Vuit pa?sos s¨®n responsables de m¨¦s de la meitat de la deterioraci¨® del planeta

Tota la Terra t¨¦ una superf¨ªcie de m¨¦s de 500 milions de quil¨°metres quadrats. I en menys de l'1% d'aquesta extensi¨® s'est¨¤ produint en aquests moments la principal p¨¨rdua de biodiversitat del planeta. En tot just un grapat d'ecoregions es concentra m¨¦s del 50% de la deterioraci¨® global en l'estat de conservaci¨® d'aus, mam¨ªfers i amfibis. ?s la conclusi¨® m¨¦s contundent del primer estudi que analitza a escala planet¨¤ria com s'estan esfor?ant els pa?sos i regions a l'hora de complir les seves responsabilitats en mat¨¨ria de biodiversitat.

No s¨®n pocs els senyals que ens encaminem cap a la sisena gran extinci¨® d'esp¨¨cies de la hist¨°ria del planeta, i aquest estudi assenyala una culpabilitat mancomunada de totes les nacions. Pr¨¤cticament tots els pa?sos del m¨®n han contribu?t de manera negativa en la tend¨¨ncia dels animals vertebrats dins del reconegut ¨ªndex de la Llista Vermella, que es dedica a analitzar cient¨ªficament el risc de desaparici¨® de les esp¨¨cies. No obstant aix¨°, bona part del dany es concentra en vuit pa?sos ¡ªAustr¨¤lia, la Xina, Col¨°mbia, l'Equador, Indon¨¨sia, Mal¨¤isia, M¨¨xic i els Estats Units¡ª, que s¨®n responsables de m¨¦s de la meitat de la deterioraci¨® global en l'estat de conservaci¨® de la fauna.

Les nacions que treuen m¨¦s bona nota s¨®n Estats insulars com Illes Cook, Fiji, Maurici, Seychelles i Tonga

Tampoc es tracta d'una especial crueltat per part d'aquestes nacions, com explica la investigadora Ana Rodrigues, principal autora de l'estudi: "Aquesta concentraci¨® es deu al fet que la biodiversitat no es distribueix de manera uniforme a tot el planeta, ni tampoc les amenaces que l'afecten". Aquesta concentraci¨® de la deterioraci¨® a l'1% del planeta es troba localitzada principalment als Andes tropicals, a Centream¨¨rica i al sud-est asi¨¤tic. S¨®n ¨¤rees d'excepcional endemisme, ¨¦s a dir, amb una gran concentraci¨® d'esp¨¨cies espec¨ªfiques que no es troben enlloc m¨¦s. Quan no es t¨¦ cura d'aquests paradisos naturals, la p¨¨rdua de biodiversitat global es veu molt m¨¦s afectada que quan es deixen d'atendre altres indrets menys rics.

"Aquests llocs tenen, a m¨¦s, elevats nivells d'impacte hum¨¤, que tenen conseq¨¹¨¨ncies globals, ja que poden emp¨¨nyer f¨¤cilment un gran nombre d'esp¨¨cies a estar en vies d'extinci¨®", resumeix Rodrigues, del Centre d'Ecologia Evolutiva i Funcional de Fran?a. La deterioraci¨® que pateixen les esp¨¨cies en aquests vuit pa?sos no s'explica ¨²nicament perqu¨¨ s¨®n els m¨¦s rics en fauna: s¨®n responsables del 56% de les p¨¨rdues quan acumulen el 33% de la biodiversitat. Altres campions de la megafauna, com el Brasil, el Congo, l'?ndia i el Per¨² concentren el 23% d'aquesta riquesa natural i, en canvi, nom¨¦s han provocat la p¨¨rdua del 8% de la biodiversitat global.

Aquests pa?sos tenen una gran proporci¨® de la biodiversitat mundial, per¨° estan sent incapa?os d'afrontar els reptes d'aquesta responsabilitat", critica Rodrigues

La investigadora assenyala que s¨®n gaireb¨¦ tantes les circumst¨¤ncies similars com radicalment diferents entre les vuit nacions en les quals es perd m¨¦s fauna. "Aquests pa?sos tenen en com¨² el fet de concentrar una gran proporci¨® de la biodiversitat mundial, de la qual s¨®n responsables, per¨° estan sent incapa?os d'afrontar els reptes d'aquesta responsabilitat", critica Rodrigues. Com s'observa a l'estudi, publicat a?PLoS ONE, les causes de la deterioraci¨® de la biodiversitat s¨®n molt diferents: a la Xina ¨¦s la sobreexplotaci¨®, a trav¨¦s de la ca?a, que afecta principalment els amfibis i mam¨ªfers; per contra, el principal problema als EUA s¨®n les esp¨¨cies invasores, que perjudiquen seriosament els amfibis i les aus del pa¨ªs; a Indon¨¨sia ¨¦s la p¨¨rdua d'h¨¤bitats per la conversi¨® a l'agricultura i l'explotaci¨® forestal, que afecta sobretot les aus i els mam¨ªfers. "Hi ha moltes maneres de fer que les coses surtin malament", lamenta l'ec¨°loga.

L'equip d'investigadors ¨Ca l'estudi han col¡¤laborat experts de la Uni¨® Internacional per a la Conservaci¨® de la Natura, de Birdlife i del programa de Nacions Unides per monitorar la conservaci¨® del planeta, entre d'altres¨C reconeix que per ells ha estat una sorpresa descobrir que no hi ha cap correlaci¨® entre la riquesa dels pa?sos i la cura dels seus tresors naturals. Dues de les nacions m¨¦s riques del planeta, com els EUA i Austr¨¤lia, es troben entre les nacions que m¨¦s perjudiquen la biodiversitat global, mentre que d'altres m¨¦s pobres, com el Per¨², l'?ndia o Madagascar, s'estan esfor?ant m¨¦s a fer els deures.

Les nacions que aproven amb nota s¨®n en molts casos Estats insulars, com les illes Cook, Fiji, Maurici, Seychelles i Tonga. Com explica Rodrigues, la majoria de les extincions d'esp¨¨cies en els ¨²ltims segles es van produir a les illes petites com aquestes: el fam¨®s dodo era de l'illa Maurici?i?s'ha convertit en paradigma d'aquesta ¨¨poca. Aquestes extincions van arribar per l'exposici¨® sobtada d'aquests ecosistemes fr¨¤gils a amenaces per les quals no estaven preparats, com depredadors (rates, gats) i la ca?a humana. "Les illes Cook, Fiji, Maurici, Seychelles i Tonga estaven fins fa poc en el cam¨ª de perdre encara m¨¦s esp¨¨cies, per¨° han aconseguit revertir aquestes tend¨¨ncies, fins i tot recuperant algunes esp¨¨cies que estaven molt a prop de l'extinci¨®", assenyala la investigadora.

"Aix¨° demostra que estem aprenent a fer front a aquestes amenaces en ecosistemes illencs combinant mesures de conservaci¨®, control d'esp¨¨cies invasores i cria en captivitat", resumeix. No obstant aix¨°, en l'actualitat els principals reptes per a la biodiversitat s'han despla?at als grans boscos tropicals que contenen bona part de la biodiversitat del m¨®n, on l'escala dels impactes ¨¦s molt m¨¦s gran i molt m¨¦s dif¨ªcil de contenir.