Just¨ªcia: el tercer poder oblidat

Recordem a contracor que fa dos anys va entrar en vigor la llei de taxes judicials. Una de les normes m¨¦s pol¨¨miques impulsades per l'anterior ministre de Just¨ªcia, que evidenciava que l'Estat de dret al nostre pa¨ªs es troba immers en una crisi profunda. Aquesta llei, rebutjada per tots els sectors de l'advocacia i del dret, posa en q¨¹esti¨® l'acc¨¦s a la Just¨ªcia per part de la ciutadania, de les persones m¨¦s vulnerables per¨° tamb¨¦ de la classe mitjana, ja que s'ha vinculat la seva recaptaci¨® amb la just¨ªcia gratu?ta.

Si a un ciutad¨¤ que vol defensar els seus drets davant un tribunal se li cobren en taxes judicials (que poden arribar de mitjana a 3.000 euros) m¨¦s diners del que pret¨¦n recuperar en un litigi quin sentit t¨¦ que recorri a la just¨ªcia? La Constituci¨® estableix que estem en un estat social. L'inter¨¨s m¨¤xim de l'Estat han de ser les persones i la seva dignitat. La just¨ªcia no pot ni ha d'estar al servei dels interessos especulatius despersonalitzats. Les persones s¨®n i han de ser el primer i el m¨¦s essencial.

La llei de taxes judicials no era, ni ¨¦s, l'¨²nica llei que amena?a l'Estat de dret. Sobre la taula hi ha encara els projectes de reforma de la llei d'assist¨¨ncia jur¨ªdica gratu?ta, de reforma del poder judicial, de demarcaci¨® i planta judicial, de seguretat ciutadana, de reforma del Codi Penal...

No ens oposem a aquestes lleis perqu¨¨ els canvis legislatius proposats afecten, en major o menor mesura, els advocats, sin¨®, sobretot, perqu¨¨ perjudiquen la ciutadania, les persones m¨¦s vulnerables.

El nucli central de la q¨¹esti¨® radica que aquestes lleis deixen sense valor un element tan central i decisiu com ¨¦s el dret a la tutela judicial efectiva, ¨¦s a dir, el dret a ser defensat, i aix¨° comporta que es tendeixi a configurar una just¨ªcia desigual que afavoreix aquell qui t¨¦ m¨¦s capacitat econ¨°mica, aniquilant el concepte de "servei p¨²blic". Es pot dir d'una altra manera si es vol: la just¨ªcia deixa de ser un dret fonamental per convertir-se en una mercaderia. No em cansar¨¦ mai de repetir i d'escriure que els drets i llibertats dels ciutadans no poden estar subjectes a les lleis del mercat.

?s la voluntat irrenunciable de servir a l'Estat de dret i d'impartir just¨ªcia que el Col¡¤legi d'Advocats de Barcelona, el Consell de l'Advocacia Catalana i el Consell General de l'Advocacia?Espanyola s'han oposat i s'oposen a aquestes reformes impulsades pel Govern central.

?s ben cert que el nou ministre de Just¨ªcia, Rafael Catal¨¢, mostra un tarann¨¤ m¨¦s obert i dialogant que el seu antecessor. De les seves compareixences davant la Comissi¨® de Just¨ªcia del Congr¨¦s dels Diputats se'n podria desprendre que el ministre est¨¤ disposat a reconsiderar alguns dels grans projectes que ha heretat.

Pel b¨¦ de la Just¨ªcia, esperem que es pugui passar d'un indubtable canvi d'estil a concretar mesures que permetin retirar o modificar substancialment algunes de les lleis pendents d'aprovaci¨®. Tindria sentit, per exemple, emprendre, d'una vegada per sempre, la revoluci¨® tecnol¨°gica que el nostre sistema judicial est¨¤ esperant des de fa massa temps.

Els advocats barcelonins estem plenament compromesos amb la just¨ªcia gratu?ta i amb el torn d'ofici, una funci¨® que prestem tots els advocats encara que nom¨¦s l'exercim uns quants, perqu¨¨ ¨¦s un dels serveis essencials de l'Estat social: la defensa de la ciutadania, en totes les disciplines jur¨ªdiques. Treballem directament amb les seves preocupacions m¨¦s ¨ªntimes, amb un material hum¨¤ extremament sensible. Per aix¨°, reclamem un reconeixement just de la nostra tasca social. La transcend¨¨ncia de la feina que fem requereix una retribuci¨® digna dels professionals del torn d'ofici i no per castigar l'advocacia amb la Llei de Serveis i Col¡¤legis Professionals.

Com a deg¨¤ de l'I¡¤lustre Col¡¤legi d'Advocats de Barcelona (ICAB) continuar¨¦ batallant per defensar una societat m¨¦s justa i respectuosa amb els drets individuals i col¡¤lectius. Espero que el ministre tingui la sensibilitat de compartir la nostra preocupaci¨® per una just¨ªcia al servei de tots i d'actuar-hi en conseq¨¹¨¨ncia. Encara som a temps de rectificar.

D'altra banda, si realment respectem l'Estat de dret, ¨¦s necessari respectar les institucions, especialment, les que sostenen aquest Estat de dret. El seu descr¨¨dit ¨¦s el que est¨¤ joc. ?s essencial que s'allunyin de l'administraci¨® de Just¨ªcia els avatars i interessos pol¨ªtics i partidistes que no representen la globalitat de la societat, plural i transversal.

J. Oriol Rusca i Nadal ¨¦s deg¨¤ de l'I¡¤lustre Col¡¤legi d'Advocats de Barcelona.