La inassolible jubilaci¨®

A la petita adrogueria d'Ana G¨®mez i Jos¨¦ Castro, al barri de la Zona Franca de Barcelona, no pensen en la paraula jubilaci¨®. Els amos, de 68 anys, es mouen amb precauci¨® pels passadissos plens a vessar de productes sense ni tan sols plantejar-se si algun dia podran viure d'una pensi¨®. Malgrat que est¨¤ malalt, Castro va cada dos dies a Mercabarna a buscar aliments, que carrega ell sol a la furgoneta. Ella es reparteix amb el seu marit la feina de dilluns a diumenge, de vuit del mat¨ª a deu de la nit.

No ¨¦s que el negoci vagi vent en popa: fa tres anys que l'activitat va comen?ar a caure i ja en fa un que han de competir amb tres botigues m¨¦s amb preus m¨¦s barats. L'empresa financera que es va quedar el seu habitatge ja va intentar desnonar-los al gener i fa un parell de setmanes van tornar a rebre una altra notificaci¨® del jutjat. Per¨° la jubilaci¨®, assegura G¨®mez, no ¨¦s per a ells una opci¨® a tenir en compte: ¡°Mentre tinguem un deute amb la Seguretat Social per les quotes d'aut¨°noms, no podem¡±.

A Catalunya hi ha unes 27.100 persones m¨¦s grans de 65 anys que encara treballen i unes 600 que busquen feina, segons les dades de l'Enquesta de Poblaci¨® Activa (EPA) de l'¨²ltim trimestre. Algunes ho fan per necessitat, d'altres per plaer. La variaci¨® que aquestes xifres han sofert en els ¨²ltims anys depenen de molts factors i els experts no s'atreveixen a assenyalar-ne tend¨¨ncies. Per¨° les organitzacions d'ajuda social afirmen que el factor econ¨°mic ha augmentat amb la crisi i que no ha estat fins fa poc que casos d'aquest tipus han comen?at a arribar a les seves oficines.

El 2013, la pensi¨® mitjana a Catalunya va ser de 900 euros mensuals

¡°Em costa veure motius rom¨¤ntics i d'inquietuds vitals per treballar a aquesta edat¡±, assegura ?ngels Valls, directora de Formaci¨® i Inserci¨® de C¨¤ritas i professora d'ESADE. ¡°?s veritat que hi ha gent que t¨¦ una gran experi¨¨ncia en la seva professi¨® i que per aix¨° continua activa. Per¨° crec que la ra¨® principal avui dia ¨¦s l'econ¨°mica. Hi ha factors que contribueixen a fer que sigui aix¨ª, com la tend¨¨ncia que hi ha ¨²ltimament de treure la jubilaci¨® obligat¨°ria dels convenis laborals. O l'augment dels anys que s'han de cotitzar per tenir una pensi¨® millor, que fa que molts ocupats necessitin continuar treballant¡±, explica.

El sistema p¨²blic de pensions no genera confian?a: el 47% dels espanyols no creuen que la seva prestaci¨® per jubilaci¨® els pugui permetre arribar a final de mes, segons un estudi d'ESADE publicat aquesta setmana. L'escepticisme ha arrelat en col¡¤lectius de totes les edats: un de cada cinc menors de 55 pensa que no podr¨¤ cobrar una pensi¨®. La crisi ha sembrat la cautela: el percentatge dels que estalvien per a aquesta etapa de la vida ha crescut del 30% al 40% en els ¨²ltims cinc anys.

La directora de l'¨¤mbit de les Persones Grans i la Depend¨¨ncia de la Creu Roja a Catalunya, Susanna Roig, explica: ¡°Segons la nostra experi¨¨ncia, al principi semblava que la crisi no afectava el col¡¤lectiu de les persones grans, perqu¨¨ la seva pensi¨® estava assegurada. Per¨° despr¨¦s dels anys inicials, hem vist que ha tingut un impacte indirecte sobre ells¡±. El seu departament s'ha vist obligat a ampliar els serveis: ¡°Abans ens dedic¨¤vem a atendre assumptes relacionats amb la depend¨¨ncia i la solitud. Per¨° despr¨¦s vam comen?ar a veure que els usuaris estaven tenint problemes per cobrir les seves necessitats b¨¤siques¡±, afegeix Roig.

Aquest dany col¡¤lateral entre els jubilats ¨¦s causat per l'augment dels preus, del cofinan?ament de serveis que abans eren gratu?ts i per la paralitzaci¨® de la Llei de la depend¨¨ncia, segons explica Susanna Roig: ¡°A m¨¦s, molta gent gran ha passat a mantenir les seves fam¨ªlies amb la seva pensi¨®. I d'altres que ja tenien una pensi¨® molt justa i rebien ajuda dels seus familiars per completar-la han perdut aquesta col¡¤laboraci¨®¡±.

Una de cada cinc persones menors de 55 anys pensa que no podr¨¤ cobrar una pensi¨®

La pensi¨® mitjana a Catalunya va ser el 2013 de 900 euros al mes, segons un informe d'Idescat que s'ha conegut aquesta setmana. Les rendes m¨¦s baixes es cobren a la comarca de la Terra Alta, on la mitjana de pensi¨® va ser de 637 euros. Els m¨¦s afortunats s¨®n els pensionistes de Barcelon¨¨s, que, malgrat tot, no van arribar a mileuristes, amb una prestaci¨® mitjana de 977 euros. Els aut¨°noms, com Jos¨¦ Castro, van ser els m¨¦s mal remunerats: la pensi¨® mitjana d'aquest segment de poblaci¨® es va situar en els 612 euros a tota la comunitat, amb puntes de 662 al Vall¨¨s Occidental i de 517 al Pallars Sobir¨¤.

Molta gent gran recorre a feines ¡°no oficials¡± per complementar la pensi¨®. ¡°Solen cuidar altres persones o si saben ganxet en fan alguna pe?a i la venen. Tenim el cas d'una dona que arreglava les ungles a les seves ve?nes, per exemple¡±, afirma Roig.

Segons l'EPA, la gran majoria de la gent m¨¦s gran de 65 que busca feina s¨®n dones. Amb la crisi, una part de la poblaci¨® femenina que fins llavors no havia treballat va tenir la necessitat d'incorporar-se al mercat laboral. En fer-ho a una edat m¨¦s avan?ada, la seva cotitzaci¨® ¨¦s insuficient per rebre una pensi¨® que els permeti poder-se mantenir. Algunes ni tan sols estan afiliades a la Seguritat Social, com Ana G¨®mez, que ha portat l'adrogueria al costat del seu marit durant m¨¦s de 20 anys: ¡°Eren molts diners. Nom¨¦s pod¨ªem pagar una quota d'aut¨°noms i ens vam decidir per la del meu marit¡±.