Aprofitar el temps

S'ent¨¦n que la doble aposta recent d'Artur Mas, la convocat¨°ria enganyosa del 9-N, aix¨ª com el seu desafiador full de ruta per a una independ¨¨ncia el 2016, incomodin el dirigent m¨¦s temperat. Per¨° amb aix¨° no n'hi ha prou per explicar la resposta de Mariano Rajoy, la seva falta de reflexos (tard¨¤ i obvi fins i tot en el que va encertar), la seva manca de proposta pol¨ªtica total (de fet, no en va donar cap de concreta) ni la debilitat del missatge (buit d'horitz¨® per a la q¨¹esti¨® catalana) que va donar ahir.

El pitjor, no obstant aix¨°, va ser el caire partidista amb qu¨¨ va pretendre contrarestar el desafiament independentista. Per sobre de l¨ªder del Partit Popular, Rajoy ¨¦s president del Govern central, i com a tal, de tots els espanyols, i per tant, de tots els catalans. Va parlar a Barcelona, s¨ª, per¨° nom¨¦s com a cap del Partit Popular i davant d'un auditori de ministres, dirigents, alcaldes i entusiastes del seu partit.

El programa de Mas ¨¦s un disbarat, per¨° cont¨¦ un calendari, unes propostes, unes condicions i uns objectius. Enfront d'aquest, Rajoy no va oferir cap pla m¨¦s enll¨¤ de l'apel¡¤laci¨® ret¨°rica?a la legalitat i una contrapropaganda emf¨¤tica i farcida d'evid¨¨ncies i llocs comuns. No va plantejar res nou, suggeridor, positiu o alternatiu, no ja als independentistes, sin¨® al gruix dels catalans que prefereixen un autonomisme refor?at a l'aventura incerta d'una separaci¨® costosa. Ni tampoc al gruix dels espanyols sabedors que els problemes no es resolen a bastonades ni amb la simple invocaci¨® de la llei. I que comencen tamb¨¦ a t¨¦mer les conseq¨¹¨¨ncies econ¨°miques eventualment desastroses del proc¨¦s separatista, per descomptat per a Catalunya, per¨° tamb¨¦ per al conjunt d'Espanya, de la qual el PIB catal¨¤ hi representa el 20%.

Si Mas llan?a els seus projectes tot sol per satisfer la (de moment) minoria independentista i Rajoy busca contrarestar-lo dirigint-se nom¨¦s a uns centenars dels seus incondicionals, qui pensa, actua i dirigeix en funci¨® del demos global, catal¨¤ i espanyol? La doble orfandat ciutadana resulta, doncs, dram¨¤tica. Ho simbolitza el fet que el president espanyol critiqui el de la Generalitat per no tenir dret (sic) a parlar en nom de tots els catalans. ?s exactament a l'inrev¨¦s. No nom¨¦s en t¨¦ el dret sin¨® tamb¨¦ el deure fer-ho, per¨° no representant els interessos d'una part d'ells; de la mateixa manera que ha de dirigir-se en termes inclusius (i no d'aspra reprensi¨®) els conciutadans que opten err¨°niament per la ruptura.

En aquesta mala herba de xerrameca in¨²til, hi sobresurt una apreciaci¨® encertada del l¨ªder del PP: la certificaci¨® que l'aventura sobiranista provoca una p¨¨rdua de temps preci¨®s, necessari per a altres menesters. Aquest principi seria bo si se l'apliqu¨¦s a si mateix en la q¨¹esti¨® catalana. Esva?t ja el mal humor en el ritual d'ahir, est¨¤ disposat a aprofitar els 12 mesos que queden de legislatura per canalitzar aquest tema mitjan?ant propostes assenyades, un di¨¤leg institucional que encapsuli la judicialitzaci¨® del problema, i la negociaci¨® per a un acord de principi a desenvolupar en la propera legislatura? O hem de donar ja per liquidada l'actual? Els ciutadans necessiten saber-ho, per economitzar les expectatives.

I si els dos protagonistes, Mas i Rajoy, asseguren, sempre com a afegit¨®, que malgrat tot deixen una escletxa oberta al di¨¤leg, haurien de concretar-la. O comencen a fer-ho en temps ¨²til, abans que acabi l'any, o sabrem que aquest h¨¤bit democr¨¤tic, el de resoldre els problemes per via de negociaci¨®, queda de facto descartat almenys fins a les properes eleccions.

El que pugui passar fins aleshores ser¨¤ responsabilitat de tots dos.