Un altre Montaigne

Al cap¨ªtol X del llibre II dels seus Assaigs, intitulat Els llibres, Montaigne hi diu: ¡°Si un llibre em desagrada, n¡¯agafo un altre; i nom¨¦s em lliuro a la lectura als moments que l¡¯avorriment de no fer res comen?a a apoderar-se de mi. Amb prou feines m¡¯interesso pels llibres nous, perqu¨¨ els vells em semblen m¨¦s rics i m¨¦s plens de for?a; ni tan sols m¡¯interesso pels grecs, perqu¨¨ el meu judici no ¨¦s capa? de treure profit d¡¯una comprensi¨® pueril i primerenca¡±. Montaigne diu aix¨° ¨²ltim pel sol fet que, com Petrarca al seu moment, dominava el llat¨ª, per¨° no el grec cl¨¤ssic.

Arran d¡¯aquesta citaci¨®, hom hauria pogut no consultar la nova edici¨® dels Essais del senyor de la Muntanya ¡ªaix¨ª l¡¯anomenaven els autors espanyols del Segle d¡¯Or¡ª que acaba d¡¯editar Galaxia Gutenberg, perqu¨¨, en definitiva, es tracta d¡¯un llibre nou, i la sisena, almenys, de les traduccions completes dels Assaigs que s¡¯han fet en llengua castellana, havent-hi tamb¨¦ a la nostra disposici¨® l¡¯edici¨® de Vicent Alonso (Proa, 2006-2008), que ja vam ressenyar al moment que esqueia.

No ¨¦s un llibre nou, doncs, pel fet que mai abans no s¡¯haguessin publicat aquestes provatures de l¡¯autor, sin¨® pel fet que tota traducci¨® ¨¦s un m¨®n a part tant respecte a l¡¯original com respecte a la resta de versions que se¡¯n pugui haver fet amb anterioritat. De fet, segons la teoria de Walter Benjamin (La tasca del traductor, article ¨¤mpliament editat en catal¨¤ i en castell¨¤), nom¨¦s la suma de totes les traduccions d¡¯un llibre, a elles afegint-hi l¡¯original, donaria una idea exacta del que ¨¦s un llibre: l¡¯original, com qualsevol traducci¨®, ja ¨¦s per ell mateix una translaci¨® des d¡¯unes categories de pensament a unes categories ling¨¹¨ªstiques i gramaticals. En certa manera, aquesta suma que hem dit donaria una mena de ¡°llibre zero¡±, o patr¨® aprior¨ªstic general, del qual es derivaren tant l¡¯original com les traduccions d¡¯un llibre. No ¨¦s una mala teoria, i l¡¯estimen tots els traductors del m¨®n, els quals ajuden a completar, de mica en mica, el paradigma original, preling¨¹¨ªstic, de tota obra liter¨¤ria.

El cas ¨¦s, doncs, que acaba d¡¯arribar a les llibreries una voluminosa, nova traducci¨® dels Essais: Michel de Montaigne, Ensayos, edici¨® biling¨¹e, traducci¨® i notes de Javier Yag¨¹e Bosch, Barcelona, Galaxia Gutenberg-C¨ªrculo de Lectores, 2014, 2.393 p¨¤gines. Si el llibre ¨¦s tan llarg, com s¡¯ha dit, ¨¦s perqu¨¨ porta, encarada a la traducci¨®, en p¨¤gina parella, l¡¯original de Montaigne en franc¨¨s actualitzat, de manera que els lectors tindran l¡¯avinentesa, si saben franc¨¨s, de fer una lectura m¨¦s exacta i ajustada cada vegada que la traducci¨® posi en ells una ombra de dubte; i al rev¨¦s: si l¡¯original presenta punts obscurs, cosa molt habitual en Montaigne, perqu¨¨ escrivia a raig fet, sense ordre ni concert ¡ª¡°S¨®c d¡¯esperit salt¨ªvol¡±, diu l¡¯autor al mateix lloc que hem dit¡ª, llavors agra?m la pauta que d¨®na el traductor, sempre una mica m¨¦s clara que els originals en lleng¨¹es que mig coneixem.

No podem obviar que fa nom¨¦s sis o set anys el malaguanyat Jaume Vallcorba va editar una versi¨® igualment completa, per¨° no biling¨¹e, dels Assaigs de Montaigne en versi¨® de Jordi Bayod. Aquesta traducci¨® partia de la dita edici¨® de Marie de Gournay, filla adoptiva (o d¡¯alliance) de l¡¯autor, que no tothom considera l¡¯edici¨® m¨¦s fiable. La meitat dels estudiosos francesos tiren m¨¦s aviat a considerar definitiva l¡¯edici¨® dita ¡°Municipal¡±, o de Bordeus ¡ªlloc del qual Montaigne va ser alcalde abans de retirar-se, als 38 anys, per dedicar-se a llegir, estudiar i escriure¡ª i no la de la de la seva filla, per raons filol¨°giques que ara no cal discutir. Sigui com vulgui, aquesta versi¨® que presentem avui, tan merit¨°ria com la de Bayod i que adopta una soluci¨® editorial de comprom¨ªs, porta una quantitat ingent de notes, cosa d¡¯enorme profit per a un lector dels nostres dies ¡ªO seclum insipiens et infacetum, Catul¡ª, encara que la traducci¨®, com la de Bayod, comet alguna relliscada. Per ser just amb tots dos autors, direm que tant l¡¯un com l¡¯altre han caigut en el mateix lapsus calami en traduir la paraula francesa d¨¦fenses, relativa a un animal com el porc senglar, com ¡°defensas¡± (p¨¤gines 664 i 891, respectivament), en comptes de ¡°colmillos¡±. S¨®n els ¡°falsos amics¡±, que els traductors coneixen b¨¦.

Una altra cosa, que no t¨¦ preu, ¨¦s que Montaigne, complet i biling¨¹e, sigui posat a l¡¯abast, una vegada m¨¦s, de qualsevol lector catal¨¤ o castell¨¤.