Herois o catalitzadors?

Ning¨² sap gaire b¨¦ com sortir d'una situaci¨® en la qual milions de persones no tenen feina i no hi ha a l'horitz¨® perspectives clares que la cosa hagi de canviar. La innovaci¨® social i emprenedoria han anat apareixent com a respostes alternatives o complement¨¤ries a la falta d'efectivitat de les f¨®rmules tradicionals. Organismes multilaterals com l'OCDE, l'FMI o el Banc Mundial ens martellegen amb la necessitat d'afavorir iniciatives que impulsin les persones a sortir per si mateixes de la seva situaci¨® de desocupaci¨® i de falta de perspectives. Hi ha una mica de perversi¨® en aquestes orientacions que postulen aproximacions innovadores i socialment responsables davant de problemes que aquests mateixos organismes han contribu?t de manera directa a generar. No ¨¦s estrany, doncs, que les estrat¨¨gies que es proposen tinguin un marcat car¨¤cter individual, no posin gens en dubte els problemes estructurals del capitalisme i s'enquadrin b¨¦ en un nou gir de la cl¨¤ssica idea de l'emprenedor heroic. Aquell subjecte que matina amb il¡¤lusi¨®, pren riscos i busca aprofitar les oportunitats que existeixen i l'¨¨xit de les quals dep¨¨n nom¨¦s de l'esfor? que desplegui i de la solidesa de les seves propostes.

Tots recordarem quan, fa una mica m¨¦s d'un any, el rei de Holanda, Guillem Alexandre, va llegir un discurs al Parlament en qu¨¨ va anunciar la impossibilitat pr¨¤ctica de mantenir l'estat del benestar. No nom¨¦s per les dificultats financeres dels Pa?sos Baixos, sin¨® que, va afegir, ¡°les expectatives de la gent ja no s¨®n les mateixes¡­.la gent vol prendre les seves pr¨°pies decisions. Demanem a cadasc¨² que assumeixi les seves responsabilitats. Canviarem de l'estat del benestar a la societat participativa¡±. M¨¦s responsabilitat individual ¨¦s la l¨ªnia mestra del canvi, alineant-se aix¨ª amb les propostes del Govern brit¨¤nic de David Cameron i la seva?Big?Society. En el fons, res de nou. Desmarcatge de la idea d'un estat ¨¤vid d'augmentar impostos i gastar, i elogi de la llibertat i iniciativa individual i de l'esperit mercantil. Per¨°, de la mateixa manera, es tracta de desviar l'atenci¨® cap al Govern i les seves responsabilitats, situant la pilota de la resposta a les necessitats col¡¤lectives en un espai a compartir per tothom. Cosa que no estaria malament si se'n deriv¨¦s una recomposici¨® de l'estructura de poder. Per¨° d'aix¨° no en parlen.

Aqu¨ª, el Reial decret del 22 de febrer del 2013, fixa com a objectius ¡°millorar l'ocupabilitat dels joves, augmentar la qualitat i l'estabilitat de l'ocupaci¨®, promoure la igualtat d'oportunitats en l'acc¨¦s al mercat laboral i fomentar l'esperit emprenedor¡±. Les mesures que acompanyen el decret, com les exempcions fiscals o de seguretat social, s¨®n molt m¨¦s t¨ªmides que les d'altres pa?sos, i en part expliquen la gran mortalitat de les iniciatives. D'altra banda, l'anomenada ¡°tarifa plana¡± per a aut¨°noms, ha tingut molt poca utilitat i s'ha convertit en una finestra m¨¦s per al frau (¡°falsos aut¨°noms¡±). No ¨¦s d'estranyar, doncs, que la taxa de mortalitat (¨¦s a dir, els que no aconsegueixen superar els primers anys) de les emprenedories individuals sigui alt¨ªssima.?

Haur¨ªem de comen?ar a preguntar-nos si hi ha altres camins que sense xifrar-ho tot en la depend¨¨ncia cap a les Administracions p¨²bliques i els seus pressupostos, tampoc suposin una esp¨¨cie de repte individual i heroic que nom¨¦s acostuma a sortir b¨¦ quan es tenen recursos i posicions de partida ja per si sols favorables.

Aquests dies s'ha fet a Saragossa un congr¨¦s que ha reunit impulsors de l'economia social i solid¨¤ria i on han estat presents iniciatives molt diverses i arrelades, com les de Gaztelan al Pa¨ªs Basc, Sinerxia a Gal¨ªcia, Emprender.Coop del grup Tangente a Madrid, o les propostes formatives de Estarter a Barcelona. El que es planteja, des d'aquesta altra mirada a l'emprenedoria, ¨¦s m¨¦s aviat l'ecologia social o la base col¡¤lectiva des de la qual ¨¦s possible impulsar noves iniciatives. Iniciatives que permetin teixir complicitats, arrelar territorialment idees i necessitats, i acabar aconseguint convertir en resistents el que, sense aquesta base de partida, pot acabar sent fuga? i epis¨°dic. De fet, aquest caminar junts, aquest catalitzar recursos i coneixements col¡¤lectius, sembla molt m¨¦s natural que el de l'heroi que s'aventura en solitari per terrenys desconeguts. I marca un model de societat notablement diferent del que ¨¦s purament competitiu. Convindria apostar m¨¦s per refor?ar aquestes alternatives solid¨¤ries que reforcen una concepci¨® del p¨²blic que va m¨¦s enll¨¤ del que ¨¦s institucional i que pot permetre anar construint projectes i xarxes m¨¦s s¨°lides i solid¨¤ries. Ho necessitem.

Joan Subirats ¨¦s catedr¨¤tic de Ci¨¨ncia Pol¨ªtica i investigador de l'IGOP de la UAB.