El Govern central vol limitar la instrucci¨® de causes a sis mesos

El Govern espanyol pret¨¦n limitar la instrucci¨® dels sumaris judicials a sis o 18 mesos, segons la complexitat dels casos. Aquesta mesura est¨¤ inclosa en l'avantprojecte de reforma de la Llei d'Enjudiciament Criminal que el titular de Just¨ªcia, Rafael Catal¨¢, t¨¦ previst presentar al Consell de Ministres d'aquest divendres.

El termini de sis mesos es comptabilitzar¨¤ des de l'inici del sumari. Si la investigaci¨® ¨¦s complexa, el termini ser¨¤ de 18 mesos, que podr¨¤ ser allargat pel mateix termini o per un inferior, pr¨¨via audi¨¨ncia de les parts personades en la causa. Nom¨¦s de forma excepcional i amb resoluci¨® motivada, i recurrible, podr¨¤ ampliar-se el termini m¨¤xim de 18 mesos.

Aquesta proposta de Just¨ªcia est¨¤ subjecta a canvis en el Consell de Ministres i, posteriorment, en la seva tramitaci¨®, despr¨¦s dels informes preceptius, i en les Corts, quan hi arribi a principi del 2015. Si s'aprova aquesta norma, ser¨¤ la primera vegada que s'estableixen per llei temps m¨¤xims d'instrucci¨®. El m¨¦s semblant a aquesta proposta ¨¦s el l¨ªmit de sis mesos que tenen els fiscals per practicar les dilig¨¨ncies abans de judicialitzar-les.

Aquesta idea estava continguda en l'esborrany del Codi Processal Penal que va elaborar l'anterior ministre de Just¨ªcia, Alberto Ruiz-Gallard¨®n, amb el suport d'un informe d'una comissi¨® d'experts que va encap?alar Manuel Marchena, ara president de la Sala Segona del Tribunal Suprem. La difer¨¨ncia substancial ¨¦s que en aquell text es canviava per complet el sistema processal i, per fer-lo m¨¦s ¨¤gil, s'atorgava als fiscals la potestat d'instruir els casos, sota el control de jutges de garanties. Ara aquestes mesures s'inclouen en una reforma parcial, per falta de temps per tramitar-la en el que queda de legislatura.

La falta de temps limita l'abast dels canvis que va planejar Gallard¨®n

Aquell text que es va abandonar el 2013, en qu¨¨ es basa l'avantprojecte que veur¨¤ dem¨¤ el Govern central, taxava les causes per les quals es podia considerar que una investigaci¨® era complexa i, per tant, es podia passar de sis a 18 mesos. En el cas de les grans investigacions per corrupci¨®, un dels problemes ¨¦s que les comissions rogat¨°ries superen aquests terminis. Per exemple, aix¨ª ha passat amb la investigaci¨® sobre Luis B¨¢rcenas, extresorer del PP, en qu¨¨, a m¨¦s, les dades de Su?ssa s'han demorat per recursos de l'encausat.

Una altra de les novetats del text ser¨¤ facilitar que els grans casos puguin partir-se i evitar aix¨ª els macroprocessos, com, per exemple el dels ERO d'Andalusia. Amb aquest objectiu, la norma no obligar¨¤ a mantenir la investigaci¨® sobre fets que tinguin connexi¨® entre si. D'aquesta forma, s'obligar¨¤ a fer el que alguns jutges ja estaven fent pel seu compte, com en el cas del jutge Jos¨¦ Castro, instructor del cas Urdangarin, que el va dividir en fins a 26 peces separades.

El text del Govern espanyol preveu solucionar una de les grans mancances del proc¨¦s penal, com ¨¦s el buit legal en la intervenci¨® de comunicacions. Fa un mes, el Tribunal Constitucional va anul¡¤lar enregistraments de converses de detinguts quan estaven a comissaria, cosa que va afectar, entre d'altres, al cas d'Asunta, la nena assassinada a Santiago. L'avantprojecte permetr¨¤ aquestes escoltes com a instrument d'investigaci¨®. La llei d'Enjudiciament actual ¨¦s tan antiga que no recull la intercepci¨® de comunicacions per Internet o de correus electr¨°nics. Per primera vegada es regularan.

Aix¨ª, una de les mesures m¨¦s pol¨¨miques que s'estudien ¨¦s la que afecta les normes de repartiment, de tal manera que procediments de jutjats amb c¨¤rrega de treball superior a l'establerta puguin passar una part de la feina a d'altres. El Govern espanyol posa com a exemple que a Madrid els jutjats de viol¨¨ncia de g¨¨nere no tenen gaireb¨¦ c¨¤rrega de feina, mentre que els de Majadahonda (Madrid) estan desbordats. En aquest cas, el jutge deg¨¤ podr¨¤ fer que els de Madrid assumeixin aquesta sobrec¨¤rrega. El risc ¨¦s afectar el dret al jutge natural i predeterminat.

L'Executiu oblida la instrucci¨® dels fiscals i redueix les macrocauses

El Govern central aparca la reducci¨® d'aforats

El Govern espanyol no preveu abordar la reducci¨® del nombre d'aforats, segons fonts del Ministeri de Just¨ªcia. Excepte que hi hagu¨¦s canvi d'opini¨®, l'Executiu renunciar¨¤ a incloure aquesta modificaci¨® en la reforma de la Llei del Poder Judicial, l'avantprojecte de la qual es presentar¨¤ previsiblement la setmana vinent al Consell de Ministres.

L'estiu passat, el llavors ministre Alberto Ruiz-Gallard¨®n va proposar a EL PA?S una reforma completa per passar dels 17.621 aforats actuals a 22: afectava jutges i fiscals (a trav¨¦s de la Llei del Poder Judicial), ministres i parlamentaris (fet que implicava modificar la Constituci¨®) i diputats auton¨°mics (amb canvis en els Estatuts d'autonomia); la va confirmar de forma m¨¦s limitada la vicepresidenta Soraya S¨¢enz de Santamar¨ªa. Ara aquesta idea ha estat rebutjada.

Tampoc no hi haur¨¤ en aquesta reforma legal la dimissi¨® obligat¨°ria de c¨¤rrecs amb procediments oberts per corrupci¨®. El Govern central vol que, en tot cas, sigui la futura reforma del reglament del Congr¨¦s, la que inclogui l'obligaci¨® de deixar l'esc¨® quan s'obri judici oral per corrupci¨®. Aquesta reforma avan?a tan a poc a poc que hi ha dubtes de la seva aprovaci¨®.