La queixalada de Podem

La bossa plena a vessar de la indignaci¨® pol¨ªtica, la desesperan?a social i l'angoixa pel futur ha trencat aig¨¹es a Espanya i ¨¦s com si una part de la societat s'hagu¨¦s al?at a l'un¨ªson, conjurada pel verb podem. Aquesta onada mobilitzadora, un vendaval digital, recorre el pa¨ªs de nord a sud, d'est a oest i d'esquerra a dreta, atacant fortaleses argumentals i transformant terres de frustraci¨® i por en terrenys de rebel¡¤lia, il¡¤lusi¨®, esperan?a i r¨¤bia. Podem ¨¦s un estat d'opini¨® i un estat de necessitat engreixat amb els sucosos nutrients de la corrupci¨® pol¨ªtica i la crisi econ¨°mica que subministra el bi¨°top nacional. Els seus cercles assemblearis brollen per generaci¨® espont¨¤nia als pobles i barris i fins i tot germinen en racons erms fins ara d'activitat pol¨ªtica associativa. Nom¨¦s els nacionalismes catal¨¤ i basc sembla que estan a resguard de la seva queixalada electoral.

¡°Feia temps que no votava o votava amb el nas tapat i em va atreure el plantejament d'anar a totes per escombrar la gent que ens ha portat fins aqu¨ª¡±, explica Rub¨¦n Belandia, 53 anys, bibliotecari de la Universitat de Leioa (Biscaia), pare de dos fills inscrits tamb¨¦ al nou partit. Podem es presenta, efectivament, com la gran escombra nacional. ¡°Escombrar els pol¨ªtics de la casta, escombrar la corrupci¨®, la precarietat i l'atur, la pobresa infantil¡±, aquest ¨¦s el missatge que acompanya la promesa-jurament de construir una ¡°nova forma de fer pol¨ªtica¡±. Amb aquests senyals per estendard, el partit de Pablo Iglesias va donar un cop de puny al tauler pol¨ªtic a les ¨²ltimes eleccions europees, per¨° ¨¦s ara, que les enquestes l'equiparen al PP i al PSOE en intenci¨® de vot, quan les peces dels escacs nacionals han sortit volant. La gran inc¨°gnita ¨¦s com es recompondr¨¤ el tauler.

La nova formaci¨® contribuir¨¤ a la cohesi¨® pol¨ªtica i social del pa¨ªs o a desmembrar-lo? Podem conrea l'anomenat ¡°dret a decidir¡±, fins al punt que molts dels seus militants catalans van votar a?la consulta del 9-N, malgrat que, portes endins, l'assumpte no va resultar del tot pac¨ªfic. ¡°Qui ¨¦s el Tribunal Constitucional per impedir parlar al poble catal¨¤?¡±, retreu Francisca S¨¢nchez, cofundadora de Podem a Barcelona i antiga militant del Front C¨ªvic Som Majoria inspirat per l'exsecretari general del Partit Comunista, Julio Anguita.

¡°Entre els 1.200 inscrits a Bilbao hi ha gent d'identitats diferents i tamb¨¦ independentistes, per¨° tots estem d'acord a defensar el dret a decidir, dret a decidir-ho tot: el model social, el model auton¨°mic, el propi cos¡­ tot¡±, afirma Lander Mart¨ªnez, 25 anys, enginyer inform¨¤tic superior. Est¨¤ content perqu¨¨ acaba de convertir-se en mileurista, despr¨¦s d'haver treballat per 500 euros mensuals. ¡°Podem assumeix el dret d'autodeterminaci¨® per¨° tamb¨¦ ofereix la possibilitat de sentir-te espanyola sense ser de la caspa¡±, apunta a Barcelona una bi¨°loga decebuda amb les ajudes promeses als joves emprenedors. La casta i la caspa es fonen a la mateixa diana.

Aquestes s¨®n les raons, enunciades amb aire de rap, que porten Nacho Galiano, d'A Coru?a, a presentar la seva candidatura al Consell Ciutad¨¤ del nou partit. ¡°Em motiva sanejar les institucions i no permetre a la banca i a la gran empresa el dret de cuixa que exerceixen actualment, per¨° sobretot em motiva la meva generaci¨®, en qu¨¨ un de cada dos joves no t¨¦ feina ni manera de trobar-ne aqu¨ª (¡­). Em motiva generar un espai pol¨ªtic en qu¨¨ confi? (amb ra¨® i de cor) la immensa majoria de la poblaci¨®, perqu¨¨ puguem netejar el pa¨ªs i encaminar-lo en la direcci¨® correcta els propers cinc anys. Ho farem tan b¨¦ que ens imitaran a tot el m¨®n, aix¨ª que, si us plau, fem-ho amb molta seriositat i amb l'alegria que mereix. Avancem perqu¨¨ podem!¡±. Nacho Galiano ¨¦s raper i poeta, per¨° la seva activitat laboral ¨¦s la xurreria de la seva fam¨ªlia. Estudia Pol¨ªtiques a trav¨¦s de la UNED ¡ª¡°haig de pagar la matr¨ªcula a terminis¡±¡ª, i en aix¨° segueix l'empremta d'altres inscrits a Podem fascinats per l'esgrima dial¨¨ctica amb qu¨¨ el l¨ªder Pablo Iglesias s'imposa als tertulians de torn i als pol¨ªtics de la casta. ¡°Ens est¨¤ entrant el cangueli perqu¨¨ ja ens veiem governant¡±, diu.

Encara que els militants de Podem fan gala, en general, de bones maneres, sentit com¨² i un ideari fresc carregat de voluntarisme i idealisme admirables, les seves cr¨ªtiques traspuen de vegades un menyspreu primari, no nom¨¦s pol¨ªtic sin¨® tamb¨¦ professional i intel¡¤lectual cap als personatges de la pol¨ªtica, l'empresariat i els mitjans de comunicaci¨® que consideren responsables o c¨°mplices de l'actual estat de coses. A la versi¨® simp¨¤tica, porten al record la pancarta ¡°Els pol¨ªtics saben tant de pol¨ªtica com els ocells d'ornitologia¡±, que va lluir a la Puerta del Sol durant el 15-M, per¨° hi ha tamb¨¦ una actitud maniquea, simplista, que tendeix a la desqualificaci¨® i a ignorar les dificultats objectives i les mancances i llacunes pr¨°pies. Alguns fan servir el terme ¡°casta¡± com el calaix de sastre per incloure all¨° que no respon als seus plantejaments i gaireb¨¦ tots participen a la mateixa digesti¨® interpretativa de la Transici¨® que han fet els seus l¨ªders.

?s el pragmatisme el que els ha portat a acceptar sense estr¨¨pit l'organitzaci¨® vertical i el lideratge fort, el concepte de partit i la figura del militant que tant repudiaven fa nom¨¦s unes setmanes? ¡°?s veritat que abans ens sortien butllofes quan sent¨ªem la paraula militant o partit, per¨° la gent ha votat Pablo Iglesias i el seu model, aix¨ª que ja no hi ha res m¨¦s a parlar¡±, admeten. L'enorme cabal d'energies alliberat i l'euf¨°ria del moment mantenen Podem en un estat de gr¨¤cia que els permet assimilar les seves flagrants contradiccions. I conven?uts de l'efecte ben¨¨fic del fenomen, ning¨² en els moviments socials i pol¨ªtics lim¨ªtrofs tampoc vol furgar en els seus punts febles, malgrat que el personalisme de Pablo Iglesias desperta recels. ¡°Des de les eleccions europees aix¨° ¨¦s una bogeria. No hem parat de rebre missatges de gent que vol inscriure's, afiliar-se, col¡¤laborar¡±, confirmen a grans ciutats.

Mentre duri l'entusiasme que anima les assemblees, molt m¨¦s ordenades ¨²ltimament, i aquest fervor militant que els posa una lluentor de fraternitat i orgull compartit, la falta de diners i de seus no seran un obstacle insalvable. Cada cercle se les arregla com pot. Busquen els locals de les associacions de ve?ns, les cases de cultura, els poliesportius i pressionen si cal pressionar perqu¨¨ l'Ajuntament els cedeixi o llogui per hores. Gaireb¨¦ sempre hi ha un conegut d'un conegut amb acc¨¦s a un espai per poder reunir-se. En aix¨°, els vells militants de l'extrema esquerra comunista solen estar un pas per davant. I com que el pressupost de despeses ¨¦s minso ¡ªtothom ho fa tot gratis¡ª, n'hi ha prou amb una petita col¡¤lecta, els magres donatius dels col¡¤laboradors, el recurs del micromecenatge i la venda de samarretes, bosses o polseres de Podem per pagar les fotoc¨°pies i els quatre cartells que posen. A Biscaia, la venda en un mercat d'objectes i roba de segona m¨¤ els va permetre reunir m¨¦s de mil euros, pr¨¤cticament la meitat del pressupost de la campanya que els va donar 65.000 vots.

Internet ¨¦s el seu gran aliat, el seu territori natural, fins al punt que dif¨ªcilment la nova formaci¨® hauria arribat al que ¨¦s sense les xarxes socials i les nombroses eines digitals que fan servir. Gaireb¨¦ tota l'activitat de comunicaci¨® interna i difusi¨® de continguts pol¨ªtics es realitza en aquests mitjans, per¨° per molt que abundin els adeptes a la democr¨¤cia digital i al clicactivisme, en alguns cercles comencen a adonar-se que necessiten disposar d'un punt f¨ªsic i estable de trobada per, entre altres coses, poder atendre simpatitzants, molts d'edat m¨¦s gran, que no fan servir la xarxa.

Encara que les tasques organitzatives dels cercles recauen, en general, en l'alian?a simbi¨°tica que formen veterans activistes de mil lluites i joves en molts casos debutants a l'escena pol¨ªtica, els inscrits a la nova formaci¨®, m¨¦s de 250.000, s¨®n un bon reflex del mapa social dels damnificats per la crisi. ¡°Som m¨¦s de 1.000 a Barcelona, encara que a les assemblees solen venir entre 100 i 150 persones. Tenim de tot: bi¨°legs, paletes de la construcci¨®, polit¨°legs, treballadors del transport¡­ de tot¡±, indica Francisca S¨¢nchez, de 32 anys, enginyera del Tren de Alta Velocitat (TAV) i ara a l'atur.

Com correspon a la naturalesa de la crisi de la globalitzaci¨®, a la base militant de Podem convergeixen segments de les classes mitjanes empobrides i de classes baixes a les quals l'encongiment de l'estat del benestar est¨¤ deixant a la intemp¨¨rie. ¡°Les classes mitjanes proletarizades tenen m¨¦s recursos intel¡¤lectuals per queixar-se d'aquesta mala sort, per¨° estan al mateix lloc de desesperaci¨® que els colpejats de sempre. (¡­) El precari amb estudis t¨¦ els mateixos interessos que la reposadora sense estudis, que l'electricista o lampista (cada vegada amb amb m¨¦s expertitzaci¨® tecnol¨°gica)¡±, ha escrit el dirigent de Podem Juan Carlos Monedero al seu llibre Curso urgente de pol¨ªtica para gent decente.

El t¨ªtol posa l'accent oportunament en la falta de formaci¨® pol¨ªtica de les generacions nascudes en democr¨¤cia. Molts dels que van cr¨¦ixer en la ignor¨¤ncia i en el c¨°mode menyspreu per la pol¨ªtica descobreixen ara que la seva traject¨°ria vital ha quedat truncada per decisions adoptades per mans i escenaris aliens. Van creure que la formaci¨® els assegurava un treball estable i la possibilitat d'emancipar-se i ara tenen davant seu un panorama d'incertesa, baixos salaris i emigraci¨®. S¨®n perdedors inesperats, frustrats sobtats que se senten estafats i violentats. No s¨®n els ¨²nics que criden en aquests temps contra alguns personatges que surten a la televisi¨®, per¨° la seva ira porta la c¨¤rrega afegida de la innoc¨¨ncia perduda.

D'estar a les portes de llicenciar-se en Sociolog¨ªa, Jos¨¦ Rosales, 26 anys fundador del cercle de Podem a Torreperogil (Ja¨¦n), municipi d'uns 8.000 habitants i 50% d'atur, ha passat a recollir olives quan ¨¦s temporada. ¡°Estava a quart de carrera, a Granada, per¨° vaig haver de tornar a casa perqu¨¨ el meu pare, obrer de la construcci¨®, es va quedar a l'atur i amb la meva beca de 2.600 euros anuals ja no podia continuar vivint fora. El meu cas ¨¦s un m¨¦s dels 45.000 universitaris que han hagut de deixar-ho¡±. Com altres companys del seu cercle, rescatats majorit¨¤riament de l'abstenci¨® i amb una mitjana d'edat de 30 anys, Jos¨¦ Rosales veu en la igualtat social la primera for?a de la nova formaci¨®. ¡°Cal distribuir els recursos, canviar el sistema productiu i industrialitzar la regi¨®, fer que el futur torni i que els m¨¦s capa?os estiguin als llocs directius¡±, assenyala.

¡°Flota a l'ambient la idea que tot rebenti, encara que no sapiguem gaire b¨¦ cap a on anem. Cal tenir en compte que nosaltres veiem la mis¨¨ria en primera l¨ªnia i tractem persones que pateixen¡±, indica Domingo Calder¨®n, president de l'associaci¨® Antaris de Dos Hermanas (Sevilla) que tracta drogodependents. ¡°Tenim la impressi¨® que els partits que representaven el poble a la Transici¨® s'han convertit en est¨®macs agra?ts. Personalment, ens sentim interpel¡¤lats per la necessitat d'un canvi social¡±, afirma Javier Grau, responsable de comunicaci¨® de la fundaci¨® terap¨¨utica PATIM de Castell¨®.

¡°Podem ¨¦s la prova que molta gent vol fer les coses d'una altra manera. El patriarcat capitalista ens fa m¨¦s i m¨¦s vulnerables, als joves i a les dones. Cada vegada vivim pitjor. M'encanta la paraula antisistema¡±, emfatitza Irantzu Varela, de la cooperativa feminista Faktor¨ªa Lila. ¡°Hi ha un profund desencantament i frustraci¨® perqu¨¨ el nostre voluntariat creu en els valors de l'honestedat, la transpar¨¨ncia i la participaci¨®, per¨° em sembla que Podem no coneix la realitat de les ONGs¡±, afirma Luciano Poyato, president de la Plataforma del Voluntariat d'Espanya i del Tercer Sector, que engloba unes 300 entitats. ¡°El que li demanem ¨¦s que escolti la gran diversitat que hi ha al nostre sector. Caldr¨¤ veure quin grau de coher¨¨ncia, democr¨¤cia i participaci¨® ¨¦s capa? d'aconseguir¡±, subratlla.

Amb coher¨¨ncia o sense, amb programa o sense, bona part de la joventut i de la societat espanyola ha decidit agafar la pol¨ªtica amb les dues mans i llaurar un nou cam¨ª. Ning¨² sap ben b¨¦ on desembocar¨¤ aquest viatge inici¨¤tic i si ser¨¤ de curt o llarg recorregut, per¨° tenen pressa. Van a tota m¨¤quina.