El Vatic¨¤ troba centenars de milions amagats

No un, ni dos, ni tres... El Vatic¨¤ ha descobert ¡°centenars de milions d'euros amagats en comptes de diferents departaments¡± i al seu banc, el sempre pol¨¨mic Institut per a les Obres de Religi¨® (IOR). La revelaci¨® no procedeix d'un nou infiltrat a l'estil de Paolo Gabriele, aquell secretari infidel de Benet XVI que a mitjan 2012 va posar al descobert els grans draps bruts del petit Estat, sin¨® del cardenal australi¨¤ George Pell, prefecte de la secretaria d'Economia de la Santa Seu. El tamb¨¦ arquebisbe de Sidney no aclareix de quina forma l'IOR, que al juny ja havia cancel¡¤lat 3.000 comptes sospitosos, ha regularitzat aquesta fortuna ni la forma ni el motiu pel qual els seus propietaris s'havien escapat fins ara del control del Vatic¨¤.

Segons relata el ministre de finances vatic¨¤ en una entrevista concedida al setmanari brit¨¤nic Catholic Herald, quan per ordre del papa Francesc va comen?ar a fer neteja a l'IOR va descobrir que, en contra del que al principi es temia, el banc no estava en perill de fallida. ¡°De fet¡±, explica l'arquebisbe de Sidney, ¡°hem descobert que els comptes estan molt m¨¦s sans del que semblava, i aix¨° ¨¦s perqu¨¨ alguns centenars de milions d'euros havien estat amagats en comptes particulars que no havien aparegut en el balan?¡±.

Encara que Pell admet que, durant d¨¨cades, personatges ¡°sense escr¨²pols¡± s'han beneficiat de la ¡°ingenu?tat financera¡± del Vatic¨¤ per blanquejar diner brut, l'explicaci¨® que ofereix de la sorprenent troballa ¨¦s una altra, tot i que no ¨¦s gaire innocent: ¡°Les congregacions, els consells pontificis i especialment la Secretaria de l'Estat s'han beneficiat i han defensat la seva independ¨¨ncia. Els problemes es discutien a casa¡­ i eren molt pocs els que sentien la temptaci¨® de dir al m¨®n el que estava passant, a excepci¨® de quan necessitaven ajuda¡±.

Tradu?t al llenguatge del Borgo Pio, el barri annex al Vatic¨¤ on els cardenals acostumaven a ?menjar a la carta de luxe fins que el papa Francesc va instaurar el men¨² del dia, signifiquen dues q¨¹estions igualment greus. La primera ¨¦s que les diferents fam¨ªlies de l'Esgl¨¦sia s¨®n m¨¦s geloses del secret bancari que del de confessi¨®. Nom¨¦s ara, i a contracor, davant l'amena?a certa del Papa de cridar els gu¨¤rdies, han hagut de treure a la llum els seus respectius ¡ªi en alguns casos molt ben nodrits¡ª comptes corrents.

No cal oblidar que una de les primeres mesures de Jorge Mario Bergoglio va ser impulsar la neteja de les gaireb¨¦ per definici¨® fosques finances del Vatic¨¤. Segons el papa Francesc, l'IOR no nom¨¦s havia d'adequar-se als requisits internacionals de transpar¨¨ncia, sin¨® enfocar l'activitat cap a la directriu del seu pontificat: ¡°Una Esgl¨¦sia pobra i per als pobres¡±. I, com rebla el cardenal Pell en la seva entrevista, ¡°una Esgl¨¦sia per als pobres no hauria d'estar mal gestionada¡±.

La segona q¨¹esti¨® no crida menys l'atenci¨®, sobretot perqu¨¨ ¨¦s el m¨¤xim responsable de les finances vaticanes qui ho admet. ¡°La C¨²ria seguia models consolidats del passat. De la mateixa manera que els reis permetien m¨¤ lliure als governants regionals, pr¨ªnceps i governadors, amb la condici¨® que els llibres de comptes estiguessin en equilibri, aix¨° ¨¦s el que feien els papes amb els cardenals de la C¨²ria (i com fan encara els bisbes diocesans)¡±. Un desori que uns quants, com el ja c¨¨lebre monsenyor Nunzio Scarano, detingut el juny del 2013 per blanqueig de capitals, van saber aprofitar molt b¨¦.

Per aquest motiu el Papa va crear a principi d'aquest any la Secretaria d'Economia, que tenia com a primer objectiu fiscalitzar i reordenar totes les activitats econ¨°miques de la Santa Seu?i l'Estat de la Ciutat del Vatic¨¤. A Pell, un dels vuit cardenals que en principi ¡ªm¨¦s tard s'hi uniria el secretari d'Estat, Pietro Parolin¡ª van formar l'anomenat G-8 per reformar el Govern de l'Esgl¨¦sia, li va tocar encarregar-se de les finances. I una de les primeres coses que van cridar la seva atenci¨® ¡ªun australi¨¤ a Roma¡ª va ser que un simple majordom, Paolo Gabriele, ¡°pogu¨¦s gaudir de ple acc¨¦s durant anys a informaci¨® tan sensible¡±, cosa que va desencadenar un esc¨¤ndol de la magnitud de Vatileaks. El cardenal Pell est¨¤ conven?ut que els temps foscos han passat i que la situaci¨® financera del Vatic¨¤, malgrat els 24 milions de d¨¨ficit, ja ¨¦s la pr¨°pia ¡°d'un Estat del segle XXI¡±.