¨® d¡¯Elea amb l¡¯entropia i la termodin¨¤mica. Els seus coneixements de f¨ªsica no eren, amb tot, extraordinaris. En aquells moments no va poder llegir directament Rudolf Clausius ni Ludwig Boltzmann. Per¨° igualment en treu un bon rendiment i aconsegueix construir una imatge del moviment irreversible del temps que li d¨®na joc i que li permet configurar un esquema general que relacioni natura i hist¨°ria, totes dues, per¨°, punts previs a l¡¯estadi superior que seria la cultura.

Com tants altres fil¨°sofs, D¡¯Ors d¨®na prioritat a la met¨¤fora sobre el llenguatge descriptiu, cosa que fa que, de vegades, se superi el l¨ªmit de la ret¨°rica i s¡¯acabi en una certa verbositat. Li passa, per exemple, quan afirma que el llenguatge hum¨¤ es una donaci¨® dels ¨¤ngels. Com mostra Rius, D¡¯Ors va quedar encantat amb la figura de l¡¯¨¤ngel, en un moment m¨¦s o menys coincident en qu¨¨ altres pensadors tamb¨¦ la utilitzen, tot i que en un sentit molt diferent. El pintor Paul Klee, per exemple, i especialment Walter Benjamin. ?s cert que l¡¯¨¤ngel de la hist¨°ria benjamini¨¤ tindria certes similituds amb els usos que en fa D¡¯Ors, per¨° no cal for?ar les comparacions.

El llibre de Rius va deixant aqu¨ª i all¨¤ les refer¨¨ncies a autors que van servir a D¡¯Ors com a punt de partida per a les seves reflexions filos¨°fiques: Henry Bergson, Williams James, Nicolai Hartmann, Max Scheler, Sigmund Freud, Carl Schmitt i, quasi sempre, per marcar dist¨¤ncies, Ramon Llull. En el mateix sentit distant, cal afegir-hi Kant i Descartes. I les projeccions, no sempre volgudes, per exemple en Robert Musil i Massimo Cacciari. Per cert, les planes dedicades a qui va ser alcalde de Flor¨¨ncia s¨®n de les m¨¦s vives del llibre i especialment recomanables. Una pena que Rius hagi evitat de manera sistem¨¤tica la reflexi¨® sobre el present, perqu¨¨ quan la fa, resulta molt enriquidora.

?